Matt King es veu obligat a reconsiderar el que ha estat la seva vida quan la seva dona pateix un accident de vaixell i queda en coma. Haurà de fer front a la dura situació i a dues filles amb les que, per culpa de la seva professió, ha tingut un contacte limitat. En el procés descobrirà un secret amagat que complicarà encara més els seus problemes.
Alexander Payne ha trigat set anys en presentar-nos un nou llargmetratge. S’ha ocupat de tasques de producció executiva a altres pel·lícules i ha iniciat també un camí en el món de la televisió amb Hung de l’HBO, treballs que l’han mantingut allunyat de la gran pantalla. Afortunadament el seu retorn demostra que l’espera ha valgut la pena perquè Los Descendientes és una obra meravellosa. Amb un guió ple de sentiment i de veritat, que explora conflictes familiars i conceptes com la culpa, ens explica una història profunda i dramàtica que enganxa des del primer minut. Tot i així, la pel·lícula és capaç d’alternar els moments dramàtics amb situacions còmiques, que contribueixen al realisme i la veracitat de la proposta de Payne. L’ambientació a Hawaii no és un caprici exòtic sinó que serveix per donar vida a uns personatges que reflecteixen la vida en aquelles illes i les seves particularitats. No hi ha res al guió que estigui fora de lloc: història, personatges i ambientació juguen a favor de la pel·lícula i d’un espectador que no pot evitar quedar completament atrapat en el particular univers de Matt King.
George Clooney té a les mans el que és, indubtablement, un dels grans papers de la seva carrera: un home normal que veu el seu món trasbalsat de maneres que no sospita. L’actor s’enfronta a aquest repte donant-nos una interpretació plena de matisos, dotant de credibilitat a un personatge en ple canvi, que veu que una vida que tenia perfectament planificada se li escapa. Clooney exemplifica clarament aquells moments en que un no se sent protagonista de la pròpia vida, sinó d’una estranya pel·lícula que algú ha decidit rodar, i construeix un personatge humà i proper, gens teatral i amb reaccions normals. Clooney està acompanyat d’un gran repartiment: les dues noies, Shailene Woodley (Alexandra) i Amara Miller (Scottie), li donen la rèplica a la perfecció, passant de la rebel·lió inicial a l’acceptació del seu especial present i de la figura del seu pare. Menció especial mereix Nick Krause en el paper de Sid, l’amic d’Alexandra, responsable de gran part dels moments còmics que serveixen per alleugerir la càrrega dramàtica de la producció però també protagonista de fantàstics diàlegs amb Matt que ens fan estimar encara més la pel·lícula.
Premiada amb dos Globus d’Or, a la Millor Pel·lícula i al Millor Actor, Los Descendientes és tot el que un pot esperar d’un drama: una història emocionant, sentiments, humor i uns personatges que es fan estimar. Alexander Payne torna amb una pel·lícula excepcional, que perfecciona el que ja ens havia ensenyat a Entre Copas i ens permet somiar amb tot el que vindrà. Los Descendientes és un paradís, un lloc on riure, plorar i passar dues hores inoblidables.
Envía una resposta