“Moneyball’ podria ser la típica i tòpica pel·lícula esportiva però no ho és. El film gràcies sobretot al guió d’Aaron Sorkin, esquiva els tòpics per dur a l’espectador als despatxos on es gesten els equips mentre centra la mirada en un mànager que s’atreveix a canviar les regles del joc.
“Moneyball: Rompiendo las reglas” està basada en la història real de Billy Beane (Brad Pitt), una prometedora estrella del beisbol que fracassa com jugador i que acaba convertit en mànager dels Oakland Athletics. Billy s’enfronta a una situació complicada. A final de la temporada els seus millors jugadors han estat adquirits a cop de talonari pels clubs més grans. Billy, com a mànager, té la missió de reconstruir l’equip amb un pressupost minso. Casualment toparà amb Peter Brand (Jonah Hill), un economista de Yale, intel·ligent i amb talent per als números. Interessat per les seves teories estadístiques l’acabarà convertint en el seu ajudant i tots dos s’enfrontaran al sistema establert. La vella guàrdia no els hi posaran les coses fàcils.
“Moneyball: Rompiendo las reglas” és d’aquelles pel·lícules que s’han d’anar a veure sense prejudicis. Sí, és de beisbol. Sí, el beisbol no seria un esport que ens interessi especialment per les nostres contrades. Però un no s’ha de quedar a la superfície i hi ha d’anar més en el fons. Peter Travers, el crític de la revista “Rolling Stone” ha dit que “’Moneyball‘ és una pel·lícula de beisbol com “La red Social” és una pel·lícula sobre facebook: en el sentit que no ho són. Ambdues tracten sobre com jugar el joc de les nostres vides”.
Perquè sí, hi ha beisbol, però sobretot “Moneyball: Rompiendo las reglas” tracta d’un home que té una passió i que està disposat a donar-ho tot per ella. La seva serà una lluita de David contra Golliat
Aaron Sorkin, és el guionista que hi ha darrera de “Moneyball”, per això aquest aire a “La red social”, malgrat la dirigeixi Bennet Miller. Sorkin va reescriure el guió d’Steve Zaillian (“Millennium: Los hombres que no amaban a las mujeres”) que, al mateix temps, adaptava el llibre “Moneyball: The Art of Winning an Unfair Game” de Michael Lewis.
Si la presència rere les càmeres de Sorkin és la causa de que “Moneyball” sigui alguna cosa més que un simple film de beisbol i de superació esportiva, al seu davant trobem dos actors que omplen la pantalla de carisma. Per una banda Brad Pitt, lluny del seu aspecte juvenil i cada cop assemblant-se més a Robert Redford, ens construeix un personatge interessant, extravagant, apassionat, imprevisible i de reaccions viscerals. Al seu costat un friki dels de tota la vida a qui dóna vida Jonah Hill, un economista de Yale que no sap de beisbol, però sap de números i que acaba convertit en la mà dreta de Billy Beane. Tots dos formen una estranya parella però amb una gran química a la pantalla.
Feu-me cas, a mi el beisbol m’importa un pito, però “Moneyball: Rompiendo las reglas” la vaig trobar prou distreta, interessant i amb un toc d’humor molt especial. Val la pena per la feina de guió, per no veure un film típic d’esports, per veure com funciona tot des de dins i si tot això no us acaba de fer el pes encara, teniu a Brad Pitt per omplir-ne els buits i els omple.
Envía una resposta