Xulio R. Trigo viatja de la Tarragona d’”El somni de Tàrraco” fins a la Barcelona d’ “El port del nou món”. Una ciutat oberta al mar sense port i sotmesa a innombrables tempestes. Allà arriba Stassi d’Alessandria qui ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de construir, per fi, un port per a la ciutat comtal.
Barcelona, 1477. Una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània, però mancada de port. Els vaixells es veien obligats a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant a la ciutat li cal emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l’actual.
En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d’aquesta novel·la. Primer l’enginyer Stassi d’Alessandria que ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres del nou port. També trobarem el jove Marcel, fill del capatàs de l’obra, l’Andreu Roqueta. Un noi de salut delicada que passarà de simple espectador a protagonista involuntari però decidit. En Marcel gràcies a la relació amb el cartògraf Lluís Esquiva, s’endinsarà en la recerca de la documentació i d’un tresor pertanyent al geògraf àrab Al-Idrisi. Finalment, però no menys important, hi ha la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà empresonat injustament.
“El port del nou món” és una novel·la coral. És la veu i el pensament dels seus personatges principals i d’altres amb els que van interactuant durant el camí els que ens condueixen de la mà per les diverses trames. La trama per una banda de la dificultat de la construcció del port, i d’altres trames basades en amors, intrigues i complots. Una sèrie de personatges que tenen el punt comú de saber-nos sorprendre. Que ens poden mostrar les seves arestes en un moment determinat i agafar-nos desprevinguts pels seus comportaments i reaccions.
La novel·la viatja a la Barcelona del segle XV passant per Empúries i Montblanc i ens demostra el bon estat de salut de la novel·la històrica en català. Un viatge realitzat amb una bona ambientació i una acurada documentació que neix de la curiositat de l’autor: “com era possible que una ciutat tan important com Barcelona no tingués un port?”. “El port del nou món” permet trepitjar aquesta Barcelona del segle XV, caminar pels seus carrers, conèixer la seva gent i sentir les tempestes que castigaven la ciutat tot sovint. Novel·la històrica d’intriga que recomanem per tots aquells apassionats en el gènere.
Editorial: Edicions 62
ISBN: 9788429768541
Pàgines: 376 Pags
Preu: 21,50€ (E-book 16.99€)
XULIO RICARDO TRIGO neix a Betanzos (A Coruña) el 1959. És escriptor, traductor i artista plàstic. L’any 1965 s’instal·la a València amb la seva família. Després de viure dos anys a Barcelona (1992-1993) es trasllada de nou al País Valencià. Ha dirigit les pàgines literàries de la revista El Temps i ha estat redactor de Cultura del Diari de Barcelona. També col·labora amb assaigs i articles en diaris i revistes com l’Avui, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Serra d’Or, El Mundo, Cuadernos Hispanoamericanos, Levante iCuadernos del Sur, entre altres. Per la seva tasca periodística va rebre el premi Atlàntida el 1990. Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al català, i va guanyar el 1995 el premi de traducció poètica Cavall Verd.
Actualment viu a Tarragona, i manté a la xarxa el bloc “El violinista celest”, que l’octubre del 2009 ha fet cinc anys d’existència, sobre temes de Literatura i Art.
Gràcies per aquesta crítica de tan bella factura. M’alegra molt que us hagi agradat la novel·la fins el punt de dedicar-li aquestes frases. Potser té bona part de culpa la passió amb la que ha estat escrita.
Una abraçada.