El present al segle XXII, no té res a veure amb els somnis dels avantpassats que, a l’inici del tercer mil·lenni, imaginaven un futur on la humanitat progressaria i aconseguiria el desitjat equilibri sostenible amb la natura. Paolo Bacigalupi ens situa a la capital del Regne de Tailàndia, una metròpolis fosca, bruta, malalta i intoxicada on tothom lluita per sobreviure en una societat plena de secrets, ambicions, revenges i misteris.
El món ha canviat molt des de l’etapa de l’Expansió on tot eren excessos. Els combustibles fòssils han desaparegut, el mitjà més utilitzat és la bicicleta, els ordinadors funcionen a pedals i els engranatges de les grans màquines industrials són impulsades per grans paquiderms. El present és conseqüència de l’egoisme de les generacions anteriors.
Anderson Lake és un investigador que té una doble vida, sota el càrrec de director d’una multinacional, busca el tresor més important del país, un banc de llavors sense manipular genèticament. El món està controlat per les grans indústries alimentàries, que fabriquen els seus productes gràcies als avenços de la ciència. Aquesta troballa pot trencar l’ordre mundial i pot ser vital pel futur de la humanitat. Paral·lelament, a la mateixa ciutat, viu Emiko, una noia mecànica. Ella és l’últim avenç de l’enginyeria genètica, és un “neoser”. Els éssers creats al laboratori són mal vistos per la societat tailandesa i acusats de no tenir ànima. Emiko va ser dissenyada al Japó per obeir al seu amo, però ara és un joguina sexual resignada a satisfer els més obscurs plaers.
Aquest és el punt de partida de la proposta del jove escriptor Paolo Bacigalupi. “La chica mecánica” és una novel·la de ciència ficció que ens transporta a un futur fosc, a la involució fruit de les ànsies de l’egoisme sense escrúpols. L’obra està plena de referències als excessos consumistes que estan provocant, actualment, un genocidi ecològic.
La novel·la transcorre a través de diversos personatges. Al voltant dels dos protagonistes, conviuen el Jaidee i la Kanya, que són encarregats de fer complir les normatives del ministeri de medi ambient, així com també el Hock Seng, un immigrant il·legal que sobreviu a la clandestinitat. Cada capítol centra l’atenció en un d’aquests personatges fet que dinamitza el desenvolupament de la història i a la vegada genera diferents punts de vista d’una mateixa situació.
Cal destacar la detallada descripció dels escenaris i la recreació d’aquest Regne factible i desesperançador. Darrera d’aquesta obra hi ha un molt bon treball de documentació i d’investigació que possibilita la coherència de les trames i dels personatges en aquest univers post apocalíptic. A la vegada, es nota la qualitat de l’escriptura que fa de la precisió lèxica una virtut que possibilita una lectura àgil plena de matisos i detalls.
Un dels punts forts de “La chica mecánica” és l’addicció que provoca endinsar-se en aquesta Tailàndia “underground” i descobrir de la mà dels seus personatges les diferents vessants d’una societat decadent on sobreviure és el gran objectiu. Aquest punt fort pot ser el seu gran problema, un cop t’endinses en l’univers del llibre és molt fàcil passar hores descobrint els seus secrets, però si el deixes de banda, pot suposar un gran esforç tornar a entrar i situar-se de nou.
Editorial: Plaza & Janes Editores
ISBN: 9788401339400
Pàgines: 544
Preu: 21,90€
Paolo Bacigalupi és un jove escriptor de ciència ficció. Va començar escrivint breus històries de gènere fantàstic i de ficció recopilades al llibre “Pump six and other stories”. “La chica mecànica” va ser la seva primera novel•la que està obtenint un gran èxit de la crítica especialitzada i del públic. Amb aquesta novel•la va guanyar els prestigiosos premis Hugo i Nebula. Recentment ha publicat “Ship Breaker” sense data de publicació en castellà.
Envía una resposta