Aquestes seran les primeres paraules de moltes històries que espero explicar-vos al llarg d’un temps que es presenta il·limitat. Potser no us explicaré res de nou ni tinc com a objectiu dramatitzar la realitat. L’únic que us prometo és que mentre escrigui estaré escoltant música i que el resultat del meu producte emocional serà reproduït en aquests paràgrafs.
Escoltar música és una necessitats que tots tenim, uns més que altres, un sentiment innat a l’ésser humà. Aquesta barreja de sons metàl·lics, de vent, electrònic o percussió, acariciats per l’instrument més preciós que mai ha existit, la veu, ens provoca un conjunt de sensacions imprevisibles. S’ha escrit molt sobre això i no es el meu objectiu parlar ara de l’assumpte, millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.
Avui m’he despertat escoltant Tindersticks i al sortir de casa m’he quedat amb la sensació de que estava perdent les referències musicals del meu passat. I així, inevitablement he pensat en dEUS. És un grup d’Art-Rock belga que es va fer famós principalment amb el seu àlbum “Ideal Crash” editat al 1998, i que porta des del 1994 inspirant a moltes altres bandes.
Ara mateix estic escoltant aquell disc. La melancolia que em transmet allibera en mi un conjunt de forces indiscutibles. Si escolto “The magic hour” em fa parar el temps i al meu record ve una boira narcòtica de situacions viscudes al passat que representen la realitat de la inquietant solidesa del seu so. Però si parlo en aquests termes no puc deixar de destacar “Sister Dew” o “Magdalena” com alguna de les cançons més consistents i integres de la seva pròpia filosofia.
Torno a callar. Tretze anys després, dEUS llencen el seu misteriós sisè àlbum, el tercer des de que la banda es va reestructurar al 2005. “Keep You Close” (Universal Music, 2011) va veure la llum l’estiu passat. Al escoltar-lo sento un so més sòlid (tot i que menys arriscat) des que al 2005 el grup es va rentar la cara i els de Tom Barman continuessin amb el segell de Art-Rock.
Des d’aquella reestructuració, els primers temes dels discs de dEUS ens han anat captivant. Ja des de la magnífica “Bad Timing” d’aquell ‘Pocket Revolution’.
Amb aquest últim disc apareix la sonoritat més fosca i dramàtica. L’exemple està en “The final blast” (alguna cosa té de Radiohead). Igual que a l’escruixidora i terrorífica “Dark sets in” amb la veu de Barman sorgida directament de les entranyes i projectant el carisma dels més grans músics.
Pur nervi i explosió d’un Art-Rock perfecte, sense cap concessió a la improvisació, com si fos música d’orquestra. Crec que es pot convertir en un veritable Single.
És cert que res sona fora de lloc a “Keep you close”, però això no vol dir que sigui un disc conservador. dEUS sempre freguen el transgressor, fins i tot des de la maduresa. En realitat, en escoltar aquest últim disc he tingut la mateixa sensació que quan escoltava “The ideal crash” als meus anys d’universitat.
“Keep you close” no és un disc fàcil, d’aquells amb els que t’enamores a la primera escoltada, però s’hi t’hi acostes una mica més, hi pots descobrir tresors melodramàtics plens de petits detalls. Cançons molt treballades amb una marcada dualitat entre el sensual i el psicològic, explosions elèctriques al pur estil dEUS. Melodies de piano hipnòtiques i, per sobre de tot, les intricades melodies vocals de Tom Barman, un tipus amb una increïble capacitat de seducció.
dEUS segueix essent una banda amb una personalitat pròpia i, encara que ha tingut una crisi existencial en la seva maduresa, ha sabut trobar el seu lloc, que en el fons no va ser més que redescobrir els seus propis orígens.
Els tindrem aquí per estona i el proper 8 de Febrer els podrem veure a Barcelona, a la sala Bikini. I com que les coses no passen perquè si, aquesta tarda, repassant una revista de l’actualitat musical veig que toquen al Rote Fabrik de Zürich on aprofitaré per veure’ls per primera vegada.
Al final, si avui m’he despertat amb aquesta sensació i quan acaba el dia em reconcilio amb la mateixa, és perquè sé que no puc renegar dels meus orígens musicals. I és que crec que quan escoltes música cal saber perquè ho fas.
Envía una resposta