Finalment arriba a la cartellera de la capital Catalana la reestrena de Grease, i com brilla. El dia 15 vam tenir el privilegi de gaudir-la a La Cúpula del centre comercial Las Arenas, un recinte estudiat al mil·límetre per al goig de l’espectador, que dona la benvinguda amb un repartiment d’excepcionals talents. Una obra en la que s’ha invertit molt capital i hores per un muntatge impressionant, transformant una sala diàfana en el teatre de més capacitat i altura de la ciutat comtal, i tot per la seva posada en escena. Grades mòbils, pantalla gegant, mobiliaris immensos, escales que pugen i baixen, efectes diversos, acompanyats de les immillorables vistes al cel de la Barcelona més nocturna i cosmopolita.
Molts van ser els convidats estrelles de la nit, personalitats del món del cinema, la música, l’esport, la televisió i fins i tot alcaldes de municipis propers com Manuel Bustos de Sabadell. Ningú s’ho va voler perdre.
I és que Grease no és tant sols un mer espectacle d’entreteniment de masses, i ho demostra una temàtica social profunda, que ateny no només a aquella generació de l’altre costat de l’atlàntic, si no a tots els països i generacions en endavant. Temes com l’embaràs en l’adolescència, el bullying a les escoles, l’amor primerenc, l’amistat incondicional, el desvetllament sexual o la rebel·lia adolescent ens han tocat a tots de prop. Als anys 50 la població obrera americana sortia d’una dura repressió, i l’aparició del Rock & Roll va propiciar profunds canvis socials sobre tot entre el jovent. Entre ells naixeria una nova forma de ser que s’ha continuat desenvolupant fins als nostres dies, permetent identificar-nos amb aquells grups o bandes anomenats Greasers, mot imposat per la moda de portar els cabells engominats o engreixats cap enrere i per les seves aptituds rebels. Però tornem a l’obra en sí mateixa.
Grans canvis acompanyen aquesta nova versió del muntatge, en el que el productor executiu, Joan Lluís Goas, ha remogut cel i terra per aconseguir que aquesta vegada l’obra s’exposi al públic tant en versió castellana com catalana, tot i que aquesta última s’iniciarà el 23 de Novembre, amb set úniques funcions i Diana Roig en el paper de Sandy. D’altra banda, tant els llibrets com les lletres de les cançons s’han readaptat per aconseguir un major respecte i fidelitat cap al guió original de Jim Jacobs i Warren Casey (1971) i la seva posterior adaptació a la gran pantalla (1978), protagonitzada per uns joves John Travolta i Olivia Newton-John, i responsablet d’haver catapultat Grease fins als nostres dies. Així mateix s’ha fet un ús molt intel·ligent de les noves tecnologia, amb canons de llum que intensifiquen determinades escenes i donen mes protagonisme als actors, una pantalla de leds gegant que introdueix amb molt d’estil cada nova escena, la introducció d’una potent orquestra o un vestuari totalment renovat per l’ocasió.
Destaca un repartiment sense desperdici, 6 músics, 13 ballarins i 19 actors. Encapçala Edurne, la noieta dolça d’OT4, a la que el paper de Sandy li var com anell al dit, tot i que també és capaç de treure les urpes tal catwoman, en la seva transformació més radical i rebel, moment mític on les seves corbes embotides en cuir i acompanyades del tema Tú serás para mí aconsegueixen esvalotar fins i tot al públic menys propens al descabell. També Jordi Coll, aparegut en treballs com Hair i Fama, demostra el seu potencial i carisma en el paper de Dany Zuko aquell noi rebel però en el fons romàntic al que l’amor i l’amistat l’arriben a posar entre l’espasa i la paret. No podíem deixar de parlar tampoc sobre l’actuació de Manuela Nieto en el paper de Rizzo, magistral a Lo peor que puedo hacer, o Ivan Santos en el paper de Kenickie, amb Greased Lightin, que fan brillar l’escenari en els seus moments de més protagonisme, deixant bocabadats a tothom. I què dir de Sergio Franco (Eugene) i Julia Ortinez (Patty), que li donen a l’obra aquest to còmic tan necessari per destensar i compensar entre el drama i la comèdia.
I és que Coco Comin, directora i coreògrafa de l’obra, sap prou bé què agrada a l’exigent públic barceloní. Emprenedora i versàtil des de els seus inicis, la seva extensa experiència en òpera, ballet i Musical Theatre Jazz l’han reportat nombrosos premis i guardons, destacant l’aconseguit per l’adaptació catalana de Chicago 96-97 otorgat per la Crítica Teatral de Barcelona al millor musical. Manu Guix com a director musical és l’encarregat de crear l’atmosfera que tan bé envolta la trama, i Dani Coma, adjunt, assisteix la direcció d’aquest nou muntatge. No és estrany doncs, que s’hagi millorat allò immillorable, aconseguint una major integració coreogràfica al voltant de l’escena que la fa més dinàmica i lleugera, una producció musical que la reforça i un ajustament de l’obra que ha contribuït a concentrar l’essència sense perdre coherència ni substància.
Aquesta companyia doncs, ben avenguda, forma la gran família que ha estat fent possible i seguirà fent-ho, esperem que durant molt de temps més, les delícies de tots aquells nostàlgics i nous adeptes al gènere musical i en general a la cultura del Rockabilly dels anys 50, a través de les seves veus i coreografies endiablades. A més a més cal afegir i agrair aquesta proximitat i complicitat que demostren els responsables de l’obra, que entenen que per a que una obra funcioni s’ha de traspassar la barrera que suposa l’escenari entre el públic i els actors, per integrant-se i fer més autèntica i propera l’experiència.
Es veu de lluny que allò que fan és perquè els apassiona, i els apassiona perquè hi estan predestinats, demostrant que les paraules d’Oscar Wilde són certes, “Estimeu l’art per sí mateix i tot el de més us vindrà donat”.
Aquesta obra es un homenatge a tots aquells a qui les seves cançons van marcar època, però també per aquells que arriben de nou. En definitiva tota una experiència inoblidable en un recinte extraordinari per una actuació extraordinària. Un espectacle que hauria de ser considerat un punt de referència per a molts d’altres.
Web oficial:
Es pot veure a: Cúpula las Arenas
Text: Original de Jim Jacobs i Warren Casey.
Intèrprets: Edurne, Jordi Coll, Manuela Nieto, Ivan Santos, Teresa Belza, Esther Peñas, Desirée Moreno, Dídac Flores, Bernat Mestre, Carles Torregrossa, Patrizia Barbieri, Adriana de Robles, Júlia Ortínez, Sergio Franco, Sheila López, Victor Gómez, Noli Ramos, Javier Martín.
Envía una resposta