No hi ha premisses que valguin
Hi ha algunes premisses a les quals cal sotmetre un directe del qual se n’han d’extreure conclusions a posteriori. Una d’elles, òbviament, és si el directe sonarà millor, pitjor o igual que el disc, una altra, si l’actitud de la banda completarà tot allò que ja hem sentit enllaunat i la darrera, quina serà l’actitud de la resta del públic.
A vegades, pot ser que una banda no superi una d’aquestes premisses. O que en superi dues i en suspengui una. En funció d’això, doncs, ens trobem davant d’un concert acceptable, bo o molt bo. A pocs grups se’ls pot posar un excel.lent a les tres àrees i, tot sovint, això no és obstacle per haver gaudit d’un bon concert.
Els Cansei de Ser Sexy, presenten nou disc “La Liberación”, després de saltar a la fama fa 6 anys amb el seu primer àlbum homònim, “Cansei de Ser Sexy” (Trama, 2005), i baixar un pèl el llistó amb “Donkey” (Trama, 2008).
Diuen els que hi entenen que el seu directe és indiscutible i que un cop els has vist, sempre repeteixes. Sembla difícil de creure quan els escoltes tranquil.lament a casa teva, perquè malgrat estar a l’alçada de les meves expectatives, m’espero un directe ballable però distanciat, electrònic i un punt glamurós.
De manera, que arribo al Music Hall, amb la meva llista d’objectius a superar i me n’adono que amb CSS, ja puc estripar la meva checklist i deixar-me endur pel que m’està arrossegant: Sonen millor, pitjor o igual que al disc? Sonen diferents, molt més electrificats, molt més guitarrers i poc electrònics. Cosa que, personalment, em satisfà i crec que atorga al directe un punt salvatge que s’adiu molt amb l’actitud de la banda.
Segona premissa, doncs: l’energia que Lovefoxxxx i les seves companyes (sí, desenganyem-nos, l’ànima de CSS són noies, he utilitzat el masculí per no desmerèixer els dos components masculins de la banda) desborda dalt l’escenari és aclaparadora. Una hora i mitja d’entrega total, alternant els nous temes de “La Liberación”, el seu darrer treball, amb d’altres més coneguts com “Hits me like a Rock” o “Let’s make love and listen Death From Above”.
I tercera premissa: Un públic majoritàriament format per noies, que no van parar de cantar tant les cançons noves com les dels seus treballs anteriors i entre el qual surava una sensació de total satisfacció en veure, que, una vegada més, el directe dels CSS no els havia decebut.
I, possiblement, a la pròpia banda tampoc l’hagi decebut, el seu directe. Perquè es nota que toquen (encara, creuem els dits) perquè s’ho passen bé. Que això de fer gires i ser famosos i omplir sales, és més aviat un afegit a això que ells fan i que els agrada. Salta a la vista que no han perdut la il.lusió i que cada concert és especial per a ells. Esperem que no es cansin de ser sexis, com a mínim, en directe.
Setlist
1. Rhythm to the Rebels
2. Off the hook
3. La liberación
4. Hits Me Like a Rock
5. Music is mi hot sex
6. Red alert
7. Let's Make Love and Listen to Death from Above
8. Jager Yoga
9. Echo Of Love
10. Move
11. You Could Have It All
12. Jamaica
13. Fuck Everything
14. Alala
15. City Grrrl
Envía una resposta