Quan ahir pujàvem cap al Sant Jordi intentàvem recordar l’últim concert dels Red Hot Chili Peppers a Barcelona i ens preguntàvem com seria aquest cinc anys després. La banda de Califòrnia, constantment acusada d’haver-se acomodat i traït els seus orígens no ha parat no obstant de produir nous treballs, sorprendre amb nous hits, realitzar petits experiments i canviar la seva formació. I així és exactament el seu directe, una mostra més de com ha passat el temps i com han evolucionat els RHCP mentre d’altres coses segueixen exactament igual.

Precedits pels Foals com a teloners que ja tenien mitja pista plena als seus peus, els llums del Sant Jordi s’apagaven de nou a les 21:30 per rebre les estrelles de la nit. Sonaven les contundents notes de ‘Monarchy of Roses’ mentre la formació ocupava posicions i el públic embogia amb un dels singles més celebrats del seu últim disc ‘I’m With You’.

Nou disc, noves bases sonores, nou look d’Anthony Kiedis amb grenya i bigoti i nous membres al grup per presentar-se davant d’una audiència on es barrejaven els fans dels inicis i els molt més joves per carregar d’ambient un Sant Jordi ple.

I així entre el nou i el de sempre, la nit va anar avançant plena de dicotomies. La primera en la pròpia composició del grup, entre les noves incorporacions i els veterans. Potser el que més deu sentir les mirades sobre seu en aquesta gira és Josh Klinghoffer i és que no es fàcil assumir el paper d’un dels genis de la guitarra com es John Frusciante, després de la marxa d’aquest del grup. Certament no hi ha comparació i tot i que Klinghoffer aboca al seu directe una gran energia, el seu estil a estones acadèmic i a estones estrident fins ofegar el propi cantant, ha fet enyorar els moments màgics, solos i riffs que Frusciante oferí en gires passades. En un segon pla però aportant coses noves, si s’ha notat la presencia del percussionista Mauro dotant de noves sonoritats ètniques a alguns del temes més clàssics.

I al seu costat els de sempre, amb el rol a que ens tenen acostumats. Chad Smith tant somrient com contundent a la bateria. Un Anthony Kiedis que ben aviat ha optat per treure’s la samarreta i que, no donat a gaires interactuacions amb el públic, si ha exercit d’home elàstic recorrent l’escenari en una marató de girs, salts i convulsions, llençant tema rera tema amb veu impecable. Al final però, i repetint l’actitud distant de l’última visita, va abandonar l’escenari abans de l’últim tema per no sortir al final a acomiadar-se. Així que el paper d’interlocutor el va assumir l’incansable Flea, ara autèntic estrella del grup a les sis cordes i home espectacle en sí mateix, fent cabrioles, caminant sobre les mans, llançant-se a musculosos solos o intentant parlar en castellà amb la platea (fins i tot ha donat les gràcies a Barcelona per Pau Gasol).

Red Hot Chili Peppers Palau Sant Jordi

Una altra de les contradiccions venia del propi escenari, baix i sense pasarel.les que dificultaven la visió lluny de les primeres files, però presidit per un muntatge molt encertat de pantalles retràctils que anaven canviant de formació i projectant imatges multicolor adequant-se a cada tema.

I finalment el set list, un repertori que s’ha passejat de forma calculada per diferents èpoques i discs amb alguns alts i baixos, però contradient a la descarada els qui creuen que els de Califòrnia no aporten res de nou des del ‘Blood Sugar Sex Magik’. I és que només feia falta veure ahir com el públic celebrava èxits molt més recents com ‘Dani California’ o el primer single de l’últim disc ‘The adventures of Rain Dance Maggie’.

Si bé és cert que els moments en que l’èxtasi s’ha desfermat al Palau portaven el nom dels grans temes insígnia dels RHCP i aquests no han fallat, com ‘Otherside’, ‘Give it away’, ‘Can’t Stop‘ o ‘Around the world’. Entremig hi ha hagut espai pels temes melòdics, versions com la del ‘Higher ground’ de Stevie Wonder, nous talls com ‘Ethiopia’, jam sessions, la premiada ‘Californication’ i el funky de ‘If you have to ask’.  Fins a una sessió instrumental de set minuts que posava el punt i final als bisos i un espectacle de dues hores.

Al concert dels Red Hot Chili Peppers d’ahir hi va faltar màgia, espontaneïtat i complicitat però també hi va haver força, qualitat sonora, bon muntatge visual i els moments importants que no fallen i que són els que el públic s’emporta cap a casa. Un espectacle contradictori on una banda encara incombustible es va refermar davant dels incondicionals que es sacsegen al seu ritme en el bo i en el dolent. I és qui si ells no reneguen de cap de les seves etapes dalt de l’escenari i abaix els coregen una multitud de cossos en convulsió, qui els hi ha de portar la contraria?

Setlist
1. Monarchy of roses
2. Dani California
3. Tell me baby
4. Ethiopia
5. Otheride
6. If you have to ask
7. Look around
8. Hard to concentrate
9. Right on time
10. House of the rising sun (cover)
11. The adventures of Rain Dance Maggie
12. Can't stop
13. Under the bridge
14. Higher ground (cover)
15. Californication
16. By the way

Bisos:
17. Chad & Mauro Jam
18. Around the world
19. Meet me at the corner
20. Give it away
21. Final Jam

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada