Sherlock Holmes: Juego de Sombras
7Valoració

Sir Arthur Conan Doyle va crear un personatge tan complex i amb tantes facetes que admet diverses interpretacions, gairebé totes vàlides. Bon exemple d’això són les dues versions que ara conviuen: d’una banda l’excel·lent Sherlock produït per Steven Moffat i ambientat en l’època actual, de l’altra, la versió més boja de la mà de Robert Downey Jr. i Guy Ritchie.

En aquest cas, Sherlock Holmes s’enfronta al seu gran enemic, el professor James Moriarty. Una sèrie d’atemptats a Alemanya i França amenaça la pau a Europa i Holmes sospita que tot és un pla de Moriarty. El professor vol acabar amb Sherlock però primer pretén jugar amb ell atacant a les persones del seu entorn.

Sherlock Holmes: Juego de Sombras segueix el camí iniciat en l’anterior entrega però elevant a l’enèsima potència les seves característiques més distintives: una aproximació més aventurera i menys detectivesca, un Holmes embogit i exagerat i l’ús de la càmera lenta, el zoom i la narració fragmentada propis de Ritchie.

La història al principi és confusa i no està massa ben explicada, però afortunadament, director i guionistes aconsegueixen reconduir la narració i enganxar als espectadors a la trama. A partir d’aquí se succeeixen els viatges i les escenes d’acció que fan avançar la història, de manera bastant coherent dintre de l’extremisme del món de ficció que s’està posant en escena.

Sherlock Holmes Juego de Sombras Robert Downey Jr. Jude Law

El millor de la pel·lícula tornen a ser els protagonistes. Tenim un Robert Downey Jr. que composa una versió del personatge que té molt d’ell com acostuma a ser habitual amb l’actor. Tenir un Holmes que es podria intercanviar amb Tony Stark no és dolent, perquè el talent de Downey Jr. és tan gran i composa uns protagonistes tan divertits que ens fa oblidar la repetició d’esquemes, acudits i gestos. Jude Law dona vida a un Watson que es veu contínuament arrossegat per les bogeries de Holmes i que funciona com a perfecte contrapunt còmic i emocional. Entre les incorporacions d’aquesta segona part està Stephen Fry interpretant a Mycroft Holmes, una versió fantàstica del germà de Sherlock que roba plans als protagonistes i ens fa desitjar que tingui més minuts en pantalla. Menys afortunats són els personatges de Noomi Rapace, que aporta poc a la història, i Jared Harris, que dona vida a un Moriarty que no està a l’alçada delpersonatge literari, lluny de l’adversari mític que hauria de tenir Holmes.

Sherlock Holmes: Juego de Sombras és una digna continuació de la primera part amb una bona mescla de drama i comèdia, unes interpretacions que són el motor principal de la pel·lícula i una història típica però que manté l’interès de principi a fi. El més recomanable és entrar al cinema sense tenir al cap les històries originals perquè aquest Sherlock té poc a veure amb el que va sorgir de la imaginació de Conan Doyle.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies