Comença el principi del final de la saga “Crespúsculo”. Adorada pels fans i motiu de burla dels detractors arriba la quarta pel·lícula “Amanecer – Parte 1” d’aquesta sèrie amb vampirs, homes llops i històries d’amor impossibles però possibles. Esteu convidats a una boda molt especial.
Bella (Kristen Stewart) ha accedit finalment a casar-se amb Edward (Robert Pattinson). És la condició d’Edward perquè la seva relació arribi a nivells més íntims. Malgrat les reticències d’ell i amb gran insistència d’ella, la lluna de mel s’acaba consumant com seria normal. Però aquella parella no ho és i setmanes després es posa de manifest que alguna cosa no va com cal. Bella, contra tot pronostic, està embarassada i el ser, que no saben exactament que és, creix ràpid i posa en perill a la mare. Però no només posa en perill la vida de Bella, el fràgil pacte entre els vampirs i els llops també amenaça en trencar-se. Els llops volen matar aquesta “abominació” que creix en el ventre de Bella. Jacob (Taylor Lautner) haurà de prendre posició, la seva família de llops o protegir a la noia que estima, Bella.
“Amanecer – Parte 1” és el quart lliurament cinematogràfic, i penúltim film, d’aquesta saga basada en els llibres d’Stephanie Meyer. Dirigida per Bill Condon, director de “Dioses y monstruos” i “Dreamgirls” és l’inici del desenllaç que tancara l’any que ve la saga “Crepúsculo”.
Veure en dos dies consecutius dos pel·lícules tant distants com “Un dios salvaje” i “Amanecer – Parte 1” pot crear en qualsevol una dissociació de personalitat greu i, qui sap, si irreversible. I davant d’aquesta doble personalitat -no en va sóc bessons de signe zodiacal- tinc dues maneres d’escriure aquesta crítica, puc deixar anar a la crítica recalcitrant i cruel que hi ha en mi i fer una crítica ferotge o bé, puc posar-me a la pell dels fans i fer la crítica mirant de sentir empatia i buscar el que ells buscarien.
La crítica recalcitrant us diria que el film passa del romanticisme més empallegós al gore més sobtat -especialment anguniós l’aspecte de Kristen Steward a les escenes finals-, que no se sap si Pattinson no expressa res per la seva condició cinematogràfica de vampir o perquè és així de sèrie, si és realment necessari que als 8 segons de metratge Lautner aparegui sense samarreta amb una excusa peregrina i si costa tant fer un maquillatge als vampirs mascles que no faci plorar només veure’ls. També confessaria que ella i altres dels seus companys crítics se’ls escapava aquell riure nerviós de vergonya aliena en sentir algunes frases que s’hi diuen o es mostraria inquieta davant les idees “progressistes” de Meyer respecte al fet de mantenir-se verge fins al matrimoni o la seva posició antiabort malgrat tot.
En canvi la crítica amb pell de fan trobaria que la boda entre Edward i Bella és el moment cinematogràfic que molts han estat esperant durant molt temps, que és un film que explica esdeveniments molt importants per la saga i pel seu desenllaç i que, en el fons, només es tracta d’un film que parla de l’amor, sobrenatural o no, però etern i disposat a fer tots els sacrificis que calgui.
En resum, neòfits, crítics recalcitrants i detractors en general allunyeu-vos de les sales on s’hi projecta el film perquè és el mateix de sempre i si ja no us ha agradat no ho solucionarem a la quarta pel·lícula. Fans, seguidors i adoradors entreu, seieu i gaudiu d’aquest film perquè és el principi del final de la saga cinematogràfica.
Envía una resposta