Els Pets fan teatre
8Valoració

Hi havia un temps en què, després del fenomen del Sant Jordi, els grups que cantaven en català sorgien com a bolets de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La selecció natural va fer que moltes d’aquelles bandes d’un sol disc que ens vàrem haver d’empassar als recopilatoris que, religiosament sortien cada nadal, passessin a millor vida en favor de, bàsicament, els quatre del Sant Jordi altra vegada i Lax’n’Busto. En Carles Sabater va morir, Sangtraït ho va deixar estar i Lax’n’Busto va canviar de cantant. Quedaven Els Pets i Sopa de Cabra.

Personalment, sempre he pensat que, a nivell musical, eren els dos millors grups d’aquella fornada ( ara ve quan els fans de Sangtraït se’m mengen amb patates) i els que encara escolto de tant en tant. Diferien molt en estils i en la temàtica de les seves lletres, però tots dos grups han sabut evolucionar i créixer a cada nou disc. En el cas de Sopa, això es va aturar fa un temps, després de la seva separació, de manera que els de Constantí són, tècnicament, els darrers del Sant Jordi que encara aguanten en peu.

Per celebrar tots aquests anys (des del 1985!) a sobre els escenaris, Els Pets han editat el que ja és el 12è disc de la seva carrera. Han volgut fer una edició especial del concert en directe des del Teatre Municipal de Balaguer, una de les parades de la seva gira de teatres el 2007.

Els Pets fan teatre

El disc el formen quinze temes, extrets majoritàriament dels seus darrers treballs. Una selecció que constata com de còmodes se senten els de Constantí en aquesta maduresa musical i personal. Amb l’excepció de “Vespre”, del seu primer disc, “Els Pets” (Discmedi, 1989), el directe repassa els discs “Fràgil” (Discmedi, 2010), “Com anar al Cel i tornar” ( Discmedi, 2007) i “Agost” (Discmedi, 2004). Inclou, a més, un DVD amb l’enregistrament del concert, per si voleu gaudir del seu directe. Un directe indiscutible i entregat, t’agradin o no.

Ja fa més de vint-i-cinc anys que roden i, malgrat alguns projectes intermitents en solitari, Els Pets mai han deixat de treballar ni de pujar als escenaris, innovant a cada nou treball, mantenint l’esperit fresc i les grans veritats quotidianes de les seves lletres i no sembla que això s’hagi d’acabar properament. I és que Els Pets, teatre, no sé si en fan, però el que està clar és que tenen corda. I per estona.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies