Vestit de vermell, grassonet, amb barba blanca, un somriure a la boca i un bon grapat de regals al seu sac. De qui estic parlant? Segurament tots ho teniu al cap, sobretot en aquestes dates i més encara considerant que esteu llegint la crítica de “Rare Exports: Un cuento gamberro de Navidad”. Santa Claus? No n’estaria jo tan segur.
No. Qui teniu en ment no és Santa Claus, sinó una invenció de la Coca-Cola. Almenys això és el que assegura (i raó no li falta) el protagonista del film, un nen anomenat Pietari que descobreix una llegenda que explica que l’alegre vellet del barret vermell és més enemic que amic, i no va fent regals als nens bons sinó que castiga a aquells que no ho són. Pietari viu al nord de Finlàndia amb el seu pare, que treballa en un escorxador de rens. Just a uns metres una excavació està apunt de descobrir el secret millor guardat del Nadal, i sembla que Pietari no va massa desencaminat.
Premiada a Sitges l’any passat per partida triple (pel·lícula, director i fotografia) finalment arriba a les nostres cartelleres just a temps pel Nadal. Més d’un any d’espera en el que les ganes per veure-la han anat en augment i han fet que acollim “Rare Exports: Un cuento gamberro de Navidad” amb una perillosa combinació de curiositat i expectatives. De fet la pel·lícula suposa el debut en cinema del finlandès Jalmari Helander de 35 anys, una magnífica carta de presentació.
Amb un humor més negre que “gamberro”, resulta fascinant com Helander recupera la llegenda de Santa Claus capgirant els esquemes del que ben podria ser un film sobre alienígenes, i dotant-la al mateix temps d’un ambient poc usual, ple d’exotisme i bellesa però també de surrealisme, lletjor i estètic mal gust, deixant ben gravades en la nostra memòria fílmica algunes de les seves escenes. Vet aquí la presentació del suposat Santa Claus o la rajada de vells nus colina avall. Tal extravagància ambiental, però, pot jugar a la seva contra i és que no és tan fàcil arribar a connectar amb un film que costa de definir. S’ha de dir també que en certs moments el film s’excedeix i traspassa la línea que separa allò estrany d’allò absurd, moltes vegades no tant per qüestions de guió sinó pel que fa a la seva artificiosa execució.
“És estrany que ningú s’hagi fixa’t abans en aquest tema”, comenta el director, que ja és tot un expert en els orígens de Santa Claus, i és que “Rare Exports: Un cuento gamberro de Navidad” és de fet una preqüela dels seus dos premiats curts emesos per YouTube “Rare Exports Inc” (2003) i “Rare Exports, Safety Instruccions” (2005). No deixeu de fer-los una ullada per saber per on van els trets.
Envía una resposta