República Bananera
6Valoració

Què passa quan la llibertat d’un poble es comença a crear? El trencament amb els lligams polítics són possibles? Al Versus Teatre una Republica Bananera ens farà riure i adonar-nos dels paranys que hi ha rere les actuals democràcies.

Tres persones decideixen quedar-se en una illa i allí establir la pròpia república. Trencar amb tot el que els lliga al seu país per crear una nova realitat en la que llibertat i ordre ballaran plegades. Una república que ha d’allunyar-se, en un principi, de vells patrons caducs i de certes actuacions coercitives que impedeixen la plena desimboltura de tots els ciutadans. Però, a poc a poc, el que neix com a una oportunitat d’allunyar-se d’estructures basàrdiques va prenent camins força coneguts. Ordre i llibertat, poden ballar plegats?

Som al balneari de l’illa. Sol, mar, fruites tropicals… Un paradís aparent. Tres persones decideixen quedar-s’hi. Aïllats. Voluntàriament. Cada decisió sotmesa a votació. I cadascun dels personatges es va posicionant. Conviden a tots els països a un gran ball de presentació. Hi vindrà algú? La imatge exterior comença a imposar-se per davant dels desitjos individuals. El que es vol projectar va minimitzant les voluntats inicials. I, a poc a poc, apareix un concepte de llibertat i democràcia amb els que el públic comença a identificar-s’hi. Egoisme, interès i ambició van transitant damunt de l’escenari al ritme de la música.

I amb ella, tot un reguitzell de números musicals força reeixits en els que hi destaca l’actuació estel·lar de Mercè Boher. Omple l’escenari amb cada gest, amb cada rèplica i es posa el públic a la butxaca des del primer moment. Cinta Moreno i Arnau Puig l’acompanyen per establir un nivell actoral de primer ordre. Dirigits per Israel Solà, el text de Joan Yago i la música de Gori Matas flueixen entre copes de cava i contradiccions humanes. Ningú vol perdre el seus estatus. Per això, sense importar-los gaire el preu que hauran de pagar, lluitaran fins al final per aconseguir-ho.

Republica Bananera Versus Teatre

Apareix, però, algun punt d’incoherència argumental que no ha de desvirtuar, en cap cas, el notable resultat que del tot se’n deriva. Una funció dinàmica i divertida que estableix un paral·lelisme extrem amb l’actual situació política. On el concepte de democràcia es transforma perillosament en un fals mirall que amaga el “paradís per a uns quants”. Una obra que reflexiona sobre el concepte de la imatge. La forma i allò que sembla esdevé més important que l’essència i allò que és. Perquè, per sobreviure, el que projectem a l’exterior esdevé un arma de doble fil que atrau el de fora però ens anorrea com a individu. I ens empeny cap a un abocador on anem vomitant la nostra dignitat. Una reflexió punyent per a passar una bona estona. Per desgràcia, en sortir del teatre tornem al lloc on érem. Només cal donar una ullada a la fauna parlamentària de casa nostra.


Es pot veure a: Versus Teatre
Text: Joan Yago
Intèrprets: Mercè Boher, Cinta Moreno, Arnau Puig.

Una resposta

  1. Mercè Rullo

    Us farà passar una bona estona. MOlt bona interpretació. No us la perdeu.

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies