El llibre de “Jane Eyre” de Charlotte Brontë publicat en 1847 és un d’aquells clàssics de la literatura anglesa llegit i adaptat per tot arreu. La història d’amor entre la rebel Jane Eyre i l’esquerp Sr. Rochester ha resistit dignament el pas del temps i ara, ens arriba de la mà de Cary Fukunaga i amb els rostres de Mia Wasikowska i Michael Fassbender.
Moltes han estat les adaptacions a la pantalla d’aquest clàssic d’una de les germanes Brontë. Potser la més coneguda és la protagonitzada per Orson Welles i Joan Fontaine en 1943, estrenada com “Alma rebelde“. Aquesta nova adaptació que ens arriba ara ho fa sota la direcció de Cary Fukunaga, que arriba avalat pel festival de Sundance on va guanyar el premi al Millor Director per “Sin nombre”, una cinta que també li va valer 3 nominacions als Independent Spirit Awards (Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Fotografia) en 2009 i un guió força proper a l’original, que condensa fidelment la trama del llibre signat per Moira Buffini (“Tamara Drewe”).
Jane Eyre (Mia Wasikowska) fuig de Thornfield House, on treballa com institutriu contractada per l’acomodat Edward Rochester (Michael Fassbender). L’aïllada i impressionant mansió, així com la fredor del Sr. Rochester, posen a prova la resistència i fortalesa de la jove, educada en un orfandat. Però al reflexionar sobre el seu passat i recuperar la seva curiositat natural, Jane tornarà la vista enrere, a Thornfield House i al terrible secret que amaga el Sr. Rochester.
Cary Fukunaga encara un projecte de caire molt diferent a aquest “Sin nombre”, però malgrat això se’n surt prou bé d’aquesta adaptació d’un text tant conegut i amb el que resulta fàcil fer comparacions. En els papers principals trobem a Mia Wasikowska ( “Alicia en el País de les Meravelles“, de Tim Burton) que dóna a Jane Eyre aquesta mescla perfecta de fragilitat i de força interior, i un dels actors de moda Michael Fassbender (“Un método peligroso” i “Shame”), que es converteix en un turmentat i esquerp Edward Rochester.
Entre els punts forts d’aquesta nova adaptació trobem la bona connexió entre Wasikowska i Fassbender que fan fàcil i creïble la història d’amor entre els seus personatges, una bona ambientació i la seva magnífica fotografia. Curiosament algun dels seus punts dèbils es recolzen en l’excés d’aquests punts forts, com la mostra excessiva d’aquest amor i d’aquests sentiments que pot resultar embafador o l’excés de preciosisme en les imatges i en la contemplació del paisatge. Amb tot els punts dèbils no fan menys vàlida la proposta , Fukunaga se’n surt molt bé i els amants d’aquest text clàssic i de les seves adaptacions no quedaran decebuts d’aquest nou abordatge del text de Brontë.
Envía una resposta