Triple i sucós cartell a la Sala Razzmatazz dins dels actes que tenen lloc per celebrar l’onzè aniversari de la sala barcelonina: Tres nois anglesos nascuts als vuitanta i que abanderen, cadascun a la seva manera, allò que es coneix com “electrònica de les emocions”.

En una sala Razzmatazz plena a vessar fou Jamie Woon qui va encendre la metxa. En va tenir prou amb una guitarra, uns sons pregrabats i la seva excel.lent veu per deixar-nos amb la boca oberta. El seu debut amb “Wayfaring Stranger” (que va remesclar Burial, per cert) el va posar al mapa fa més o menys un any i amb aquelles mateixes armes es va presentar a Barcelona: mirant al futur i de reull al soul. ¿Dubstep? Millor ho anomenem pop nocturn. Una preciositat plena de beats tallants i melodies subjacents.

Jamie Woon

I si preciós fou el concert de Woon, el segon “Jaime” de la nit, ho va clavar. James Blake o el gran hype del moment va desgranar el seu àlbum homònim i part del seu últim EP “Enough Thunder” amb una barreja de tranquilitat i excitació rítmica a parts iguals. Coneixedor de que la seva música s’asaboreix en la intimitat, va barrejar el mantra de la seva veu (sabiament utilitzada jugant amb samplers) i els seus ritmes més pausats amb adaptacions pel directe que en ocasiona en recordaven a Orbital. I és que el que fa Blake és pop del  futur, soul de bits. Domina com ningú la mescla de silenci i la imposició de la seva veu; una veu que en ocasions pot recordar a Anthony pero que es converteix, en el cas de Blake, en un element més de cada tema i no en una simple aparença de potència vocal.

James Blake

Un a un els temes van anar caient (impressionants “Limit to your love” o “Unluck”) i de mica en mica vam anar comprenent que levitar és possible. Radiant tecno soul que va aconseguir que els nostres peus es movessin i els nostres cors s’inflamessin. I per acabar la seva actuació, ni més ni menys que una versió extraordinaria de “A case of you” de Joni Mitchell. Agenelloats.

Jamie XX

Com a fi de festa de la nit va pujar a les taules Jamie XX. El londinenc va aparcar el seu grup de pop elctrònic The XX (el seu disc de debut es va colar entre el més alabat de l’any passat) per oferir una DJ Session del més interessant. S’esperava que punxés tecno pop però el remesclador del desaparegut Gil Scott Heron va derivar cap a camins més “negres”: molt de funk i molt de house per posar la cirereta a una nit inoblidable.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada