Dirigida per Phyllida Lloyd i interpretada per la camaleònica Meryl Streep “La dama de hierro” és un recorregut per la vida personal i per la carrera política de Margaret Thatcher, ex primera ministra britànica.
Margaret Thatcher, va ser primera ministra britànica, una dona inflexible, polèmica i dura que ha passat a la història amb el sobrenom de “La dama de ferro”. Ara, als seus 80 anys d’edat, Thatcher deambula per la seva casa de Londres parlant amb el. seu marit, Denis, que va morir fa un parell d’anys, mentre fixa la mirada en el passat i en condueix pels seus primers passos en la política, la seva ascensió fins a primera ministra i les seves decisions més complicades i polèmiques mentre va ser-hi en el poder.
“La dama de hierro” ens arriba dirigida per Phyllida Lloyd (ja va encarregar-se de la direcció de l’adaptació cinematogràfica de “Mamma Mia!”) i avalada per les crítiques, alabances i prediccions d’Oscar que s’ha emportat la caracterització de Meryl Streep en ficar-se en la pell de Margaret Thatcher.
“La dama de hierro” és un film tècnicament correcte, al que acompanya una bona fotografia i muntatge. Narrativament parteix del present, d’aquesta mirada mig enfollida d’una dona que encara és geni i figura, però que parla amb el seu marit mort (Jim Broadbent) anys enrere i que ens trasllada gràcies a flashbacks al seu passat, per recorre la seva evolució personal i política. Evidentment no hi ha qui posi en dubte la inestimable feina d’interpretació i de caracterització que ha fet Meryl Streep perquè està realment immensa.
Deixant de banda la interpretació de Meryl Streep, aquest biopic de Margaret Thatcher adoleix d’uns quants defectes. És un film que si coneixes prou bé la figura de la política britànica no és capaç d’oferir informació nova, interessant o que aporti noves llums i ombres al que ja se sap amb el que pot resultar avorrit o excessivament distant. Si, en canvi, la Thatcher queda lluny per generació, la imatge que aportarà de la primera ministra serà massa fragmentada, esbiaixada, condescendent i superficial com per donar una imatge real d’aquesta personalitat tant polèmica.
“La dama de hierro” és un film especialment dirigit als seguidors de Meryl Streep que gaudiran sense cap mena de dubte d’una interpretació memorable. La pel·lícula però no serveix per conèixer aquesta controvertida política britànica i la seva condescendència pot provocar al·lèrgies en un temps on els polítics estan molt lluny de ser figures dignes d’admirar.
Envía una resposta