El crim de Lord Arthur Savile
8Valoració

El destí és per definició inevitable? O el fem inevitable precisament en creure que ho és? Aquesta pregunta se la plantejava Oscar Wilde i ara la recull la companyia Egos Teatre en la seva nova proposta al TNC.

Egos Teatre és un grup consolidat de vuit persones que s’ha mantingut intacte des dels seus inicis quan es van conèixer a l’Institut del Teatre. S’autodefineixen com una companyia creativa i és que ells mateixos s’encarreguen de l’escenografia, el vestuari, les coreografies i la producció. Amb aquest afronten el seu projecte més ambiciós fins ara, un musical de nova creació i gran format que, després dels èxits que ja van obtenir amb ‘Ruddigore’ o ‘La casa sota la sorra’ els consolida com una de les companyies teatrals de casa nostra amb segell d’identitat propi.

El crim de Lord Arthur Savile’ és una historia curta, que tot i ser considerada una de les obres menors de Wilde, abordava amb ironia i prosa àgil alguns dels temes recurrents en la seva obra. Un text que també toca el tema del paranormal i la mort amb molt sentit de l’humor, tòpics que també són recurrents a la trajectòria d’Egos Teatre. I ells el prenen com a base per portar-lo al seu terreny i construir una obra el resultat de la qual els queda molt propi.

L’Arthur Savile del títol és un jove aristòcrata a qui en una vetllada al teatre un quiromàntic li llegeix la mà i li fa una predicció: assassinarà a un membre de la seva pròpia família. A punt de casar-se, l’Arthur vol evitar que la seva promesa passi a convertir-se en esposa i, per tant, en una potencial víctima si el futur que li han predit es fa realitat. Així que decideix escollir ell mateix un familiar a qui matar abans del casament i treure’s el “problema” de sobre el més aviat possible. Però la tasca no serà tant fàcil com ell es pensava.

El crim de Lord Arthur Savile

Des d’aquest esbojarrat punt de partida, l’obra construeix una paradoxa que reflexiona sobre la inevitabilitat del destí i també exposa de forma divertida la hipocresia de l’aristocràcia victoriana, el seu sentit de l’honor i les seves ambicions. Ho fa intercalant fragments musicals corals, amb els musics presents a l’escenari i els actors interpretant les diferents cançons, teixint una obra amb estil d’opereta on prima l’humor per sobre de la solemnitat de propostes musicals més clàssiques.

Amb una gestualitat molt teatral i homenatge a la comèdia d’embolics més clàssica o el cinema en blanc i negre, l’obra va plantejant situacions cada cop més hilarants. I tot i que, com avisen a l’inici, la criatura els ha quedat llarga (tres hores d’espectacle amb pausa inclosa) aquesta avança a un ritme prou àgil com per no fer-se gens avorrida.

Unes bones interpretacions a càrrec de Rubèn Montañá (Arthur), Toni Sans (Septimus el Gran), Anna Alborch (la promesa d’Arthur), Maria Santallusia (la cosina), Albert Mora (el cosí) i Lali Camps (la tieta i l’ajudant de Septimus), la gran cohesió que demostren com a grup aquí sota la direcció de Joan Maria Segura, una posada en escena ben treballada amb espais multi usos, l’aposta per un vestuari colorista i un bon treball en l’apartat musical (amb vuit musics en escena integrant-se també en l’acció), donen un resultat que confirma l’última proposta d’aquesta companyia tot terreny com una de les agradables sorpreses de la temporada teatral.


Es pot veure a: TNC
Text: Oscar Wilde, adaptat per Rubèn Montañá i Toni Sans
Intèrprets: Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Albert Mora, Francesc Mora, Maria Santallusia, Toni Sans

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies