El gato desaparece
6Valoració

Carlos Sorin, el director d”Historias mínimas” canvia de registre. Canvia els grans espais oberts per les cambres claustrofòbics d’una casa. Se’ns disfressa de Hitchcock per mostrar-nos les sospites en el si d’un matrimoni i que comencen amb una cosa tant petita com la desaparició del gat de la família.

El gato desaparece” comença en una consulta psiquiàtrica. Han de decidir si Luis, qui va patir un brot psicòtic durant el que va atacar a un company de feina i a la seva dona, està prou bé per tornar a casa seva. Per Beatriz, la seva dona, és una bona noticia que finalment el deixin sortir, malgrat que guarda una certa recança de què estigui completament bé i no es tornin a repetir aquells fets. Beatriz i Luis són parella des de fa 25 anys i comparteixen projectes , dos fills, incomptables moments feliços i, un gat. El retorn a la vida quotidiana no serà fàcil. Acabats d’arribar, Donatello, el gat de la casa, s’encara amb el seu amo, a qui a qui abans adorava. Luis treu importància a l’episodi i reprèn la jornada amb ànim calma, feliç, relaxat. Beatriz en canvi, està plena de dubtes, de malson nocturns, d’inquietuts… Quan Donatello desapareix les sospites de Beatriz sobre l’estabilitat mental de Luis van cada cop a més, o potser és ella la que no hi és tota?

El gato desaparece Carlos Sorin

Carlos Sorin canvia els grans espais lliures de la Patagonia argentina, per una claustrofòbica història entre les quatre parets de la casa d’un matrimoni convencional. “El gato desaparece” és una història amb trets del mestre Hichtcock, una pel·lícula tensa, clàssica, minimalista i sense artificis. Un film de suspens psicològic on Sorin juga amb les sospites partint d’un fet tant petit i tant mínim com és la desaparició d’un gat. A partir d’aquest fet, Beatriz construeix el seu castell de sospites, de temors i de mica en mica, l’espectador s’encomana, deixa d’estar segur de què és real, que forma part de l’imaginari d’aquesta dona atemorida i finalment, qui dels dos membres del matrimoni és el que té més problemes de cap.

El gato desaparece Carlos Sorin

El film se sustenta per les magnífiques interpretacions de  Luis Luque i Beatriz Spelzini, per la música de Nicolás Sorin i per aquest joc de plans, llums i ombres del cinema més clàssic. “El gato desaparece” però té un problema, aquest sustentar tot un metratge en un fet tant mínim. La trama està massa estirada, queda sustentada per molt poca cosa i finalment, acaba precipitant el final quan ja hi ha perill que tot es trenqui i que impedeix un film rodó.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies