La podem veure fent de Catalina a ‘Gran Hotel”, però aquesta jove actriu de nom Elena Tarrats ja té un bon currículum com actriu on apareixen sèries com ‘Ventdelplà’, ‘Sagrada Família’, ‘Cuéntame como pasó’, el ‘Super3’ o la pel·lícula “Mil cretins”.
El teu debut televisiu va ser al capítol 305 de ‘Ventdelplà’ amb el personatge de la Gemma. Com ho recordes?
Era molt petita i era la meva primera feina, a part del ‘Super3’. El primer dia que surts per la tele és quan realment ets conscient que t’està veient molta gent. Quan s’emet penses i ara que passarà? Hi ha una línia entre el dia que s’emet i l’endemà i és llavors quan penses, a partir d’ara la gent em pot reconèixer, la gent sap qui sóc, la meva feina ha sortit per pantalla.
Des de llavors t’hem vist a ‘Sagrada Família’, ‘Super3’, ‘Cuéntame como pasó’ i ‘Gran Hotel’. Quina ha estat la millor experiència?
No puc triar. ‘Ventdelplà’ i ‘Gran Hotel’ són molt especials. ‘Ventdelplà’ perquè va ser la primera, era molt petita i era on vaig aprendre a treballar, a estar amb el actors i a trobar-me amb la pura realitat. ‘Gran Hotel’ també és fantàstic, el grup humà, el nivell que hi ha (director, repertori, fotografia…) també és un projecte nou i això fa que tothom ho afronti amb moltes ganes. Però com el ‘Súper3’ cap, allà vaig treballar amb els meus germans, els meus millors amics de sempre.
Actualment t’estem veient a ‘Gran Hotel’, la sèrie revelació d’enguany d’Antena3, interpretant el personatge de Catalina. Com vas aconseguir aquest paper?
És una llarga història. Jo vaig fer càstings quan encara no s’havia començat a rodar la sèrie per el paper de Belén (Marta Barralda) i no me’l van donar perquè era massa jove per interpretar aquest personatge. Després va sorgir el personatge de la Catalina que havia d’aparèixer durant tres o quatre capítols, tenien el meu càsting arxivat i ja va ser directe.
Abans d’aconseguir aquest paper eres seguidora de la sèrie?
No. Havia vist imatges, per veure el Llorenç González (Andrés) però no seguia la sèrie per manca de temps. Ara sí que la miro perquè és amor de mare, sempre que estic a casa la miro a la televisió i sinó l’endemà miro el capítol per internet.
Com ha estat aquesta experiència a ‘Gran Hotel’?
Molt bèstia, molt divertida, perquè realment fas una cosa que és molt gran, a nivell televisiu estàs a una productora enorme (Bambú Producciones), s’emet a nivell nacional i amb una quota de pantalla d’un 18% o 19%, depenent del capítol que son uns tres milions i mig de persones que equival a dues vegades l’estadi olímpic per la festa del súpers.
I el pla de rodatge?
Es treballa molt i és molt semblant al cinema. Tot està molt determinat en funció de com està quedant. Potser un dia s’han de gravar vuit seqüències i se’n roden només sis, perquè quedin millor i es dediquen dues hores a cada seqüència.
Les dues jornades més habituals són de vuit del matí a set del vespre i de set del matí a sis de la tarda. Però sempre hi ha alteracions, si algun actor ha hagut d’anar a Santander a gravar exteriors, l’endemà la jornada pot començar a les deu o a les quatre de la tarda fins les dues de la matinada.
Parla’ns una mica dels teus companys de feina. Has coincidit amb actors i actrius com són Amaia Salamanca, Yon González, Concha Velasco, Adriana Ozores… i també amb en Llorenç González (Andrés) amb qui ja havies coincidit a ‘Ventdelplà’. Que has après de tots ells/es?
Són gent molt propera, estem parlant de grans professionals. Això també passava a ‘Ventdelplà’ quan et trobaves l’Emma Vilarasau. Estem parlant de gent que no només porta molts anys, sinó que els porta molt bé i que fan una feina fantàstica.
“Estar treballant al costat de Concha Velasco és un regalazo”, mires, aprens i observes el que fan. Els grans en edat i qualitat, la Ozores, Concha Velasco són gent fantàstica. El Yon i l’Amaia són molt divertits també, és una altre tipus d’energia, són gent jove, és gent que està començant.
He coincidint amb gairebé tothom, sempre tens una seqüència, on acabes coincidint, per exemple quan venen els rics. En Llorenç (Andrés) és com el meu germà, érem germans a ‘Ventdelplà’ i de cop i volta tornar a coincidir en un projecte així és molt emocionant. És un amic amb el que quedo per fer cafès i ens veiem sovint.
‘Gran Hotel‘ és una sèrie d’època ambientada a l’any 1905. T’ha suposat alguna dificultat interpretar un personatge d’època?
No. No perquè no tenim cap tipus d’indicació de recordar que estem al 1905. T’expliquen quatre coses de protocol, però no s’ha fet cap estudi de moviment ni de parla, la roba i els decorats ho fa tot.
Aquest paper a ‘Gran Hotel’ ha suposat el salt a la ficció nacional. Com valores aquesta experiència? Quines diferències hi ha entre la ficció catalana i la ficció espanyola?
Molt bona. És una experiència que quan comences no saps mai on acabaràs. És la sensació d’estar parlant de molta gent, molt de territori, sèries que creuen fronteres que estan a internet, és una altra història.
(Uf quina pregunta!) A nivell de treballar-hi dintre, l’ambient del rodatge és una mica diferent de Catalunya, però en ficció i en tot. Els tipus de broma, els tipus de persones… és absolutament diferent, és més de la broma catalana. Allà és una altra història.
‘Gran Hotel‘ és una sèrie on generalment hi ha molts catalans, en Llorenç, en Pep Anton Muñoz, la cap de maquillatge i perruqueria, una maquilladora, una perruquera, producció, una directora… Generalment tots som catalans i gallecs. A ‘Cuéntame’ si que són molt més madrilenys i és tot molt més diferent.
S’ha parlat bastant sobre el tema “corsé”. Durant la promoció, Paula Prendes, (Cristina Olmedo) va fer referencia aquest tema a una entrevista a Vertele: “Estoy encantada con la audiència aunque el corsé apriete mucho” i fa uns dies vam poder llegir un tweet teu on també en feies referencia.
El corsé és molt corsé. Hi ha molts tipus i classes de corsé, el que es corda per davant, és el que corda per darrere. El primer corsé que vaig portar era cordat per darrere amb una corda, “és la típica imatge d’una pel·lícula d’època”. Estreny molt i quan té l’has de posar després de dinar, el menjar se’t posa del revés.
S’han establert comparacions amb la sèrie ‘Dowton Abbey‘, la coneixes? Que et sembla la comparació?
No l’he vist sencera, però la conec, és un referent clar i producció ho afirma. No s’ha pensat fer una còpia de la sèrie britànica, ni una versió espanyola, sinó s’ha agafat una idea original. ‘Gran Hotel‘ té moltes coses que recorden les novel·les d’Agatha Christie. Un quan crea un producte li venen idees de diferents coses i aquesta n’és una, “per tant és un referent i punto”
Ets de les que cada dimarts a les 22:00 està davant el televisor mirant ‘Gran Hotel‘?
No, si no estic a casa, però quan hi sóc la miro i sinó l’endemà esmorzo mirant el capítol. M’agrada veure la feina que han fet els meus companys, veure com ha quedat el muntatge, com s’ha dirigit, qui ho ha fet.
Des de la gravació a l’emissió hi ha molta diferència?
Quan estàs treballant a un rodatge sempre hi ha una curiositat per veure el resultat final. Si la feina s’ha fet bé, s’ha respirat un ambient de estem fent una cosa genial… hi ha molta curiositat per veure que han fet els muntadors, que ha retallat el director, quin és el resultat final del guió, com han ordenat les seqüències…
‘Gran Hotel‘ és una sèrie que canvia bastant, hi ha molts detalls, hi ha bastants canvis, te n’adones que les trames estan massa separades, massa juntes… Quan tens el guió i veus que la primera seqüència és l’Alicia (Amaia Salamanca) i el Julio (Yon González), la cinquena potser ets tu i la desena tornen a ser ells. Potser el muntador veu que s’entén més si les dues seqüències de l’Alicia i en Julio van juntes i desprès vens tu.
Com és un dia d’Elena Tarrats?
Depèn molt de l’època i dels projectes ens els que estic treballant. No hi ha dies normals, cada mes hi ha un tipus de dia, ara mateix estic més tranquil·la. Em llevo a les vuit i treballo en dos projectes propis que estic fent ara.
Ara vaig a viure a Madrid durant uns mesos, em venia molt de gust, ho volia fer abans de saber que estaria a ‘Gran Hotel’ i el meu company viu allà. Ara ja no faig tants viatges entre Barcelona i Madrid, però fa dues setmanes en vaig fer set en una setmana.
‘Bambú Producciones’ s’està fent un lloc entre la grans productores. És diu que tenen una forma molt peculiar de treballar.
Són molt bons, tots s’entenen molt bé i és un grup on tothom parla un llenguatge molt semblant. DiagonalTV també és com Bambú, jo treballaria cada dia amb aquesta gent. He tingut la sort de treballar amb productores de qualitat. Bambú i Diagonal són realment dues productores que sempre treballes amb la mateixa gent, han format un equip molt consolidat i crec que aquesta és la clau de l’èxit.
Envía una resposta