Malson abans de Nadal (Nightmare before Christmas) ens porta la història és la de Jack Skellington, el “rei de les carabasses” del poble Hallowen on es prepara cada any la celebració del Halloween per al món mortal. Jack està cansat d’haver de preparar cada any la mateixa festa i desitja trobar alguna cosa més. L’oportunitat se li presenta per casualitat un bon dia quan descobreix el poble Nadal i la seva festivitat. Jack queda enamorat del Nadal i pretén fer-lo seu. És així que convenç als habitants del poble Halloween per preparar Nadal, però com que no hi estan acostumats, fabriquen una sèrie de joguines monstruosos que en lloc de divertir els nens els espanta.

Sally, enamorada de Jack, té una premonició i intenta dissuadir-lo inútilment dels seus plans que consisteixen en segrestar el Pare Nöel (deixant-lo en mans del misteriós Oogie Boogie) per a ocupar el seu lloc la nit del 25 de Desembre. Així que la nit de Nadal Jack horroritza tot el món amb la seva versió de la festa fins que, finalment, el seu trineu és abatut per l’exèrcit americà. Un cop reflexiona sobre tot el que li ha passar, s’adona del seu error i allibera a Santa Claus, just a temps per arreglar la nit.

Els protagonistes

Niightmare before Christmas Tim Burton Jack

Jack Skellington

Jack és el protagonista absolut d’aquesta obra. Ell és el rei de les carabasses i la seva crisi existencial i la seva fascinació pel Nadal és el que provocarà tots els fets.

Jack careix del que suposa que és l’element de més força expressiva en un rostre: els ulls. En el seu lloc té dos enormes forats negres.
Jack és allargassat i els seus moviments es van buscar que fossin molt elegants, trobant en la figura de Fred Astaire una bona font d’inspiració.
La veu de Jack quan canta és la del propi Danny Elfman que es va sentir tant identificat amb el personatge que va acabar pensant que cap altra persona el podia interpretar tant bé com ell mateix.

Jack és un dels típics outsiders de Burton. Un personatge ple de bones intencions que finalment és malinterpretat. Només és personatge cansat de fer cada any el mateix i que veu l’oportunitat en el Nadal de fer una cosa completament diferent al de sempre.
El millor amic de l’esquelet és un gos fantasma, Zero una fidel mascota de nas lluminós.

Niightmare before Christmas Tim Burton Sally

Sally

Sally és la nina de roba que estima en secret a Jack i que l’ajudarà quan vegi que la seva idea de portar ell mateix el Nadal acabarà en desastre.
Mentre Jack mira de trobar-se a ell mateix, Sally lluita contra la tirania del Dr. Finkelstein el personatge que la va crear.
El cos cosit de Sally va sortir de la ment de Burton influenciat pel fet que en aquell moment i, pràcticament al mateix temps, feia Batman vuelve. Com Catwoman, Sally té un vestit ple de recosits.

Niightmare before Christmas Tim Burton Oogie Boogie

Oogie Boogie

Oogie és el temut “home del sac”, una enorme funda de roba de sac plena de serps, bitxos i cucs. Un personatge corpulent i en aparença pesat que en realitat es mou amb gran agilitat i de manera sinuosa. És potser el personatge més repulsiu de la pel·lícula i el que va causar més espant entre les files de Disney.

Niightmare before Christmas Tim Burton Dr Finklestein

Dr. Finklestein

És el científic boig de la ciutat. Es mou en una cadira de rodes elèctrica i és una mescla entre el Dr. Frankenstein, l’ànec Donald i el Dr. Strangelove del film de Kubric ¿Telefono rojo? Volamos hacia Moscú.
És també un personatge de ment oberta, i en aquest cas el sentit també és literal, ja que pot obrir el seu crani i gratar-se directament el cervell per aclarir i animar les seves idees. És el creador de Sally encara que com no és prou compatible amb la noia s’acaba construint una altra companya a la que dóna la meitat del seu cervell.

Niightmare before Christmas Tim Burton Lock Shock Barrel

Lock, Shock i Barrel

Aquests tres personatges són els nois trapelles d’Oogie Boogie. Apareixen disfressats respectivament de dimoni, bruixa i esquelet, però el més curiós és que sota la seves màscares tenen el mateix aspecte que amb elles.

Niightmare before Christmas Tim Burton Santa Claus

Santa Claus

La icona de les festes nadalenques es veu en forces problemes per culpa de Jack encara que al final serà comprensiu amb ell i li portarà com regal: la neu.

La galeria de personatges de Malson és força extensa, el que ens dóna idea de la imaginació de Burton a l’hora de crear personatges estranys: una família de cadàvers, un pare que recorda al pallasso malèfic d’It d’Stephen King, una bruixa petita i l’altre gran, quatre vampirs de diferents mides que es tapen del sol amb un paraigües, el pàl·lid Behemont amb una destral clava al cap, arlequins dimonis, l’home llop i molts d’altres. Resumint tota una galeria del terror Burtoniana.

Niightmare before Christmas Tim Burton Vincent

Orígen del projecte

Durant el temps que va estar a la Disney, Burton va realitzar un curt d’animació de 6 minuts anomenat VINCENT, narrat per Vicent Price. El film usa les perspectives de l’ expressionisme alemany per mostrar la vida a un nen d’un suburbi normal que somia precisament en ser Vicent Price.

Per aquella mateixa època Burton va començar a gestar la història que deu anys més tard es convertiria en Malson abans de Nadal. Era un poema basat en el famós poema americà de Clement C. Moore, The night Before Christmas, però donant-li el seu toc personal, un toc inspirat entre altres en el seu autor infantil preferit Dr. Seuss i en Edgar Allan Poe. El va titular Nightmare Before Christmas.

En el primer intent de convertir aquell poema en un curt d’aspecte similar a Vincent, Burton no va comptar amb el recolzament de Disney i va tenir que deixar passar el temps fins a poder dur-lo a terme.

En 1990, Burton decideix posar-se en contacte amb el seu agent perquè li esbrini si la Disney continua en possessió dels drets de Malson. Va mirar de recuperar el projecte de manera silenciosa, però la Disney no va desaprofitar l’oportunitat d’augmentar el seu prestigi en el camp de l’animació produint un llargmetratge d’animació amb la complicada i poc utilitzada tècnica de l’stop-motion. Tampoc no volia allunyar-se d’un director com Burton que per aquella època ja començava a ser conegut gràcies a l’èxit de pel·lícules com Batman.

Les fonts d’inspiració que va tenir Burton i el seu malson, són aquells especials nadalencs televisius de la seva infantesa com Rudolph the red-nosed ReindeerHow the Grinch Stole Christmas. Altres influències de Burton, van ser un musical realitzat en stop-motion titulat Santa Claus is Coming to Town (Jules Bass i Arthur Rankin Jr., 1970) i el llargmetratge Mad Monster Party (Jules Bass, 1968), en el que el Dr. Frankenstein reuneix tots els monstres clàssics de la gran pantalla.

Tot aquest brou de cultiu d’especials nadalencs, musicals, i monstres van fer llavor en el cervell ja prou imaginatiu de Tim Burton i a foc lent van fer evolucionar un poema curt en el llargmetratge que avui coneixem com Malson abans de Nadal.

El guió

Per l’adaptació de les tres pàgines del poema original escrit per Tim Burton en un guió cinematogràfic, el encara director va cridar a Michael McDowell, qui ja havia estat guionista per Burton a la pel·lícula Bitelchus. Mcdowell va redactar el primer tractament però aquest no va agradar a Burton. Curiosament McDowell apareix acreditat con autor de l’adaptació del poema quan en realitat, Burton no va comptar amb el seus serveis.

Al mateix temps el llargmetratge de Burton feia un gir cap el musical. Burton va demanar la col·laboració d’un altre dels seu habituals Danny Elfman.

El procés d’elaboració de Malson abans de Nadal va ser, si més no curiosa. Partint del poema, d’alguns dibuixos i esbossos i un argument de déu anys d’antiguitat, Elfman i Burton van començar a desenvolupar les cançons. Burton visitava l’estudi d’Elfman, li explicava l’argument i el músic composava una cançó en la que es desenvolupava la història i així una vegada i una altra.

Amb cançons ja desenvolupades, Burton va contactar amb Caroline Thompson l’autora del guió d’Eduardo Manostijeras. La seva feina va ser construir una estructura dramàtic dins de la qual encabir la història original i les cançons ja composades. També va tenir que fer encaixar molt de l’storyboard que com veurem més endavant ja estava força desenvolupat. Thompson va posar ordre i va fer encaixar totes les peces d’un trencaclosques creatiu que ja s’havia desenvolupat.

La música

La música és un personatge més de la pel·lícula de Burton. La intervenció d’Elfman en la pel·lícula va ser decisiva no només per la seva tasca de compositor sinó perquè va acabar donant vida a Jack en les cançons.

Si en altres musicals les cançons són simples distraccions, un moment en que l’acció de la pel·lícula s’atura i un veu els personatges cantant i ballant. En aquest cas concret, les cançons són part de la història, ens expliquen els estats del personatges, formen part de la narrativa de la història.

La partitura, amb les seves deu partitures originals, va ser molt alabades per una banda (va ser nominada a la millor música en el Globus d’Or de 1994) però també li va portar moltes crítiques. La divisió d’opinions és una de les coses habituals en el cinema de Tim Burton. Gent que l’adora i crítics que no salven res de les seves obres.

La direcció

Encara que la pel·lícula es coneix en tot el món com Malson abans de Nadal de Tim Burton, Burton no va dirigir directament la pel·lícula. El seu compromís amb la Warner per dirigir Batman vuelve va obligar a Burton a cedir la direcció a Henry Selick, un prestigiós animador el que havia conegut a la Disney a finals dels setanta i a qui havia mostrat els seus primers esbossos en el 1982.

Selick vivia i treballava a San Francisco, una zona que s’havia convertit en el centre de l’animació de stop-motion. Va ser en aquesta ciutat que Burton i Touchstone Pictures van fundar Skellington Productions i on van començar a treballar en Malson abans de Nadal al mes de Juliol de 1991.

Mai s’havia realitzat un projecte com aquell, Disney i Burton van crear un estudi especial que respongués a les necessitats d’aquell projecte, un espai de 43.000 metres quadrats on es van arribar a encabir 20 escenaris diferents. Selick va dedicar dos anys i mig a aquell projecte amb supervisió de Burton, encara que aquest també li va concedir força llibertat.

Nightmare before Christmas Tim Burton Selick

L’storyboard

L’storyboard és un element fonamental en el rodatge d’un film d’animació i encara més quan tenim una animació en stop-motion i el procés passa de mans d’uns als altres i tot ha d’estar molt clar. Stop-motion no deixa lloc a la improvisació i qualsevol errada pot suposar la repetició des del inici.

L’storyboard de Malson abans de Nadal constava de 50 taulons amb 66 il·lustracions cada un d’ells i en cada un d’ells quedaven definits, l’acció, el tir de càmera, l’òptica i la il·luminació. L’story va ser clau, també, en l’elaboració del guió.

La tècnica de l’stop-motion

L’animació stop-motion (‘moviment parat‘) és el procés cinemàtic mitjançant el qual un ninot articulat és animat en fragmentar el moviment de la figura en postures consecutives i filmar un fotograma de pel·lícula per cada postura.

Aquesta forma de treballar és poc flexible, perquè els personatges i l’escenari, un cop construïts, no accepten transformacions fàcilment. Però la creació d’un film amb aquest sistema com a punt a favor representa un treball repetitiu menys tediós que en l’animació amb dibuixos.
Cada segon d’animació stop-motion requereix 24 fotografies, de manera que si fem números tenim que Malson abans de Nadal té una durada de 74 minuts i que, per tant , van ser necessàries més de 108.000 fotografies. La feina requeria jornades de 12 hores, sis dies a la setmana.

Els ninots o titelles en aquest tipus d’animació són figures en tres dimensions amb una esquelet metàl·lic i articulat en el seu interior que permet el moviment de les seves extremitats. Una altra manera d’aconseguir l’animació de fotografia a fotografia és la substitució d’alguna part del ninot. Per exemple els canvis d’expressió facial de Jack s’aconsegueixen amb el canvi de tot el seu crani. Es van crear l’impressionant xifra de 800 caps de Jack amb diferents expressions.

L’animació stop-motion és una forma associada al passat, que ens porta a la memòria les antigues pel·lícules de Ray Harryhausen. Burton ho va triar perquè ho volia associar amb els seus especials nadalencs i pel·lícules de la seva infantesa.

Mai s’havia dut a terme un projecte d’animació amb stop-motion tant ambiciós com aquell i no només per la seva durada. La seva realització ha convertit a Malson abans de Nadal en una obra mestra gràcies al resultat tant perfecte a traves d’un procediment tant artesanal i antic.

Malgrat tot Selick i el seu equip van aportar innovacions importants durant la realització de la pel·lícula. Tradicionalment en stop-motion són els ninots els que es mouen mentre que la càmera es manté al mateix lloc, però en aquesta pel·lícula Selcik volia que la càmera es mogués com ho faria en un musical de veritat.

Per aconseguir això va utilitzar el sistema motion control que controla els moviments de càmera per ordinador. La tècnica suposa que un operador traça un moviment de càmera que es memoritzat per un ordinador. Quan més tard estem en procés d’animació, l’ordinador envia les posicions que té en memòria a la càmera que realitzarà els moviments en una proporció que s’adapta als petits moviments que hi ha en l’animació.

Les càmeres que es van utilitzar eren les Mitchell de 35 mm, idèntiques a les utilitzades per fotografiar King Kong en el 1933. Al voltant de la meitat de plans van utilitzar la motion control.

Per altra banda quan es fotografiaven element davant d’una pantalla blava, la motion control no es podia utilitzar. La necessitat de ficar-se dins dels decorats va fer que ideessin un aparell experimental que van batejar com Luxo Sr.. El Luxo té un braç enorme que subjecta una càmera només per la part de dalt, deixant-la com flotant en l’aire i amb una gran llibertat de moviments. Aquesta càmera es va utilitzar per rodar la seqüència inicial en la que es passa entre les tombes d’un cementiri o en l’escena en que Jack cau pel tronc d’un arbre de Nadal amb un impressionant moviment circular.

Nightmare before Christmas Tim Burton

Els decorats

L’estil visual del cinema de Tim Burton és molt particular. És un estil gòtic, fosc , elegant, ple de dissenys d’espirals de formes exòtiques, lleugerament inclinats seguint l’estil de d’impressionisme alemany. Burton té les seves formes d’inspiració en el Dr. Seuss, en els macabres dibuixos en blanc i negre d’Edward Gorey, Charley Adams, Ronald Searle o Van Gogh.

Deane Taylor, encarregat de la direcció artística va rebre les ordres de treballar (en el cas de HalloweenTown) amb una paleta de colors molt reduïda: negra, blanc, gris, groc i només si era absolutament necessari, una mica de taronja. Per l’amagatall de Oogie Boogie, on domina el verd (fosforescent) van tenir que convèncer a Burton d’afegir un color més a la seva minsa paleta de colors.

Els dissenys de Taylor eren de clara inspiració gòtica i recordaven a les antigues produccions de terror de la Universal. Partint d’aquests dissenys es van construir les maquetes. Van dedicar sis setmanes en construir una maqueta plena de detalls de 74 metres quadrats que representava el centre de la ciutat de HalloweenTown amb els seus edificis. En total van ser construïdes un total de 240 decorats, ja que era necessari fer-los a diferents escales per facilitar els moviments de càmera.

Malson abans de Nadal, té quatre decorats bàsics:

  • La ciutat de Halloween. Com ja hem comentat aquesta ciutat té els tres bàsic de l’estètica gòtica i de l’expressionisme alemany. Fosca, amb disseny retorçats, angles aguts.
  • L’amagatall d’Oogie Boogie. Segueix l’estètica de HalloweenTown però molt més exagerada i la sala de tortures mostra l’estètica dels casinos de Las Vegas. Amb llum té una aparença i a la foscor ens mostra un aspecte més primitiu.
  • La ciutat de Nadal. Plena de colors a l’estil del Dr. Seuss. Té per contra a la de Halloween formes arrodonides, lluent i plena de colors brillants. Amb llum i plena de dolços, joguines i habitants en perpètua alegria.
  • El món real. Té formes heretades de la bauhaus, amb uns dissenys propis dels anys 50 i 60. De colors primaris i no massa plena de coses i d’angles molt rectes.

Nightmare before Christmas Tim Burton

Les titelles

La construcció dels personatges per treballar amb stop-motion requereix que aquests siguin articulats, per això es construeix un esquelet metàl·lic articulat, al voltant del quan es construeix el personatge pròpiament dit.

El procés va ser partint dels esbossos de Burton, es van construir uns models en fang. Partint de les figures de fang es construïa per una banda l’esquelet metàl·lic articulat fet de ferro i alumini i per l’altre la figura del personatge pròpiament dit que es feia en el material més adient i del que després es feien el motlle mestre en silicona per poder fer diferents còpies del personatge i posteriorment un motlle de pedra.

Un cop fet l’esquelet del personatge i el seu motlle, es posava l’esquelet en el motlle i s’injectava espuma de làtex líquida al voltant. El motlles es couen fins que el làtex s’endureix i posteriorment es llimen impureses i es preparen per a passa al departament de vestuari i maquillatge.
En total es van crear 227 personatges, 74 originals i la resta dobles dels personatges principals. Havia una dotzena de models de Jack, sis de Sally i 8 Oogie Boogie. Això era necessari ja que es rodava simultàniament en diversos platos però amb els mateixos personatges.

Nightmare before Christmas Tim Burton

Tim Burton i Disney

Parlar de mesclar Tim Burton i Disney pot sonar-nos igual que mesclar aigua i oli. Tim Burton té un estil molt propi, molt retorçat, els seus personatges acostumen a ser outsiders, personatges estranys que inicialment espanten sobretot pel seu aspecte, que es troben fora del seu lloc natural i als que en, mica en mica, se’ls agafa “carinyo”.

Quan un pensa Disney pensa en Mickey, en la Blancaneus, en personatges dolços de grans ulls que emmirallen l’ànima, personatges normalment de bon cor i amb missatges moralitzants sobre la bondat.

Burton ha tingut dos relacions diferents amb els estudis Disney. Un jove Burton va entrar a treballar en 1979 quan la Disney era ja un gegant desorientat. Disney havia passat de ser un estudi cinematogràfic per convertir-se en una productora de cultura de masses, parcs temàtics i llicències de marxandatge. L’època de Tim Burton com a dibuixant va ser especialment dura. Va estar assignat a la producció de The fox and The Hound i va ser obligat a dibuixar milers de vegades els mateixos personatges encantadors que omplien aquelles pel·lícules. Burton no acostumat a tant encant va acabar patint una mena de depressió en la que el signe més evident era hipersomni, necessitava dormir més de 14 hores: 10 durant la nit i 4 en hores de treball. Durant aquells anys treballant, però, es va gestar el que el duria finalment a fer Malson abans de Nadal.

La segona relació de Burton amb la Disney va ser de tu a tu. Burton ja no era un simple dibuixant de còmic, ja havia dirigit projectes a Hollywood amb bons èxits de critica i públic (quatre-cents milions de dòlars recaptats en només quatre llargmetratges) i Burton tornava com una mena de fill pròdig per recuperar aquell vell projecte d’una pel·lícula d’estil gòtic sobre Halloween.

En aquella època (1991) Disney encara tenia la supremacia en el terreny de l’animació ja que encara no li havien fet ombra companyies com Dreamworks, Warner i Fox com passaria a partir de la meitat de la dècada. Burton suposava per Disney una força motriu per donar l’impuls definitiu a la renovació que havia iniciat entre 1984 i 1985 (havien creat la Touchstone Pictures i començat a crear cartoons per televisió).

Malgrat donar-li tota la llibertat a un creador que sabien excèntric, els directius en veure el producte acabat es van espantar. Fins i tot, van voler que Burton elimines l’escena en que Oogie Boogie canta en el seu amagatall i que no es va eliminar ja que Burton va fer us de la clàusula que tenia que li donava control absolut respecte al muntatge final.

Els responsables de Disney van decidir no distribuir-la amb el segell Disney Walt Pictures sinó com a Touchstone Pictures. En una època que no era habitual cinema d’animació orientat als nens però també per adults, Malson abans de Nadal va ser la precursora d’aquest cinema tipus Shrek.

Nightmare before Christmas Tim Burton

Únic Tim Burton

El segell de Tim Burton és únic i molt especial. És un expert en mirar a la part amable del monstre. Té un sentit de l’humor entre infantil i tendre però terriblement cruel la majoria de vegades. Els seus films ens mostren el costat més fosc de la normalitat i el costat més lluminós del que ens és desconegut. Els seus personatges van dels grotescs a l’esperpent i als éssers fantàstics fora de tota lògica però sempre els acaba convertint en personatges memorables.

Burton utilitza el cinema com a teràpia. És un mitjà per explorar el seu món interior, per comprendre’s a ell mateix i el món que l’envolta. El seu cinema està ple d’elements que l’han influenciat durant la seva vida i que és el que l’ha portat a creat aquest estil tant singular i tant propi.

Una altra característica de Burton és que per ell el cinema és inicialment visual i les imatges manen, imatges plenes de simbolisme. Imatges encara que sense oblidar la música.

Els seus films tenen una estètica molt influenciada pel còmic i per l’expressionisme alemany. Té elements poètics (la neu que cau , el petó a contrallum de la lluna) i dosis d’ironia, cinisme i humor. La seva manera de fer és un clar exemple de com es poden agafar aspectes que ja existeixen i donar una nova visió molt més moderna, que els converteix en intemporals. En definitiva Tim Burton és sense cap mena de dubte l’hereu i el representant principal del terror gòtic modern.

No cal dir que Malson abans de Nadal és un clar producte Burton. Un pot pensar que El planeta de los simios, a part d’innecessària podria ser obra de qualsevol altre director però no hi ha dubte. si un coneix una mica el treball d’aquest director, que Malson és una obra Burton. Si s’hagués distribuït només com a Malson abans de Nadal (i no Malson abans de Nadal de Tim Burton) amb Henry Selick acreditat com a director, segur que molts haguéssim pensat: “sembla de Tim Burton”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies