La darrera de les entregues de Misión Imposible segueix l’estela de les seves predecessores: acció sense límits, gadgets que meravellen i una història trepidant. En aquest cas ens trobem a Ethan Hunt a una presó russa, on està detingut després d’uns incidents que no estan del tot clars. La seva missió un cop alliberat serà descobrir la identitat d’un perillós terrorista però l’operació surt malament i Hunt i el seu equip es veuen atrapats en una carrera per salvar el món sense el recolzament de l’organització que els va entrenar.
Brad Bird pren el control de la franquícia i ho fa deixant-nos l’entrega de més qualitat, amb la història més trepidant i coherent i el desenvolupament més regular des del principi fins al final. Les virtuts de la pel·lícula no estan en que el seu guió sigui original, perquè estem davant de la típica lluita contra un terrorista per part d’un heroi que s’ha quedat sense els recursos amb els que comptava normalment. Els punts forts de Misión Imposible: Protocolo Fantasma estan en una història ben explicada, comprensible i amb un encadenament lògic dels diferents esdeveniments, evitant deixar coses sense explicar i proporcionant respostes creïbles i interessants. Brad Bird és un magnífic narrador, que planifica les escenes d’acció amb la mateixa facilitat que els diàlegs pausats, pensant en que l’espectador ho ha d’entendre tot i a la vegada gaudir de la màxima espectacularitat possible. En les mans de Bird qualsevol seqüència sembla fàcil i això té un mèrit infinit perquè guiar els ulls de l’espectador de manera lògica quan a l’escena hi ha milers de detalls susceptibles de distreure’l és una habilitat que molt pocs tenen i que marca la diferència entre una pel·lícula d’acció elegant i enlluernadora i l’habitual acumulació sense propòsit d’explosions, persecucions i efectes especials.
Tom Cruise se sent molt còmode en la pell d’Ethan Hunt, tan aviat dona ordres com es posa a perseguir a un dels dolents o a fer escalada lliure en l’edifici més alt de Dubai. Són automatismes propis de la seva quarta incursió en el personatge però automatismes que resulten confortables per a l’espectador i que enforteixen la sensació d’immersió en l’univers propi de la pel·lícula (que en moltes de les escenes és força irreal, però sense resultar ridícul). Simon Pegg , Paula Patton i Jeremy Renner són co-protagonistes de luxe, probablement el millor equip amb el que ha comptat Hunt, demostren una gran química i contribueixen a l’espectacularitat del conjunt. En aquest cas l’acció està bastant equilibrada entre tots els personatges, que tenen un propòsit i una motivació clares i les relacions entre ells són un dels motors de la narració juntament amb la trama general.
Misión Imposible: Protocolo Fantasma és una pel·lícula afortunada: pertany a una franquícia d’èxit, té un repartiment d’estrelles o de futures estrelles i compta amb un director fantàstic que entén l’acció i la narració cinematogràfica d’una manera que molts han oblidat. Serà possiblement la pel·lícula amb més recaptació d’aquestes festes però en aquest cas s’ho mereix perquè és entreteniment seriós, apassionant i divertit, el que hauria de ser un referent per tots els blockbuster que ens venen de Hollywood.
Envía una resposta