Fins i tot els detractors de comèdies romàntiques amb histories creuades poden reconèixer que de tant en quant surt algun film del gènere que es deixa veure I aporta les dosis correctes de romanticisme, humor i entorn idíl·lic. El referent en el cinema modern segueix essent ‘Love Actually’ (Richard Curtis, 2003) que aportava els ingredients ben mesclats d’un grup coral de personatges amb històries personals que acabaven convergint, una gran ciutat amb indrets referents (en aquella, Londres), una època especial de l’any (Nadal), moments divertits i molt d’amor.
Cada cert temps hi ha films que intenten repetir la fórmula, però aquesta no és infalible i menys si no es saben barrejar bé els ingredients i així surten receptes fallides com la que aquest any porta per títol ‘Noche de fin de año’. Una pel.lícula que arriba de la mà de Garry Marshall, que ja havia provat sort amb una combinació semblant ubicada a Los Angeles el dia de San Valentí (‘Historias de San Valentín’, 2010).
Aquí l’acció salta a l’Atlàntic per situar-se a Nova York, ciutat amb racons que tothom pot reconèixer però que no s’aprofiten gaire a excepció d’un: Times Square. Allà es prepara la celebració de la nit de Cap d’Any, en la que es congreguen milers de persones per veure la famosa bola lluminosa caure fins al punt en que s’entra al nou any. I allà convergeixen un grapat de personatges: Una xef que prepara el catering per la gran festa de la nit (Katherine Heigl), el seu exnòvio que és un famosíssim cantant (Jon Bon Jovi), l’encarregada de que a Times Square tot funcioni com cal (Hilary Swank), una dona amargada amb un munt de somnis per cumplir (Michelle Pfeiffer), el jove missatger de la seva empresa (Zac Efron), el fill de l’amfitriona de la festa (Josh Duhamel), un home a punt de morir de càncer que vol veure la bola de cap d’any per últim cop (Robert de Niro), la seva infermera (Halle Berry), dos matrimonis que competeixen per veure qui s’emportarà el premi per tenir el primer bebè de l’any, un jove dibuixant que no suporta les festes de Nadal (Ashton Kutcher), la seva nova veïna (Lea Michele) i una mare (Sarah Jessica Parker) amb problemes de comunicació amb la seva filla adolescent (Abigail Breslin).
Un quadre de personatges que no tenen la brillantor ni desperten l’empatia que pot donar ganxo a aquest tipus de pel·lícules. Amb un cast que a priori podria prometre grans moments però que al final només es divideixen entre els qui se salven amb un aprovat pelat, els qui un es pregunta què coi fan a la pel·lícula (com Robert de Niro o una pasadíssima Michelle Pfeiffer), els qui és evident que apareixen per allà per publicitar-se en un moment de fama (com la protagonista de ‘Glee’ Lea Michelle) i els que renuncien a qualsevol mostra del talent que sabem que tenen per prestar-se a un film d’aquells on només s’hi va a cobrar el xec (com Halle Berry o Hilary Swank). Potser amb un grup menor i més ben dibuixat, el conjunt hagués quedat millor i seria més interessant per l’espectador.
Tots ells circulen per Nova York amb un muntatge de històries creuades que més que fluir ensopeguen de forma forçada. En l’argument el film no es mou de la previsibilitat, no sorprèn ni quan vol fer-ho i va saltant d’un tema a l’altre simplement perquè toca, amb algun discurs ensucrat pel mig massa evident i un guió que sembla la versió poc ambiciosa de qualsevol telefilm de segona.
‘Noche de fin de año’ és doncs només per molt incondicionals d’aquest tipus de pel.lícules, que no li fan fàstics a res. La resta, viviu la vostra pròpia nit de Cap d’Any que la que presenta Garry Marshall no te gaire interés.
