Killer
9Valoració

Si prenem com a punt de partida la vida d’un enterramorts a punt de ser jutjat per 157 assassinats podem caure en la temptació de creure que ens trobem davant d’una història sagnat i truculenta. Lluny d’això, Killer presenta en forma de thriller musical un espectacle que fuig dels convencionalismes estètics i dramatúrgics. El podeu veure al Teatre Goya qualsevol dimarts d’aquest mes.

Pau Moira, l’enterramorts protagonitzat per Xavier Mestres ens relata el seu vincle amb les víctimes. Des del dia del seu naixement fins al moment present quan és a punt de ser executat. Tres excel·lents músics l’acompanyen en el seu relat dotant de sentit i so una història que no ens deixa indiferents. On tot allò que semblava negre no deixava veure ni els blancs ni els grisos. Sota la direcció de Joan Maria Segura l’obra esprem al màxim aquells elements dels que disposa. Una escenografia marcada per la presència dels músics i els seus instruments maximitza fins a l’extrem el mínim. Els músics Tomàs Alcaide, Roger Conesa i Xavi Sánchez, complements subtils i indispensables per al lluïment de Xavier Mestres, mostren el seu virtuosisme a cada nota. Cal destacar, però, que Xavier Mestres duu el pes d’un monòleg musical ple de ritme i enginy només trencat per alguna llicència argumental evitable. Austera però efectiva, intel·ligent i senzilla.

El text de Guillem Clua arrodoneix una història sense massa estirabots però que evoluciona la trama cap a un canvi inesperat. Ho fa amb elegància, suaument, acord amb el temperament i tarannà de la personalitat emocional del protagonista. Acompanyada per la presència d’altres personatges interpretats per boca del propi Mestres o, quan la situació ho requereix, d’uns músics vestits actors. Així doncs, l’originalitat dramàtica marcada per una dinàmica fresca en la història esdevé el punt fort d’aquest espectacle. Tot i que, en algun moment, irregular i dispersa en el sentit musical. Si ve és cert que aquesta darrera apreciació forma part més d’una qüestió de gust personal que no pas d’inadequació argumental. He de reconèixer, però, que sobtats ritmes alegres i dinàmics doten d’una comicitat inesperada certs paisatges de la funció.

Killer Xavier Mestres Teatre Goya

En definitiva, un giny a la creativitat amb pocs recursos. Tot i que potser hauríem de canviar aquesta percepció. O és que tenir sobre l’escenari quatre músics capaços d’alternar instruments i actuar no és el millor dels recursos? Un cant, mai millor dit, al teatre musical independentment de la seva dimensió. Una volada de frescor en la seva capacitat de cohesionar bon gust, sentit de l’espectacle i humor. I que ens empeny inevitablement cap al somriure i l’atenció. En poques paraules, una obra que atrapa per la seva originalitat dramàtica, per una excel·lent interpretació de Xavier Mestres i una sorprenent i eficaç col·laboració des tres magnífics músics. Un petit bombó ple de sabor que esclata la seva amargor per deixar-nos traces d’una dolçor inigualable curulla de musicalitat i d’humor. Per a paladars exigents. No us decebrà.


Es pot veure a: Teatre Goya
Text: Guillem Clua
Intèrprets: Xavier Mestres

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies