Albert Nobbs
6Valoració

Més enllà de les seves incursions en el món televisiu, en sèries tant cèlebres com “Los Soprano”, “En Terapia” o “A dos metros bajo tierra”, al Rodrigo García director de cine sempre li hem reconegut talent com a retratista de personatges femenins. El colombià havia demostrat la seva capacitat per captar la complexitat amb sensibilitat i subtilesa en films com “Cosas que diría con solo mirarla” o “Madres & Hijas”.

Aquest cop torna a fer-ho explorant la vida d’una dona que es fa passar per un home en una època on els dilemes, problemes i conflictes d’elles a sobre havien de superar les barreres dels costums socials i la discriminació.

Inspirada en un relat de Istvan Szabo creat a partir de la novel.la de George Moore “The Singular Life of Albert Nobbs”, el film ens trasllada a la Irlanda del segle XIX. En un hotel del Dublín victorià treballa Albert Nobbs, un eficaç majordom que sota la seva rígida aparença amaga en realitat una dona que s’ha vist forçada a interpretar aquest paper per poder prosperar. Els seus somnis inclouen estalviar prous diners per poder crear un negoci propi, però l’arribada a l’hotel d’una jove criada posarà en perill els meticulosos plans de Nobbs.

Albert Nobbs Glenn Close Mia Wasikovska

Certament, Glenn Close fa una gran interpretació recuperant aquest personatge que ja havia interpretat al teatre i pel que sent una gran estima que l’ha portada a implicar-se com a coproductora i coguionista. I, com es nota que interessa a García, realment el tractat dels personatges femenins i les seves motivacions i maneres d’abordar els condicionants de l’època són el punt fort de la pel.lícula. Sobretot a mans del trio format per la mateixa Close, Mia Wasikowska i Janet McTeer (nominada a l’Oscar a Millor actriu secundaria). El que deixa en un segon pla quasi anecdòtic els rols masculins a mans de Aaron Johnson o Jonathan Rhys Meyers.

Albert Nobbs” construeix una fina ironia al voltant de la idea de com un tema tant tabú com que una dona pugui tenir un determinat rol a la societat, a la vegada resulti tant invisible per aquells mateixos que han imposat la norma. I també de les presons que un es pot autoimposar per tirar endavant però que al cap i a la fi no fan sino arrossegar-nos cap a l’abisme.

El que la pel.lícula no té prou en compte és que allò que els personatges no saben i centra la intriga, els espectadors sí que ho saben des d’abans d’entrar al cinema: Albert Nobbs és una dona, i més enllà d’això la trama depara poques sorpreses. Aquest punt penalitza la història i posa en evidència un fet que ja li hem criticat a Garcia en els films anteriors i és que encara no domina l’art de mantenir el ritme de les seves històries en les segones parts. “Albert Nobbs”, com en altres casos, acusa una caiguda de ritme un cop plantejat el tema i els personatges i aquí acaba provocant un cert distanciament de l’espectador.

En el conjunt un reconeix que la història està ben explicada, que l’ambientació està ben construïda, hi ha un bon disseny de vestuari, la música és l’adecuada, l’època ben retratada… Tot molt correcte, però al final, excepte en moments molt puntuals, tot plegat et deixa quasi tant fred com el rostre impassible de Close a la pantalla.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies