‘Dels productors de “300” arriba “Immortals”’ i amb aquesta frase que presideix el cartell publicitari ja estaria quasi tot dit. Sense Zack Snyder dirigint però amb el mateix equip de productors, aquest nou film d’aventures té poques pretensions més que amortitzar l’èxit de l’estètica i l’estil stop motion de la pel.lícula sobre els espartans.
La història que ara es posa al servei de la tecnologia es la de Teseu (Henry Cavill, el futur Superman), un mortal suposadament fill d’una família humil però en realitat fill del mateix Zeus, que acaba liderant la lluita dels grecs contra el rei Hiperió (un Mickey Rourke que serveix de dolent atemporal només deixant-se el cabell llarg i posant cara d’emprenyat). Aquest pretén desafiar als déus, recuperar una arma mitològica i despertar els temibles titans per conquerir tota Grècia. Per evitar-ho ajudaran a Teseu una vident Oracle (Freida Pinto) i els mateixos déus de l’Olimp.
Una història que ens remet inevitablement a la horrenda ‘Furia de Titanes’ que explicava un mite similar caient en el més absolut dels ridículs i fent un suposat ús del 3D que a l’hora de la veritat no s’apreciava per enlloc.
En aquest sentit, ‘Immortals’ es pren les coses una mica més seriosament i la tecnologia 3D sí que aporta profunditat a uns escenaris més espectaculars. Però més enllà d’això, aquest és un film que també pateix de diversos defectes. El principal de tots és la manca del sentit del ritme i de la creativitat.
La primera part de la pel.lícula planteja la història de manera lenta i avorrida menjant-se gran part del metratge en una introducció que tampoc feia falta pel què un va a buscar en aquest tipus de films. I al tram final sí que explota l’acció amb uns quants combats al pur estil ‘300’ on volen llances, espases, sang i fetge. Però els enfrontaments entre els protagonistes que es podrien pensar èpics després del plantejament fet de les relacions entre ells, es resolen per la via ràpida com si al director li hagués entrat pressa per resoldre-ho tot sense contemplacions.
Unes resolucions doncs que porten a pensar que a Tarsem Singh li importa ben poc el què està explicant. Potser per ser coherent amb aquesta proposta d’una cinta d’acció on tot el que no ho és sobra, o simplement perquè no té res a aportar-hi que faci més interessant aquest treball que ha fet per encàrrec i que es diferencia dels seus films anteriors on almenys va donar mostres de certa creativitat visual (“La Celda”, “The Fall, el sueño de Alexandria”).
Posats a trobar-li alguna cosa positiva a ’Immortals’ almenys els fans de la violència estil videojoc a càmera lenta podreu gaudir-ne durant uns minuts i les fans de Henry Cavill us podreu fer un bon tip dels seus tridimensionals pectorals. Els qui a més d’això busqueu bon cinema, busqueu-lo a una altra banda.
Envía una resposta