"El Instituto Tavistock", de Daniel Estulin
6Valoració

Conspiracions, control mental, el poder de la televisió, organitzacions secretes, oligarquies emmascarades, rock, drogues, cibernètica, Jung i ciència-ficció. Aquests són alguns dels, a priori, inconnexos temes que Daniel Estulin tracta en el seu darrer llibre, El instituto Tavistock, en el que ens explica els orígens d’aquest institut i les seves intencions de dominació global a través del control mental.

El que semblaria una novel·la amb tints brownians és en realitat una investigació periodística sobre un organisme que existeix (va ser fundat a Londres l’any 1947), amb ramificacions a moltes institucions d’Europa i dels Estats Units. El seu objectiu teòric és utilitzar la investigació en ciències socials per abordar assumptes relacionats amb el canvi. Però, segons Estulin, l’institut Tavistock és el centre mundial del control mental, creat per controlar i dirigir el destí de tot el planeta i canviar el paradigma de la societat contemporània.

De nou, tot sona com una mena de broma pròpia de la tan habitual ‘conspiranoia’ però Estulin dedica les 332 pàgines (amb les corresponents notes) d’aquest llibre a descriure l’organització, destapar els seus orígens i mostrar algunes de les seves maniobres. El llibre recull les connexions de Tavistock amb les grans famílies americanes i europees, els nazis o psiquiatres com Freud i Jung. També vincula la creació de la CIA amb l’organització i, per suposat, la maçoneria i l’assassinat de JFK. Un cop establert l’origen de l’institut i l’extensió de les seves arrels, l’autor es dedicar a presentar-nos diferents eines utilitzades per aconseguir el seu objectiu. Ens parla de com s’utilitza la ciència-ficció per canviar la relació de la joventut amb la ciència, les drogues com el LSD per crear un moviment de contracultura dintre dels paràmetres que interessaven o la televisió per fer arribar missatges massius i combatre el pensament únic.

Independentment de la tendència natural de cada persona a creure en aquestes teories que vinculen el que passa al món amb unes quantes organitzacions, el principal aspecte positiu del llibre d’Estulin és la gran quantitat de dades que fa servir per anar justificant les seves connexions i reflexions. Tot i així els fets són interpretables de moltes maneres i el pas entre alguns dels exemples i l’establiment d’una teoria general és, a estones, poc clar. Un altre dels problemes del llibre és que no té una estructura definida: els capítols funcionen per acumulació de dades, sense una introducció, un nus i unes conclusions elaborades, dificultant la lectura.

No obstant, això no li treu interès a unes pàgines que intenten donar-nos una visió diferent del món que ens envolta i que ens conviden a pensar i a formar-nos la nostra pròpia opinió. El Instituto Tavistock no és un llibre fàcil per la gran quantitat d’informació que conté i la manca d’estructura,  però proporciona dades que us deixaran sorpresos (i us faran investigar per saber més) i que a estones us espantaran. Si Estulin té raó, el món és un lloc molt i molt fosc.


Editorial: Ediciones B
ISBN: 978-84-666-4750-2
Pàgines: 368 pàgines
Preu: 19€

Daniel Estulin és el reconegut autor de La verdadera historia del Club Bilderberg, best seller internacional del que s'han venut tres milions i mig d'exemplars en vuitanta-cinc països. Amb Conspiración Octopus, la seva primera novel·la, va saltar al món del thriller amb una obra que es va convertir en un dels llibres de l'any 2010 i un gran èxit de vendes. Amb El Instituto Tavistock, torna al periodisme d'investigació de primera línia.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies