Millennium: Els homes que no estimaven les dones
8Valoració

Un periodista posat en entredit, una hacker disfuncional i un milionari poderòs que vol investigar una desaparició de fa 40 anys enrere, són els trets bàsics d’un argument força conegut, el d’“Els homes que no estimaven les dones”. Un argument nascut de les mans literaries d’Stieg Larsson, passades al cinema per l’indústria sueca i que ara han arribat a les mans d’un mestre com és David Fincher.

La gran majoria coneixeu la història. Stieg Larsson va escriure una Trilogia de novel•la negra, coneguda com la saga Millennium i que s’iniciava amb “Els homes que no estimaven les dones”. Les novel•les es van convertir de mica en mica en un gran éxit editorial. D’aquells llibres se’n va fer unes primeres i molt dignes adaptacions cinematogràfiques al país d’origen, Suècia. Com ja sabeu els nord-americans no veuen cinema europeu, si els agrada i atreu una cosa, l’adapten i fan la seva pròpia versió i en aquest punt estem. Amb David Fincher a la direcció i amb Daniel Craig i Rooney Mara en els papers principals ens arriba la versió nord-americana del primer llibre de Larsson.

En “Els homes que no estimaven les dones” trobem assassinats, corrupció, famílies amb secrets i els dimonis interns dels dos protagonistes principals. El punt central és mirar de trobar la veritat rere una desaparició produïda fa 40 anys. Mikael Blomkvist (Daniel Craig) és un periodista financer disposat a restaurar el seu honor després de ser declarat culpable per difamació i que és contractat per un dels empresaris més rics de Suècia, Henrik Vanger (Christopher Plummer), per arribar al fons de la desaparició molts anys enrere de la seva benvolguda neboda Harriet. Vanger farà que Bolmkvist investigui la seva nombrosa i poc unida família. El periodista es traslladarà a la gelada costa sueca per investigar i acabarà fent parella en la investigació amb Lisbeth Salander, una noia peculiar en molts aspectes.

Millennium Els homes que no estimaven les dones Rooney Mara

Aquesta nova versió d“Els homes que no estimaven les dones” és un producte Fincher als 100%. Amb el recolzament del guionista Steven Zaillian (“La llista de Schindler”, “Gangs of New York”) en l’adaptació de la novel•la, la història perd el toc de telefilm que tenia en la seva versió sueca i es converteix en producte plenament cinematogràfic donant-li a la trama -molt més fidel al llibre per altra banda- un aspecte de thriller molt més impactant. El producte resultant és més espectacular i impressionant visualment que la seva homònima sueca, més modesta en els seus mitjans. Fincher ho aconsegueix gràcies a un muntatge dinàmic, amb un so impactant i amb unes interpretacions molt més intenses i professionals que en el film original.

Tot plegat es nota des dels títols de crèdits, una inquietat careta de presentació fosca, retorçada i inquietant com la ment de la protagonista de la saga, Lisbeth Salander. El director obre el cap de la protagonista durant uns dos minuts comprimint els dimonis de Lisbeth Salander i els moments més importants de la seva vida -si saps què mirar poden trobar-se petits spoilers-. Dos minuts en què Fincher retorna als seus orígens en el videoclip comptant amb dos dels seus col•laboradors habituals. D’una banda, amb Trent Reznor, guanyador d’un Oscar a millor banda sonora per “La red social” al costat d’Atticus Ross, per a la música i amb Tim Miller para el disseny visual. Trent Reznor va fer la versió de “Immigrant song” de Led Zeppelin.

Millennium Els homes que no estimaven les dones Daniel Craig

A banda cal parlar de les interpretacions, sobretot la de Rooney Mara encarnant aquest personatge complex i fonamental que és Lisbeth Salander. No és que Daniel Craig estigui malament en el seu paper de Mikael Blomkvist, però Rooney Mara està esplèndida en la seva interpretació de Salander i quan surt la hacker en pantalla costa veure res més. Noomi Rapace era una Salander perfecta, i Rooney Mara és una més que digna successora en la difícil tasca de donar vida a un personatge vital per la saga.

Els homes que no estimaven les dones” en mans de Fincher es transforma en un thriller amb totes les lletres, tens, visualment atraient i que no deixa anar a l’espectador en cap moment malgrat les dues hores quaranta minuts que dura. Potser la història us és coneguda en excés però l’embolcall cinematogràfic és prou atractiu com perquè hi torneu de nou.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies