Ambientada en el barri del Raval, a la Barcelona de començaments de segle, “La vampira del Raval” explica, en clau de musical tragicòmic, la vida d’Enriqueta Martí, personatge real i molt sinistre que es dedicava a la mendicitat, la prostitució, el segrest, proxenetisme i assassinat de menors i l’obtenció de remeis suposadament miraculosos a partir de parts dels cossos de les seves víctimes, que posteriorment venia a la societat burguesa i benestant barcelonina.

Una joia de dona. I un tema difícil de representar en escena. Per a aconseguir-ho, Jaume Villanueva ha comptat amb la música d’Albert Guinovart, i el text i les lletres de Josep Arias Velasco. El fet de representar l’obra en clau de musical, i amb un humor (molt) negre, fa que tractar el terrorífic tema de que ens parla sigui molt més agradable.

L’obra parteix del segrest de la nena Teresita Guitart, que serà la última de les víctimes de segrest de la vampira, i que donarà peu a la seva detenció. Un Pep Cruz en una forma excepcional, que es fica el públic a la butxaca des del minut ú, fa de mestre de cerimònies del cabaret en el qual s’ha convertit el teatre, i ens guia pels aconteixements que s’aniran succeint al llarg de la representació, així com ens posa al dia dels esdeveniments de l’època que estan relacionats amb els fets que s’expliquen a la vampira del Raval.

Actors de categoria i que estan esplèndids, amb menció especial per a un magnífic Mingo Ràfols (el moment musical de la xafardera és memorable) i per a una Mercè Martínez (que s’alternarà per dies amb Roser Batalla) en el paper d’Enriqueta Martí, demostrant gran veu i talent, així com la simpatia i bellesa a que ens té acostumats. Tots els actors es reparteixen diferents papers que van alternant segons els succesos que expliquen. Així Roger Pera passa de ser el macarra (una mica histriònic) de l’Enriqueta al jutge que la condemnarà. Amb canvis de vestuari senzills i efectictes van desfilant varietat de personatges que van passar per la vida de la “Queta”.

Un escenari senzill (i una mica massa gran pel tamany del teatre del Raval) es va girant per donar pas al carrer Ponent, a la casa de l’Enriqueta o al local que tenia com a burdell a Gràcia. L’atmosfera està ben aconseguida, i de bona part d’això en tenen culpa els excel·lents músics que estan a peu d’escenari i que van acompanyant als actors durant tota la obra.

Els moments de més dramatisme de l’obra, tots aquells que fan referència directa als infants, estan representats per marionetes a la obra. El resultat és magnífic i realment les marionetes estan molt aconseguides i t’angoixen tant o més que si hi hagués criatures a escena, amb l’excepció del número musical de l’Angeleta, del qual jo, honestament, prescindiria, ja que trenca tota la harmonia I clímax aconseguida amb els ninos anteriorment.

En resum és una bona obra, atrevida i dinàmica, que aconsegueix tractar un tema sumament dramàtic i convertir-lo en un musical divertit, amb una mica de burlesque i un bastant de crítica política i social a la burgesia, la hipocresia, i la deixadesa de les autoritats de l’època. Només destacar que a partir del moment del judici s’estira una mica massa pel meu gust. Aquesta part una mica més resumida I accelerada, millorarien el resultat.

[rating:3]


Es pot veure a: Teatre del Raval
Text: Josep Arias Velasco
Intèrprets: Pep Cruz, Roser Batalla, Roger Pera, Jordi Coromina, Valentina Raposo i Mingo Ràfols

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies