El dolor d’un heroi
La definitiva pèrdua de la innocència dels lectors de còmics de superherois nord-americans va tenir lloc a l’anomenada Edat del Bronze, una etapa marcada per la gosadia narrativa i els traumes a dojo pels lectors adolescents. Planeta DeAgostini publica, en una excel·lent edició en tapa dura, un dels highlights indiscutibles d’aquest fascinant període, les aventures dels anys setanta d’Aquaman dedicades a la saga de la mort d’Arthur Curry Jr. Un veritable clàssic que no s’haurien de perdre.
Mirin la pertorbadora portada d’aquest recopilatori d’un dels millors períodes de les aventures d’Aquaman, el senyor dels oceans, i sabran el que és el dolor d’un heroi ensorrat. En ella, se’ns mostra al recentment destronat rei d’Atlantis amb el cap baixat, embargat pel dolor, acusat alhora per la seva esposa Mera de ser el veritable responsable de la mort del seu fill de cinc anys, davant la tomba d’aquest. Un lustre abans, a Marvel –l’eterna companyia rival de DC Comics– la mort de Gwen Stacy, la xicota de Peter Parker àlies Spiderman, havia estat la causant d’un trauma gravat a foc en l’inconscient dels lectors de còmics de superherois. Aquestes superbes bufetades al fandom adolescent d’ambdós companyies marcarien la memòria col·lectiva d’una era del comic-book nord-americà coneguda com l’Edat del Bronze, en la qual l’heroi tradicional, fins llavors infal·lible i despreocupadament invulnerable, seria torturat de sobte per joves guionistes com Gerry Conway o David Michelinie –no és casualitat que tots dos hi siguin presents en aquest volum–, sacsejat pel fantasma de la pèrdua, arrossegat a l’abisme del dolor i la desesperació, com si es tractés d’un personatge escapat d’un llibret de Shakespeare. Per la mateixa època, els lectors devorarien una sèrie d’historietes apassionants, i al temps inesperadament tràgiques, marcades per la visible caiguda pública de l’heroi: així, els lectors comprovarien com el velocista Flash seria incapaç d’arribar a temps per salvar a la seva esposa Iris, de la mateixa manera que els fans de la Patrulla-X assistirien a la conversió de la sexi i encantadora heroïna Jean Grey en el seu implacable revers, l’apocalíptica Fènix Obscura, una devoradora d’estels que acabaria finalment consumint-se a si mateixa.
Ara, Planeta DeAgostini ha tingut l’excel·lent idea de recuperar un d’aquests grans moments en els quals el còmic mainstream va gosar saltar-se les seves pròpies regles, en un tom recopilatori de la seva col·lecció “Clásicos DC” dedicat a un personatge que injustament sempre havia exercit d’etern secundari –com el més irascible Submariner, el seu equivalent a la Marvel– malgrat haver estat un dels fundadors de la Lliga de la Justícia. Entre març de 1976 i agost de 1978, en la seva sèrie regular i també en la genèrica Adventure Comics, Aquaman abandonaria el seu caràcter rialler per sempre, víctima de conspiracions polítiques, traït pel seu poble, condemnat a enfrontar-se sense treva a nombrosos enemics, acusat injustament per familiars i amics (entre ells Batman, que apareix aquí com a convidat).
Aquest impecable relat juvenil de devastació –i posterior resurrecció, és clar– començaria innocentment amb una sèrie d’aventures auto-concloients en aparença trivials, però, a poc a poc, guionistes com Steve Skeates, Paul Kupperberg o el ja esmentat Michelinie, amb la complicitat de dibuixants avui ja clàssics com Jim Aparo o Don Newton –els noms dels quals estan ineludiblement units a l’inici de l’etapa més adulta de Batman–, ens mostrarien les ferides de l’heroi, segant de cop el despreocupat esperit aventurer d’etapes anteriors. És així com els superherois entrarien definitivament en l’edat adulta.
Editorial: Planeta DeAgostini Cómics
Pàgines: 336
Preu: 25 €
Guió: Gerry Conway, David Michelinie, Martin Pasko, Paul Levitz, Steve Skeates, Paul Kupperberg
Dibuix: Jim Aparo, Vince Colletta, Mike Grell, Carl Potts, Juan Ortiz
Envía una resposta