Haruki Murakami és un dels autors del moment. Encara que ja fa temps que es dedica a l’escriptura de manera professional, només fa uns anys que la seva obra a començat a fer-se més popular entre nosaltres. Amb un estil propi molt especial, Murakami ens pot fer gaudir amb un bon recull de novel·les i contes ja traduïts al català i al castellà. Utilitza un llenguatge ric però senzill, on els personatges ens sorprenen amb situacions de vegades un pel surrealistes.

Haruki Murakami neix Kyoto, Japó, el 1949. Fill únic, passa la seva infantessa a Kobe, i estudia literatura i dramatúrgia a la Universitat de Waseda. Allà és on coneix a la seva dona, Yoko

Va treballar a una botiga de discos, i posteriorment va regentar el bar musical “Peter Cat” especialitzat en música Jazz. Murakami va escriure la seva primera obra (“Escolta com canta el vent”) amb 29 anys, inspirat durant un partit de Beisbol, amb el qual va guanyar un premi literari per escriptors novells. Així doncs, va començar la seva vida com a escriptor.

Murakami a viscut a Europa i Amèrica, i ha sigut professor a diverses Universitats als Estats Units. Des de l’any 2001 viu al Japó, a Oiso.

Ha guanyat nombrosos premis i guardons amb les seves obres, tals com el premi Tanizaki (Japó, 1985), el Yomiuri (Japó, 1995), Asahi (2006), La Orden de las Artes y las letras (Espanya 2009) o el Premi Internacional de Catalunya (2011).

Ingredients Murakami

Les obres de Murakami, tenen uns denominadors comuns que es repeteixen, amb subtilesa, a les seves obres. Son els ingredients bàsics, i els podem trobar en proporcions diferents. És interessant exposar-los, per entendre una mica més l’obra de Murakami i la seva relació personal amb allò que escriu.

Realitat i ficció

Les obres de Murakami estan plenes de una mescla de realitat i ficció amb proporcions variables, segons el dia i el seu estat d’ànim. Deixar-se emportat a l’escriptura pot ser un dels fruits d’aquesta característica. Els fets fantàstics és desenvolupen amb naturalitat, i són els personatges mateixos els que admiren amb impotència, indiferència o sorpresa els fets, condicionant al lector a una interpretació similar.

El món creat a “19Q4” o a “Kafka a la platja”, o “La cacera del Moltó salvatge” són només uns exemples. Els successos “anormals” es mesclen amb la realitat i son descrits amb cura donant una visió versemblant.

Cultura popular contemporània

Murakami és considera un autor per al seu public, vol que la gent entengui de que parla, per aquest motiu utilitza un llenguatge acurat, però senzill. Arriba a molta gent amb icones de la vida quotidiana, de la cultura popular. Murakami, es diu, és l’escriptor oriental més occidental. La seva obra està influenciada per la cultura occidental, però aporta una visió d’ambdues cultures renovadora i molt interessant. Així doncs els seus llibres tenen un munt de referències a la cultura popular contemporània: la música, la literatura, el consumisme, la roba, els comerços, el transport. Ho fa de tal manera que dona realisme a la historia, i la fa mes propera al lector.

Literatura i llibres

Els llibres acompanyen a Murakami com ho fan amb molts dels seus personatges. Llegir i escriure és una de les seves passions, com ho és dels protagonistes de les seves obres, Kafka Tamura de “Kafka a la platja”, llegint compulsivament a la biblioteca, o Tengo de “1Q84” llegint i escrivint novel·les. Les seves obres estan plenes de referents a autors i llibres.

A Murakami li agrada la literatura occidental, i a traduït llibres de l’anglès al japonès de Frizgerald, Irving, Theroux, Carver, Salinger… També li agraden Kafka, Dostoieski, Dickens, Garcia Márquez, Manuel Puig, entre d’altres.

Música

Una de les passions més importants de Murakami és la música, més concretament el Jazz. Ell diu que escriu a ritme de Jazz. En una de les seves (poques) entrevistes, compara una novel·la amb el jazz. El ritme és allò que convida a la audiència a ballar a moure els peus sota la taula, i vol que els seus lectors ballin amb les seves paraules. La melodia esdevé l’ordre de les paraules, que van al ritme i amb harmonia. I després la seva part favorita: la lliure improvisació. Diu que quan escriu ni ell mateix sap que passarà, només necessita tenir un parell de personatges i deixa que la historia flueixi lliurement des del seu interior.

Els seus llibres estan plens de referencies musicals, descrivint la sensació dels personatges al escoltar la música. Tots em sentit quelcom escoltant una cançó, un disc, un concert.. així sentim una mena de connexió amb els protagonistes, encara que no sigui la mateixa cançó.

Haruki Murakami

Gats

Els gats són una de les passions de l’Haruki Murakami. Des de jove que ha estat envoltat de gats, i diu, que és mostren éssers superiors, estant d’acord amb ells.

A la seva obra els gats són més que animals de companya, són éssers amb una personalitat única i amb un rerefons místic. Els gats acompanyen els successos fantàstics; quan un gat apareix alguna cosa estranya està a punt de passar.

Esport

Alguns dels personatges de les seves obres practiquen esports, o fan goig de vida sana. Juntament amb escriure, córrer és una de les activitats diàries de Murakami. Com descriu a la seva biografia: ¨De que parlo quan parlo de córrer¨. Murakami necessita córrer per sentir-se sa, jove i viu. Ha realitzat diverses curses populars arreu el món, i gaudeix de la seva passió en solitari.

Solitud

Murakami, és un ésser solitari. Ell ho afirma, dient que encara que està casat, gaudeix molt més estant sol. Curiosament, la gran part dels protagonistes de les seves obres són éssers solitaris: Viuen sols i se senten sols. És una visió de la solitud un tant estoica, romàntica i filosòfica. Els personatges, cerquen companyia, però encara així es complauen amb la solitud absoluta.

Tengo i Aomame, o Kafka Tamura, o Toru Watanabe,  són exemples clars de personatges que viuen la solitud amb un cert grau de goig.

Amor

La recerca del amor és, finalment, un dels factors comuns als personatges de les histories de Murakami. Son personatges que cerquen el amor platònic, idíl·lic i perfecte. Necessiten trobar a l’amor, allò que no hi troben en ells mateixos. Tengo i Aomame de “1Q84”, es busquen paral·lelament, la única connexió és de quan tenien 10 anys, van agafar-se de la mà durant uns instants. Tot i així es desitgen, s’esperen i s’estimen amb paciència.

Una altre versió és la pèrdua de l’amor tràgicament. Aquests personatges estan marcats pel dolor i la impotència. La seva visió de l’amor no és tan innocent o pura, però encara senten amor i esperen amb paciència la seva reunió amb l’ésser estimat.

Sexe

A les obres de Murakami solen haver-hi escenes de sexe descrites amb cura i amb detallisme. No ens trobem amb escenes pornogràfiques, més aviat reals i mundanes. Són escenes de sexe on la gent normal, com els seus personatges, s’hi evadeixen. Murakami entén el sexe com una manera d’evasió, on deixem la nostra angoixa i dolor durant una estona. També és quelcom especial i festiu, i dóna un altre tipus de connexió amb els personatges i el lectors, ja que es fan partícips de la seva intimitat i el coneixen més profundament.

Addicció

Els lectors habituals de Murakami hi comparteixen aquest factor. Una lectura especialment addictiva. La mescla de tots els seus ingredients en proporcions variables, proporciona al lector una dosi de tot el que necessita per a que la lectura sigui profunda, amena i imparable. Llegint a Murakami és forma una mena de bombolla al voltant, els sentits paren atenció, i correm el perill de desconnectar de la realitat per uns moments. És pot ser un dels motius del seu èxit aclaparador a tot el món, la gent realment desconnecta de la realitat: dels seus problemes, de la seva angoixa, dels seus pensaments. A més, podem fer-ho amb companyia de personatges de tota mena, amb histories especials i fantàstiques, amb un ritme variable: ràpid o lent.

Haruki Murakami

Bibliografia

Murakami té una desena de novel·les i un bon plegat de contes. Algunes de les seves obres no han sigut traduïdes al castellà ni al català. Seguidament trobareu una sinopsi de les obres publicades en castellà i català.

“Cacera del moltó salvatge”, 1982
És l’últim llibre inclòs a la trilogia de la rata. Narra l’aventura d’un publicitari cercant un moltó salvatge envoltat de misteri. El seu viatge estarà marcat per situacions estranyes i personatges misteriosos.

“Tòquio Blues, Norweigian wood”. 1987
Toru Watanabe recorda la seva joventut a la residencia Universitària de Tokio, durant els anys seixanta. Recordant les seves aventures amoroses amb Naoko, un jove amb problemes psicològics, i Midori, una jove vital, extravertida que revolucionarà el seu ordre establert.

“Despiadat país de les meravelles i la Fi del Món”, 1985
Dos histories paral·leles que transcorren a una ciutat al fin del món, i a un futur, no molt llunyà, Tokio. Personatges excèntrics i un subtil sentit de l’humor complementen els dos ambients.

“Crònica de l’ocell que li dóna corda al món”, 1992-1995
Toru Okuda deixa el seu treball, i sumit a la més absoluta solitud, rep una trucada misteriosa que el farà transformar-se poc a poc, i introduir-se en un món estrany i oníric.

“L’amant perillosa. Al sud de al frontera, a l’oest del sol”, 1992
Hajime viu una vida normal i tranquil·la amb la seva família. Un dia la Shinamoto, una amiga de la seva infantessa, hi tornarà a aparèixer a la seva vida, posant en perill tota la seva realitat.

“El meu amor Sputnik”, 1999
La historia on tres personatges solitaris cerquen l’amor, cadascun a la seva manera. Un professor de primaria, una jove aspirant a novel·lista, i una misteriosa dona casada.

“Kafka a la Platja”, 2002
La narració paral·lela del jove Kafka Tamura, que s’escapa de casa i es refugia a una peculiar biblioteca, i del Satoru Nakata,un senyor amb deficiència mental de deguda a un accident que es comunica amb els gats. Una aventura misteriosa, on realitat, somnis, present i passat es mesclen i es confonen.

“After Dark”, 2004
La historia de les germanes Eri i Maris, el músic Takashi,una prostituta xinesa i el seu maltractador. Els personatges es veuran entremaliats en una estranya situació quan donen les 12 de la nit.

“1Q84”, 2009
Al estrany món de 1Q84, Aomame, professora de gimnàs, i Tengo, professor de matemàtiques i escriptor aficionat, es busquen l’un a l’altre. Es veuran embolicats amb una secta religiosa on uns éssers petits, la little people, tenen el seu poder.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies