Jordi Badia i Luisjo Gómez són els autors d’“El llegat de la vall”. A través de la pàgina oficial de la novel·la ofereixen als lectors l’oportunitat de formar part de la recerca i la investigació a través d’un joc del enigmes. Un joc on són part importat la perseverança i l’astúcia del lector on haurà de demostrar el seu poder deductiu i posar a treballar seva ment.

El llegat de la vall Jordi Badia Luisjo Gómez RBAUs vàreu conèixer amb catorze anys a l’escola i fins al dia d’avui sou grans amics. ¿Com ho heu aconseguit?

Luisjo– Efectivament, ens vam conèixer al col·legi, i en finalitzar l’etapa escolar, vam seguir veient-nos cada divendres de cada setmana, de cada mes, durant aquests trenta anys.

Jordi– Exacte. Vam cuidar l’amistat, per què és quelcom que també reclama cura i atenció.

¿Éreu alumnes models o ens podeu explicar alguna trapelleries d’aquella època?, penseu que ja no us podran castigar i segur que molts dels vostres antics mestres ara deuen llegir-vos.

L– No érem precisament alumnes models, però el que és innegable és que ens ho vam passar molt bé (“Que nos quiten lo bailao”).

J– Aleshores es va solidificar aquesta amistat. I ara escrivint llibres! És tota una paradoxa: jo passava la major part del curs castigat al passadís, en especial a les classes de literatura. Tenim tantes anècdotes del col·legi, que no acabaríem mai…

Les vostres vides van divergir quan un va triar lletres per estudiar Dret i l’altre ciències amb Ciències Empresarials. ¿Les vostres personalitats també divergeixen força o us considereu dues persones molt semblants?

L– Certament ens semblem molt. Amb una mirada en tenim prou.

J– De vegades el que un pensa ho diu l’altre, i a l’inrevés. Tenim un sentit de l’humor similar; suposo que és el mateix que al col·legi ens costava car…

L– Sí, tot això ja passava a l’escola, i ara aquest és un dels secrets que ens ajuda molt a escriure junts.

¿Com va sorgir la idea d’escriure la novel·la a quatre mans?

L– En Jordi em va portar un divendres (no podia ser d’una altra manera) força material de les seves estades a la Vall de Boí, que suggerien preguntes sense resposta. Al començar el dinar, em va proposar fer una guia de viatges diferent a les habituals; a l’hora del cava, allò ja era un projecte de novel·la.

J– Exacte; si haguéssim pres uns “xupitos”, hauríem acabat amb una trilogia! La veritat és que la vall de Boí em va captivar des del primer dia que la vaig trepitjar, a l’any 97. A l’any 2000, en que la UNESCO va declarar la Vall de Boí com a Patrimoni de la Humanitat, em van sorgir preguntes que poc a poc es van anar tornant en enigmes indesxifrables, i que van donar peu a novel·lar certs passatges de la història. Hi ha masses coses que no s’expliquen.

L– I des del principi hem volgut ser rigorosos amb la documentació que serveix de base de la novel·la, tot i que la nostra pretensió sempre ha estat emocionar, fer vibrar, en suma, distreure al lector.

J– “Tocar ànimes” com ens va dir un crític a Madrid.

El fet d’escriure junts, ¿us ho ha posat més fàcil o difícil, la novel·la ha sigut el resultat de molts debats o des d’un bon principi teníeu les idees molt clares?

J– Ha estat gaire bé màgic. Com dèiem abans, el que un pensava l’altra ho escrivia, i a l’inrevés. No hi ha hagut discussions, ni la més mínima polèmica. Pensem en els mateixos termes, i el que sembla portes enfora complex, ha estat fàcil i planer.

L– Malgrat escriure junts, cada un a liderat uns capítols determinats que després hem homologat. Ens complau molt veure que el resultat final és homogeni. A més, no tindria sentit discutir en restaurants. Per que, ¿sabeu?, molts dels capítols els hem validat o corregit en maratonians dinars a restaurants on, com que ja ens coneixien, ens posaven taula de quatre per poder obrir els ordinadors.

El llegat de la vall Jordi Badia Luisjo Gómez RBA

¿El fet de presentar-vos com un equip us ha ajudat a enfrontar-vos amb les pedres del camí de tot escriptor?

L– Sí, per suposat. Per a nosaltres escriure s’ha tornat en quelcom obsessiu, i ens hem tingut l’un a l’altre per compartir-ho. A qui millor donar-li la vara amb la novel·la que amb el teu company, que comparteix idèntiques inquietuds?

J– La passió que hem sentit s’ha vist retroalimentada l’un per l’altre i, efectivament, crec que ha facilitat el camí. A més, hem comptat amb un equip de amics/professionals al voltant del llibre que ens han guiat en el trajecte fins a la publicació. Suposo que per influència de la feina, hem donat al projecte un tracte empresarial que potser altres autors no fan.

El fet d’escriure dues línies argumentals que s’entrellacen, el passat i el present, dona lloc a molts personatges i creences on l’únic punt fix és el personatge principal La Vall de Boí. Si haguéssiu de triar només una de les línies temporals de la història i un dels personatges ¿quin seria i perquè?

L– Edat mitja; Charite Soleil, per què em sembla que, malgrat de pecar d’un cert maniqueisme, em sembla una ser absolutament entranyable.

J– No podria citar sols un personatge o un moment de la història com a preferent. La veritat és que escriure dóna la capacitat de crear, i el resultat és que acabes estimant-te els personatges, bons o dolents, com si fossin reals. Haig de reconèixer, però, que la trama contemporània m’agrada força, i potser el sergent dels Mossos, en Ramón Palau, és per qui més m’inclinaria.

¿Quina part de la vostra ànima ha quedat atrapada a la novel·la?

L– Tot i que tingui connotacions una mica fàustiques, la meva ànima és sencera dins de la novel·la.

J– Sí; ho hem donat tot pel llibre. A més, recull algunes vivències personals, nostres o de gent propera. Si haig d’escollir, diria que la meva ànima va quedar atrapada a un dels darrers capítols, un flashback de la tieta del protagonista, l’Arnau Miró, que narra quan a la seva infància, als anys quaranta, va viatjar des de Barcelona a la Vall de Boí. A més, aquest capítol, va ser escrit íntegrament a la vall.

El llegat de la vall  Jordi Badia Luisjo Gómez RBA

¿A quina personalitat publica li faríeu arribar la vostra novel·la per saber-ne la seva opinió?

J– Als alts estaments eclesiàstics, per una part, i als estudiosos d’art romànic, per una altre.

L– Al llarg de l’escriptura de l’obra, vam reunir una documentació que no surt a la novel·la. Ho vam fer per tal de poder rebatre qualsevol argumentació en contra de la nostra hipòtesis. No s’ha donat el cas. I no sols això, si no que ens han recolzat certs col·lectius d’estudiosos d’art, que també defenen posicions properes a la nostra.

J– Però es que a més, disposem ara de documents que assenyalen el QUI, el QUAN i el PER QUÈ, del que va succeir a la Vall de Boí, entorn al Pantocràtor de Taüll, a primers del segle passat.

L– Però que consti el que dèiem abans: el nostre afany és fer passar una bona estona al lector.

¿Ens podríeu avançar si ja teniu en ment una nova novel·la?

J– Una no; dues! Ara ja es pot dir que tenim molt avançada la segona part de “El llegat de la vall” on desvetllem i donem sentit a més misteris de la Vall, i dels que no s’ha dit res al primer llibre. Estimem que, si com esperem, agrada a l’editor, podrà veure la llum per Sant Jordi del 2013. No podem avançar molt més.

L– I dues: una novel·la de caire més negre, que traurem a continuació d’aquesta, malgrat que es troba gaire bé acabada.

Si la Vall de Boí és el centre gravitatori de “El llegat de la vall”, aquesta altra novel·la es reserva també una sorpresa en quant al marc on s’ubica.

J– Es clar; per què ara se’ns ha obert una nova vida paral·lela que ja no podem ni volem aturar, que res te a veure amb les nostres habituals ocupacions, i que és molt gratificant. Imagina’t, als cinquanta anys!

M’agradaria saber si les preguntes de la recerca del tresor, és a dir, els dotze enigmes com els dotze apòstols ¿les heu escrit vosaltres?, ¿Us va costar molt triar-les i contestar-les?

L– Per suposat que ho vam triar nosaltres. Amb tota modèstia, gaudim de força creativitat; per exemple, dir que també vam fe un joc de sobretaula al voltant de la Vall, per promocionar el llibre a la Setmana Fantàstica d’El Corte Inglés.

J– Si, els enigmes els vam escollir nosaltres. Formen part de la síntesi de certa documentació que es troba contrastada.

Confesso que la idea de compatibilitzar la lectura amb un joc d’enginy m’ha encantat ¿esperàveu que els lectors us acompanyessin en aquesta aventura?

L– La resposta dels lectors ha estat increïble i summament gratificant. Per Sant Jordi els lectors ens van escollir a RAC1 com el llibre més recomanable, en una altra votació, a El Periódico de Catalunya, vam sortir com els novens en vendes i sense voler creure-ho massa, no podem obviar aquestes fonts; seria lleig.

J– És més que grata la resposta dels lectors. Actualment tenim plataformes com la pròpia web, els perfils de Facebook nostres o del llibre, els correus electrònics, etc. que ens permeten un contacte directe amb els lectors, alguns dels quals s’han entusiasmat amb la obra i ja esperen la següent. Com a autors desconeguts i novells, vam voler aprofitar al màxim el que internet ens atorgava per donar-nos a conèixer. Estem molt satisfets de la resposta. Tenim molts seguidors a milers de quilòmetres, a llatinoamèrica, on el llibre ni tant sols s’ha publicat, però que la gent l’ha aconseguit de distribuïdors d’aquí o per e-book.

El llegat de la vall Jordi Badia Luisjo Gómez RBA

¿A nivell personal, què us ha aportat aquest primer llibre?

L– Ens ha obert un nou escenari a les nostres vides, absolutament fascinant.

J– A mi m’ha aportat equilibri i ha augmentat la meva capacitat sensorial per escoltar, per posar èmfasi, per mirar als ulls de l’altre i pensar intensament “vull sentir-te”.

Per acabar m’agradaria que deixéssiu de ser autors i canviéssiu les sabates amb mi. ¿quina és la pregunta que ningú us ha fet fins ara i creieu important incloure en aquesta entrevista?

L– ¿Fins a quin punt t’omple aquesta nova activitat? Sóc un enamorat de la meva professió, advocat penalista, que desenvolupo des de fa vint-i-un anys, i actualment el seure a escriure em genera idèntic entusiasme.

J– En tot aquest trajecte, des que vau començar a escriure fins a la publicació del llibre, què és el que més t’ha sobtat? I la resposta: el camí ha portat intrínsec un aprenentatge en molts àmbits fins ara desconeguts, i he descobert atònit que te que haver un munt de grans obres que, per diverses causes, no veuen la llum.

Us agraeixo molt que hàgiu acceptat concedir-me part del vostre temps per respondre les meves preguntes. Gràcies a elles els lector us coneixeran una mica més.

J– Moltes gràcies a vosaltres per la vostra encomiable tasca de difusió de la cultura, i quedem sempre a la vostra disposició.

L– Un plaer haver tingut l’ocasió que ens heu brindat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies