República Bananera

2012-02-07

6Valoració

Què passa quan la llibertat d’un poble es comença a crear? El trencament amb els lligams polítics són possibles? Al Versus Teatre una Republica Bananera ens farà riure i adonar-nos dels paranys que hi ha rere les actuals democràcies.

Tres persones decideixen quedar-se en una illa i allí establir la pròpia república. Trencar amb tot el que els lliga al seu país per crear una nova realitat en la que llibertat i ordre ballaran plegades. Una república que ha d’allunyar-se, en un principi, de vells patrons caducs i de certes actuacions coercitives que impedeixen la plena desimboltura de tots els ciutadans. Però, a poc a poc, el que neix com a una oportunitat d’allunyar-se d’estructures basàrdiques va prenent camins força coneguts. Ordre i llibertat, poden ballar plegats?

Som al balneari de l’illa. Sol, mar, fruites tropicals… Un paradís aparent. Tres persones decideixen quedar-s’hi. Aïllats. Voluntàriament. Cada decisió sotmesa a votació. I cadascun dels personatges es va posicionant. Conviden a tots els països a un gran ball de presentació. Hi vindrà algú? La imatge exterior comença a imposar-se per davant dels desitjos individuals. El que es vol projectar va minimitzant les voluntats inicials. I, a poc a poc, apareix un concepte de llibertat i democràcia amb els que el públic comença a identificar-s’hi. Egoisme, interès i ambició van transitant damunt de l’escenari al ritme de la música.

I amb ella, tot un reguitzell de números musicals força reeixits en els que hi destaca l’actuació estel·lar de Mercè Boher. Omple l’escenari amb cada gest, amb cada rèplica i es posa el públic a la butxaca des del primer moment. Cinta Moreno i Arnau Puig l’acompanyen per establir un nivell actoral de primer ordre. Dirigits per Israel Solà, el text de Joan Yago i la música de Gori Matas flueixen entre copes de cava i contradiccions humanes. Ningú vol perdre el seus estatus. Per això, sense importar-los gaire el preu que hauran de pagar, lluitaran fins al final per aconseguir-ho.

Apareix, però, algun punt d’incoherència argumental que no ha de desvirtuar, en cap cas, el notable resultat que del tot se’n deriva. Una funció dinàmica i divertida que estableix un paral·lelisme extrem amb l’actual situació política. On el concepte de democràcia es transforma perillosament en un fals mirall que amaga el “paradís per a uns quants”. Una obra que reflexiona sobre el concepte de la imatge. La forma i allò que sembla esdevé més important que l’essència i allò que és. Perquè, per sobreviure, el que projectem a l’exterior esdevé un arma de doble fil que atrau el de fora però ens anorrea com a individu. I ens empeny cap a un abocador on anem vomitant la nostra dignitat. Una reflexió punyent per a passar una bona estona. Per desgràcia, en sortir del teatre tornem al lloc on érem. Només cal donar una ullada a la fauna parlamentària de casa nostra.