Vampiros – La Finestra Digital

Vampiros

2011-11-30

8Valoració

Abans d’entrar en la mitologia popular gràcies al Dràcula de Bram Stoker, la figura del vampir havia captivat ja als més grans escriptors. Aquesta antologia recull una mostra de les recreacions més brillants que van fer sobre els vampirs autors com Byron, Baudelaire, Dumas, Gautier, Hoffmann, Le Fanu, Polidori, Gógol, Maupassant, Edgar Allan Poe o Conan Doyle, originals aproximacions a un mite en el que s’amaguen els misteris del sexe, la mort, la transcendència i el desig de la immortalitat…

Aquest recull d’obres es centra en la visió típica del Romanticisme on els sentiments s’eleven a una condició superior. En totes aquestes obres es tracta al vampir personificat en una bruixa quan es tracta d’una vampiressa. Es contraposa fermament l’amor humà a l’amor diví, i en gairebé totes elles, els elements que mostren el monstre són la capacitat de suggestió de la voluntat dels éssers humans, la crida de la sang, l’amor i l’odi en mesura equiparable i la manca de paraules enfront el simbolisme o la gesticularitat dels personatges.

Anem a pams, la primera obra que trobem en aquest recull és “Las metamorfosis del vampiro” de Charles Baudelaire (1821 – 1867), una poesia breu sobre la reflexió de la transformació. L’autor va rebre el sobrenom de poeta maleit degut a la seva visió del mal que flueix en la seva obra. La segona és “El Giaour” de Lord Byron (1788 –1824), una poesia que podria ser considerada una joia degut a la seva extensió i a la narrativa de la història on en cap moment es fa pesada la seva lectura.

Continuem amb “El parasito” de Sir Arthur Conan Doyle (1859- 1930) un relat on conflueixen la ciència i el misticisme, l’amor i l’odi, l’amor i la por. Un relat avançat al seu temps i a la concepció més actual d’una vampiressa maligna. La quarta és “La dama pálida” d’Alexandre Dumas (1802 -1870), la que més m’ha agradat de totes, pot ser pel seu context situat als Carpats o per la confrontació de dos germanastres per l’amor d’una dona.

La cinquena és “La muerta enamorada” de Théophile Gautier (1811-1872), força interessant però previsible on l’amor d’un capellà per una dona l’enfronta amb l’amor a Déu. La segueix “VI” de Nikolái V.Gógol (1809- 1852) on l’acció recorre en un seminari i les afores durant un viatge, on la por és la mort, història que es podria enllaçar amb “Vampirismo” de E.T.A. Hoffmann (1776 -1822), on un compte recent casat descobreix les inclinacions vampíriques de la seva esposa.

L’obra més extensa del llibre és “Carmilla” de Joseph Sheridan Le Fanu (1814 –1873), obra que ha donat lloc a pel•lícules i ha inspirat a escriptors més actuals amb el seu punt de vista de la vampiressa. Les seves històries representen un dels primers exemples del gènere d’horror en la seva forma més moderna.

Per concloure aquest recull trobem “El Horla” de Guy de Maupassant (1850-1893), la brillant “Berice” d’Edgar Allan Poe (1809 –1849), precursora de la novel·la gòtica i “El vampiro” de J.W.Polidori (1795-1821). Una bona cloenda a un recull romàntic del vampir molt encertat i clarificador.

Cal remarcar les il·lustracions de Meritxell Ribas, que, combinant blanc, negre i vermell, donen profunditat i emmarquen cada una de les històries d’una manera sublim. Les belles e hipnòtiques il·lustracions conviden a aquesta relectura de la historia del vampir sota una llum nova.