“La fuga”, la nova aposta de Telecinco, ens trasllada a una societat futurista on les llibertats estan restringides. Anna i Daniel són un matrimoni separat per la detenció d’ell el dia del seu casament com a membre de La Resistència. Anna farà el que sigui per a treure’l de “La Torre”, la presó d’alta seguretat on l’han empresonat.
Si Antena 3 ha començat el seu any televisiu amb una nova sèrie històrica, “Toledo”, Telecinco s’ha decidit per una estètica més futurista, amb un molt de “Prison Break” i “Celda 211”, amb acció i tensió. Un drama carcerari amb dos joves i atractius protagonistes moguts per l’amor.
En una societat en la que les reserves de petroli estan gairebé esgotades i els governs han restringit les llibertats amb el suposat objectiu de garantir la pau i la seguretat a la població, Daniel (Aitor Lluna), un jove idealista que milita en un moviment revolucionari que duu per nom La Resistència, acaba empresonat en La Torre, una plataforma petrolífera situada en alta mar que ha estat reconvertida en presó de màxima seguretat.
Anna duu cinc anys planejant minuciosament un pla de fugida per a treure al seu marit, Daniel, d’una presó de màxima seguretat instal•lada en meitat de l’oceà. El primer pas ja l’ha complert: infiltrar-se en la presó com a funcionària, però encara queda molt per fer.
La fugida per suposat no serà fàcil, trobaran tot tipus d’imprevists que posaran pals a les rodes del seu pla, patiran accidents que posaran en greu risc les seves vides i s’enfrontaran a nombrosos perills i adversaris, però comptaran amb grans armes per a afrontar aquest repte: la seva esperança en el futur i el gran amor que es professen l’un a l’altre.
Produïda per Telecinco en col•laboració amb BocaBoca Producciones, “La fuga’” combina l’acció i la tensió pròpies del gènere carcerari i una història d’amor en un entorn hostil. Un plató de 3.000 m2 ha estat el principal escenari de l’enregistrament d’aquesta nova sèrie de Telecinco. En aquesta superfície s’han recreat amb gran detall les cel•les de càstig, el pati, el menjador, les dutxes, les galeries, les sales comunes i les canonades per les quals intentaran escapar els presoners que vol ser una presó futurista de l’any 2055.
“La fuga” aprofita el nom de dos actors joves i atractius com Maria Valverde i Aitor Luna, per atreure l’audiència. Al seu costat actors més desconeguts, amb encert desigual, alguns massa encarcarats i interpretant força estereotips. Un encert, malgrat el cabell a lo Mario Conde, és Asier Etxeandía que construeix un dolent bastant digne i que promet més. A la cadena li va donar bon resultat l’estrena, la sèrie va obtenir en la seva estrena una quota del 16,9% amb més de 3,1 milions d’espectadors i bons comentaris a Twitter, lloc de judicis sumaríssims actualment en qualsevol estrena.
“La fuga” ens trasllada a una societat futurista i suposadament tan autoritària que necessita d’una resistència per garantir llibertats dels individus. El problema d’aquest futur que ens ven la sèrie de Telecinco és que la societat que ens presenta no està prou definida i per tant, no acabem de saber massa de què va aquesta Resistència. El que hauria de ser un motor de la sèrie no està prou desenvolupat i deixa la sèrie descontextualitzada. Aquest fet és fruit de l’evolució que ha fet la sèrie, un projecte que havia de dur per nom “2055” i on el toc de ciència ficció i futurista havia de ser el tret bàsic i que de mica en mica es va anat diluint, per ordres de la mateixa cadena de televisió, i que ha acabat convertit en un drama carcerari a l’estil de “Prison Break” o “Celda 211”.
El primer capítol va estar ple d’un munt d’escenes tòpiques com el típic el grup de matons asseguts amenaçants en el patí, el pres covard extorquit, els registres sobtats de les cel•les, les baralles en el pati amb algun pres que acaba apunyalat -amb un ganivet fet de manera casolana, per suposat-, no poder seure en llocs concrets del menjador i els guàrdies que es sobrepassen amb el presoner rebel. Va ser un capítol introductori en tota regla. El segon, amb els personatges més definits, va continuar amb la tònica dels tòpics: el guàrdia que abusa d’una pressa, un intent de fugida a l’estil del Comte de Montecristo o els primers impediments de cara a la fugida.
A “La fuga” se li nota l’esforç de donar al conjunt aquest toc futurista, un aire diferent a la sèrie i la cura per l’estètica tant en l’escenografia com en les caretes intermèdies. Malgrat això en global li passa una mica com “Toledo”, el resultat final acaba resultant massa artificiós, que sumat als cossos perfectes enfundats en licra i en els cabells engominats acaba faltant un toc de credibilitat.
El problema principal de “La fuga” és el ritme, una mica com el cas de “Toledo”. Els capítols són massa llargs i costa omplir-los narrativament de manera atractiva. Encara que els elements són ja vistos (“Prison Break” és el màxim referent), són vàlids, perquè s’han utilitzat un cop i un altre amb èxit (“Celda 211” o “La fuga de Alcatraz”) si no calgués omplir tot aquell metratge.
En conjunt els trets més característics de “La fuga” és que transmet massa fredor i lentitud. Comparar és lleig, però ho faré. Quan un veia la primera temporada de “Prison Break” patia. Patia perquè no fessin mal al protagonista, Michael Scofield, per la seva història d’amor, pel seu pla de fuga, pels impediments que li sorgien i per no perdre detall de tot el que li passava. Un estava enganxat al capítol de “Prison Break” de principi a fi i els acabava contenint l’aire i pensant en el següent. “La fuga” permet el distanciament i per tant, permet que l’espectador pugui deixar d’estar pendent. Tampoc sabem com resistirà aquest minuciós -cosa que es repeteix cada cinc minuts- pla de fugida el desenvolupament capítol a capítol sense masses altres trames, exteriors per exemple, o més globals, que li serveixin de suport.
Personalment “La fuga” no em va atrapar. No em preocupa que la parella aconsegueixi o no el seu objectiu. Posats a veure una sèrie sobre presons, preferiria reviure “Prison Break“.
LA FUGA
Creador: Nacho Faerna
Guió: Nacho Faerna
Director: Antonio Hernández
Intèrprets: María Valverde, Aitor Luna, Asier Etxeandía, Marian Álvarez, Patxi Freytez, María Vázquez i Jennifer Rope
Música: Nena Daconte
Durada dels capítols: 90 minuts (13 capítols)
Data d'estrena: 11 de gener de 2012
Web oficial
Envía una resposta