1 de 6 a l'especial Vampirs

Arriba el quart lliurament de la saga “Crepusculo” i aprofitem el moment per parlar d’aquest vampir que tant de moda està, el vampir romàntic, lànguid, patidor, enamorat i torturat per la seva condició.

ORIGEN

El vampir que nosaltres coneixem no és una criatura d’aspecte repel•lent com ho era Nosferatu. El vampir modern és un ser amb l’elegància de temps passats, atractiu i atraient malgrat el perill que pot comportar.

El vampir modern es gesta en ple Romanticisme, coincidint amb el naixement de la novel•la gòtica. És un personatge nascut de l’excés de festes, d’absenta i dels amors tràgics que no permetien continuar amb la pròpia vida. És un seductor implacable, elegant, atraient però pervers i sense pietat.

John William Polidori, el metge de Lord Byron, va escriure en 1816 la seva novel·la “El Vampir” durant una curta estada en Vila Diodati, a la vora del llac Leman, a Ginebra. L’acompanyaven Percy Bysshe Shelley, la seva dona, Mary Wollstonecraft –aquest era el seu cognom de soltera–, i el citat Byron. Probablement ja coneixeu la història d’aquella trobada, una forta tempesta els deixa atrapats, i per passar el temps seuen al costat del foc per a llegir històries de fantasmes, i allí neix la iniciativa d’escriure contes de terror. Així és com es va néixer “Frankenstein o el modern Prometeu’” de Mary Shelley, i “El Vampir’” de John William Polidori. El protagonista d’ “El Vampir” és Lord Ruthven, un vampir aristocràtic, enigmàtic i seductor, sens dubte inspirat en Lord Byron, odiat i estimat a parts iguals per Polidori.

D’aquest vampir més mogut per l’amor que no pas per la sang té força de culpa el Francis Ford Coppola i el seu “Drácula de Bram Stoker”. El vampir d’Stoker no era romàntic en el sentit de sentir amor i guiar-se per aquest. Si ho va ser el de Coppola amb el seu “He recorrido océanos de tiempo para encontrarte”.

Posteriorment han estat sèries i novel•les dedicades al públic juvenil les que han configurat el que és aquest vampir romàntic i turmentat actual.

vampirs clàssics

ASPECTES FÍSICS I PSICOLÒGICS

Els vampirs que es regeixen per aquest estereotip són éssers increïblement atractius, els seus trets facials com els pòmuls sortints, una forta mandíbula, un nas recte i els llavis arrodonits donen la impressió de ser perfectes. La seva pell és blanca i freda com el gel. El cabell manté el color de la vida humana, de la mateixa manera que el color dels seus ulls. Uns ulls, hipnòtics i irresistibles. Amb un cos esvelt, alts, forts i musculós, aquests són els trets bàsics d’un vampir jove. Són dimonis amb cara d’àngel.

El vampir romàntic intenta conviure en el món del humans, amb un look adequat a cada època històrica mantenint un classicisme acurat. Són sers que enyoren ser humans, que troben faltar la calidesa d’una pell humana, o el gust del menjar.

Psicològicament el vampir romàntic és un ser disconforme amb la seva situació, que si poguessin farien marxa enrere i tornarien a ser humans renunciant a la seva immortalitat. Són, per tant, contraris de fer mal als humans, és neguen a beure sang humana el que els acostuma a fer més dèbils que la resta.

Quan s’enamoren ho viuen com un turment, miren de resistir i d’allunyar l’estimat a tota costa per evitar de fer-li mal. De la mateixa manera tampoc no seran favorables a convertir al ser estimat en un vampir com ells.

ELS MÉS REPRESENTATIUS

vampirs llibres Crepúsculo

Literatura

Sí, la literatura és l’origen de la gran majoria de vampirs. Des del clàssic de Bram Stoker, fins als més romàntics i embafadors.

Les “Crónicas vampíricas” és una sèrie de novel•les fantàstiques -10 concretament- escrites per Anne Rice que ens porta la història d’una sèrie de personatges vampírics entre els que hi ha el cínic i letal, Lestat de Lioncourt o el bell i depressiu Louis de Pointe du Lac. La primera novel•la “Entrevista amb el vampir”, duta el cinema amb Tom Cruise i Brad Pitt en els papers principals, data de 1973. Anne Rice va fer, a la seva manera, una reconversió del mite del vampir. Elimina certs tòpics com l’all, l’estaca i humanitza de nou al personatge, sobretot en la figura de Louis i ens el mostra amb remordiments per la mort de les víctimes que necessita per viure. Louis és l’inici d’aquests vampirs lànguids, depressius, que miren de renunciar a la sang humana per pena de les seves víctimes. No és tant un vampir que es mou per amor, però té molts dels trets del que seria el vampir romàntic actual.

Amb tot ha estat la literatura dirigida al públic juvenil la que ha generat el boom del vampir romàntic que s’ha gestat els darrers anys.

A més de les “Cròniques vampíriques” de l’Anne Rice, hi ha també les de L.J. Smith. En elles trobem un altra mostra d’aquests vampirs romàntics. Stefan Salvatore és un vampir que arriba a la fictícia ciutat de Mystic Falls després de dècades d’absència. Va néixer el 1847, fill d’un terratinent del sud, i es va convertir en un vampir el 1864. Stefan i el seu germà, Damon, sembla que comparteixen un odi mutu l’un per l’altre, resultat de la seva rivalitat per Katherine. Stefan és un d’aquests vampirs que evita la sang humana i prefereix alimentar-se de la dels animals. La manca de sang humana, el fa més feble que els vampirs “normals” i l’impossibilita de poder coaccionar els éssers humans amb eficàcia.

La gran majoria d’aquestes sagues presenta una dualitat de personatges: el vampir bo, romàntic i el vampir dolent, malparit que, curiosament, acaba resultant més atractiu que l’altre malgrat sigui de menys fiar. Així doncs trobem un Lestat enfrontant a un Louis, un Damon oposat a Stefan i altres casos com el Bill Compton de la saga de Sookie Stackhouse, base de la sèrie “True Blood”, de Charlaine Harris – que ja en porta onze la bona dona- contrari a Eric Northman.

Però si algú ens ha donat els vampirs més empallegosos i romàntics de tota la història aquesta és Stephenie Meyers. La seva saga de “Crepúsculo” de quatre novel•les ens va donar a Edward Cullen i tota la seva família de vampirs dolços i ideals –i deficientment maquillats a les pel·lícules-. Un èxit de vendes literari que en la seva adaptació ha donat una saga cinematogràfica de rostres pàl·lids disposats a morir d’amor en qualsevol moment.

De sagues de vampirs en trobem en el mercat un munt i de molts tipus. En un caire encara més “rosa” –si això és possible- hi ha “La hermandad de la daga negra” de J.R. Ward o la col•lecció de “Los cazadores oscuros” de Sherrilyn Kenyon.

Vampirs cinema

Cinema

Des del Dràcula més clàssic, elegantment vestit i encarnat per Bela Lugosi, el cinema ha preferit aquesta imatge de dandy seductor, més gràcies als poders que no pas al seu atractiu, que no al monstre que ens oferia “Nosferatu”.

Ja ho dèiem abans, segurament podem donar la culpa a Coppola d’aquest vampir més romàntic, i que es mou per aconseguir recuperar el seu amor perdut. Malgrat tot, en els darrers anys aquesta imatge vampirica s’ha suavitzar encara més. El vampir encarnat per Gary Oldman encara conserva aquesta sensació de perill i d’arribar a ser un ser mortífer a la mínima ocasió.

Han estat les adaptacions cinematogràfiques de llibres, aquestes sagues literàries de les que hem parlat abans les que han conquerit tant el cinema com la televisió, les que ens han dut un vampirs tirant a ploramiques, enamorats, que no vol beure sang i que lluiten contra els seus instints primaris fins a les últimes conseqüències.

El traspàs de Louis de Pointe du Lac, un personatge de les novel•les de la col•lecció de les “Crónicas Vampíricas” d’Anne Rice donant-li el rostre de Brad Pitt, ens porta un d’aquests vampirs lànguids. Però el súmmum del vampir romàntic ens arriba de l’arribada al cinema de l’adaptació dels llibres d’Stephane Meyer, amb el seu Edward Cullen interpretat per Robert Pattinson.

vampirs televisió

Sèries de televisió

Ja hem dit, la televisió té els seus vampirs traslladats del paper a la petita pantalla, però també hi ha vampirs creats expressament pel món televisiu.

Primer parlarem de Barnabas Collins, i heu d’apuntar aquest nom perquè ben aviat el veure a la gran pantalla de la mà de Tim Burton i amb el rostre de Johnny Depp. “Dark Shadows”, una sèrie històrica amb 1225 episodis. Orientada inicialment cap el misteri, el terror i el melodrama, en la temporada de 1967 va incloure el personatge d’un vampir, Barnabas Collins, encarnat per l’actor canadenc Jonathan Frid, el personatge que va començar sent terrorífic, va evolucionar cap a la humanitat, per culpa de l’amor i amb el desig de trobar una cura contra la maledicció de la sang.

És el cas d’Angel (també conegut com Angelus, prèviament Liam) és un personatge fictici creat per Joss Whedon i David Greenwalt en les series de televisió “Buffy, the vampire slayer” i “Angel”. És interpretat per l’actor David Boreanaz a la sèrie de televisió i per Zach Hanks a la sèrie animada, Angel és un vampir que és maleït amb una ànima, un càstig dissenyat per fer-lo patir pels crims comesos en el passat. Angel passa per canvis dràstics. Altruista amb la humanitat tracta d’expiar voluntàriament els seus pecats.

Després de la seva sortida de Buffy, Angel protagonitza el seu propi spin-off amb “Angel”. Es trasllada a viure a Los Angeles i crea una agència de detectius sobrenaturals.

D’altres vampirs romàntics que podem trobar a les sèries de televisió podem destacar: “True blood” (2008- Actual, Bill Compton interpretat per Stephen Moyer), “Moonlight” (2007-2008 en el personatge de Mick St. John interpretat per Alex O’Loughlin), i “Cronicas Vampiricas” (2009- present, en el personatge de Stefan Salvatore interpretat per Paul Wesley).

En aquest especialSegüent >>

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies