Oxigen
8Valoració

Què passa quan en una relació de parella arriba l’esperada criatura? Què passa durant l’embaràs? Com s’implica cada membre de la parella? Mar Monegal ens ho explica a través de dues parelles. Per una banda, l’Alex i la Marta, una parella de tradicions més clàssiques, i per l’altra, l’Ona i el Roger, de costums podríem dir més “hippies”. Ambdós però, amb un fet en comú: que el fet ser pares afectarà la seva vida. El text de Mar Monegal proposa una anàlisi d’aquest fet tan vital i transcendent però des d’un punt de vista còmic, tot i que de vegades també tràgic.

“Oxigen” és una d’aquestes obres que ens demostren que l’extraradi teatral també existeix. Dies enrere vaig tenir oportunitat –seria agosarat dir desgràcia- d’assistir a una estrena d’aquestes de renom més institucional, de mitjans desmesurats, d’actors de solvència contrastada i directora de prestigi incondicional. Tot plegat una decepció, un avorriment –disculpeu la meva ignorància vers els clàssics-, però va ser l’emoció que vaig mantenir durant tota la representació. I és que fa temps que ja no m’interessa seguir aplaudint a aquells que tan han contribuït en fer del teatre català un grupuscle absolutament tancat i inaccessible.

Com a rebel·lió sorgeixen –per sort!- altres espais, altres directors, altres dramaturgs i altres actors que han anat conquerint la part que els pertoca del (petit) pastisset del teatre català. Mar Monegal és una d’aquestes rebels. I a més també la perfecte intrusa! ¿Com gosa una infermera de l’Hospital del Mar convertir-se en dramaturga i a més a més en directora teatral? I encara més agosarat és el fet que la seva ajudant de direcció –Ester Villamor– sigui una metge de professió que ha deixat la bata blanca pels escenaris… Sens dubte són dues perfectes intruses que conviden a entrar al teatre amb un recel elevat a l’enèsima potència.

Doncs sorpresa que la infermera en sap d’escriure teatre… I no només en sap, sinó que sap fer una bona posada en escena del text que ha escrit, per no dir que també controla això de dirigir els actors. “Oxígen” és un text molt viu, ocorrent, amb uns girs còmics i unes situacions que fan passar una bona estona a l’espectador. Els actors estan a l’alçada de les circumstàncies, a destacar sobretot els televisius Francesc Ferrer i Betsy Túrnez, que protagonitzen algunes de les escenes més divertides de l’espectacle interpretant a la parella formada per Alex i Marta.

No és un text senzill perquè tot succeeix de manera entrecreuada. I si a aquest fet hi afegim que l’escenari del Teatre Gaudí és com una mena de ring escènic, on el públic embolcalla tot l’espai, la dificultat encara és més gran. Però Mar Monegal se’n surt, dona importància per damunt de tot a la situació i al personatge, fent que l’escenografia esdevingui més simbòlica –d’aquí la seva estudiada senzillesa- que no pas funcional. Tots els racons s’aprofiten de forma original, i tots els canvis en el mobiliari marquen l’evolució dels personatges.

“Oxigen” és una proposta que sens dubte fa respirar a l’escena catalana, fet amb pocs mitjans però de resultats gratificants. No us la podeu perdre!

 


Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Mar Monegal
Intèrprets: Helena Bagué, Francesc Ferrer, Albert Mèlich i Betsy Túrnez.

Una resposta

  1. una espectadora

    una comedia jove, fresca i mooolt divertida!!!!!! MOLT RECOMANABLE. Actors joves, una original posada en escena i un bon guió! tracta la vida en parella i el fet de tenir el primer fill d’una manera molt propera, dinàmica i original! hem anat al teatre una colla d’amics i tots hem coincidit que hem passat una bona estona i hem rigut molt 🙂

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies