Pànic a la Granja
6Valoració

Un indi, un vaquer i un cavall, aquests són els integrants de la curiosa família de ninots de plàstic que des del 18 de novembre podem veure als cinemes Verdi, tant la V.O.S. com la doblada al català en la seva encertada secció dels Verdi Kids. Tots tres protagonitzen “Pànic a la granja”, un film frenètic guanyador del premi al millor film d’animació en el darrer festival de Sitges.

Dirigida (i animada) pels belgues Stéphane Aubier i Vincent Patar, coneguts coma Pic Pic André (en honor als personatges principals dels seus primers dibuixos animats fets a mà), “Pànic a la granja” ens explica la història de com aquests ninots de plàstic es fiquen en una aventura del tot enrevessada quan Indi i Vaquer decideixen construir una barbacoa com a regal d’aniversari de Cavall. I és que la comanda de maons no és la que es pensaven i encara menys les seves conseqüències. Qui havia de dir que la idea de la barbacoa els faria recórrer mig món, des de les estepes nevades fins el mateix centre de la terra

Més de 1.500 figuretes (gairebé 200 “clons” de cada personatge) han estat els necessaris per portar al cinema aquesta aventura que té els seus orígens en una sèrie d’aclamats curts emesos per Canal + a França i Bèlgica l’any 2003. Tota una bogeria, comptant sobretot amb el limitat temps de producció: 260 dies.

Cavall, Vaquer i Indi, protagonistes de "Pànic a la Granja".

“Volíem conservar la tècnica d’animació de la sèrie, que era molt nerviosa, però també volíem aconseguir calmar una mica el ritme” comenta Vicent Patar, tot i que ningú ho diria. A “Pànic a la granja” tot passa molt ràpid, com si qui mogués els ninots fos un nen hiperactiu d’una imaginació desbordant. L’estil casual i espontani de la seva animació (estil transportat també a l’argument) provoca tal cacau que cal una certa flexibilitat mental per no sortir mal parat. Com la flexibilitat pròpia d’un nen, el públic que millor s’ho passarà amb “Pànic a la Granja”. Ara, si sou més aviat com els protagonistes del film (a “rígids” em refereixo)  millor que l’eviteu, sobretot la seva versió original, i és que la bogeria encara és més bogeria si és escridassada en francès.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies