Arriba Boss, la sèrie protagonitzada pel popular Kelsey Grammer, molt allunyat del seu registre còmic de Fraser i on demostra les seves habilitats en papers dramàtics. Sèrie dura i complexa, de trama política, aborda les inquietuds de qui, estant al poder, no pot confiar en ningú quan la seva situació personal és més desesperada.
L’alcalde de Chicago, Tom Kane (Kelsey Grammer), és un polític dur i amb molta experiència. Però un dia tota la seva vida trontolla quan és diagnosticat amb DLB, una malaltia degenerativa neurològica propera a l’Alzheimer. Tot i així decideix seguir amb la seva feina sense comunicar-ho al seu equip, la seva dona (Connie Nielsen)–amb qui porta una relació exclusivament de conveniència- o la seva filla (Hannah Ware)–amb la que no té pràcticament contacte. Les trames polítiques dins de l’ajuntament de Chicago o la carrera política per a convertir-se en governador d’Illinois es mesclaran amb els esforços d’en Kane per intentar ocultar l’avanç de la malaltia i les seves complexes relacions familiars .
La nova sèrie de la cadena Starz -responsable entre d’altres de l’exitosa Spartacus– està creada per Farhad Safinia, iraní semidesconegut co-escriptor del guió d’Apocalipto amb Mel Gibson. Destaca també la presència de Gus Van Sant com a productor executiu i director del primer capítol de la sèrie. El protagonista absolut és Kelsey Grammer, que omple la pantalla amb un paper extremat i potent, però a la vegada creïble: està absolutament esplèndid. La resta del planter protagonista és també destacable: Connie Nielsen en el paper de la dóna de Kane, Meredith, que reconeixem de Gladiator; o Martin Donovan com a Ezra Stone, la mà dreta de Kane, que hem vist a Weeds i com a secundari de luxe en múltiples pel·lícules (Imsomnia, The oposite of sex).
Boss és la gran aposta de Starz per a aquesta temporada i per guanyar-se una certa reputació en produccions “serioses”, intentant crear un producte proper als de la HBO. Amb una segona temporada ja aprovada abans fins i tot de l’estrena de la primera, resulta una sèrie més que correcte, molt ben interpretada i que, tot i que no resulta original en cap aspecte del seu plantejament, sí que mostra atributs més que notables per ser considerada un producte molt digne. Suportant el pes en l’actuació dels actors protagonistes, s’haurà de veure si les trames aporten emoció que vagi més enllà de la malaltia del Kane i la seva evolució.
Envía una resposta