Pura Energia

The Subways és una banda relativament desconeguda al nostre país però amb un cert prestigi al Regne Unit, ben guanyat a còpia d’oferir bons directes per tot el país. Amb fama de “pencaires”, s’han  convertit en assidus de festivals com ara Reading o Leeds, on han tingut sempre una molt bona acollida. La inclusió, a més, del seu tema Rock’n Roll Queen en el soundtrack de la pel·lícula RocknRolla els ha donat un plus que pot convertir-los en un dels grups a seguir.

Tot i tractar-se d’un grup jove (freguen els 25 anys) porten en actiu des de 2004 i són ja tot uns veterans en això del Show Business, doncs en aquest seu primer concert a Barcelona venien a presentar “Money and Celebrity”, ja el seu tercer disc. La veritat és que malgrat les bones referències, un servidor, carregat de romanços, era una mica escèptic tant sobre l’acollida del grup com sobre la seva posada en escena.

Certament en disc fan patxoca: rock energètic, que tindria potser en Green Day el referent més proper, bon gust per les melodies (per moments s’acosten força al Power Pop) i el contrast entre la veu rockera de Billy Lunn (veu i guitarra) i la de Charlotte Cooper (baix), més poppie; tot plegat de molt bon escoltar. Però calia veure’ls en directe.

Primera sorpresa, la Sala 2 de l’Apolo gairebé plena d’un públic entusiasta i amb una mitjana d’edat (per comparació) tirant a joveneta. Segona sorpresa (relativa), són bons, força bons i amb unes ganes d’agradar que s’encomanen, ganes que van demostrar ja de bon començament amb “Oh Yeah”, “Young for Eternity” (del seu primer disc “Young for Eternity”) o “Obsession” (del segon treball “All or nothing”), tres temes contundents.

Energètics, completament entregats i amb una vena Pop que els fa addictius, van anar repassant tota la seva trajectòria, amb cançons de tots tres treballs. Em van agradar especialment “I Want to Hear What You Have Got to Sayi el Rush final amb “Rock’n Roll Queen”, convertida ja en un hit, “Celebrity”, “Kiss Kiss Bang Bang” i “Turnaround“.

Després, els bisos, durant els quals van mostrar el seu agraïment per la molt bona acollida i Billy Lunn, que deu ser seguidor de l’Arsenal, va aprofitar per ficar-se amb el Barça i dedicar l’últim tema del concert, l’enganxós “It’s a Party”, a (cito textualment) the memory of Fuckin’ Cesc Fàbregas. A tot això, van organitzar una rotllana enmig del públic i es van passar una bona estona jugant amb l’audiència fins al final de la cançó i del concert.

The Subways no han inventat la roda però són divertits, tenen taules, entusiasme i cançons d’allo més taral·lejable que fan dels seus directes tota una festa. Però, sobretot,  tenen actitud, cosa que s’agraeix quan, de vegades, ens toca veure concerts on el grup que hi ha dalt de l’escenari sembla que estigui tocant al menjador de casa seva.

Molt bon bolo, els seguirem la pista.

Setlist
1. Oh Yeah
2. Young for Eternity
3. Obsession
4. Alright
5. Mary
6. We Don't Need Money to Have a Good Time
7. Popdeath
8. Shake! Shake!
9. I Want to Hear What You Have Got to Say
10. Rock & Roll Queen
11. Celebrity
12. Kiss Kiss Bang Bang
13. Turnaround
14. With You

Bis:
15. Friday
16. At 1 AM
17. It's a Party

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies