“La família, cèl·lula base de l’anatomia d’una societat, és un univers en el que les relacions humanes resulten, sovint, tomentoses.” són paraules de l’Empar López.“Bastards” és la darrera obra de la Companyia de l’Art, una comèdia àcida i molt satírica sobre la família, on una mare controladora juga amb els seus fills només pel seu entreteniment i diversió.
L’obra va ser creada col·lectivament a partir d’una idea de l’Empar López, la protagonista de l’obra, la Senyora Taylor. L’acompanyen en l’escenari Albert Alemany, Jaime C. Segura, Joan Olivé, Míriam Escurriola i Marina Congost. Dirigida per la Cristina Raventós i amb fotografia de Senén Escoda. L’escenografia (Jordi Palà i Anna Taull ) i el vestuari (Paca Naharro) són bastant clàssics i encertats. La música també es troba en segon pla, acompanyant els personatges i cal esmentar l’aparició estel·lar de la protagonista amb “Eres diferente” de los Cinco Latinos.
La Senyora Taylor regenta, amb els seus fills, el negoci familiar que el seu difunt li va deixar: una constructora que fa cases lowcost. Durant la vetllada la mare farà que els seus fills i les seves parelles pateixin amb la seva crueltat. Ens trobem amb un quadre familiar alentidor. El fill gran, Bill, amb quasi 40 anys pateix el complexe d’Èdip i altres particularitats. En John, el mitjà, amb la seva dona, Karen, i els seus sis fills: miren d’escapar i marxar lluny. I el Ben, el petit, que fa la presentació en societat de la seva promesa: l’Anne, que coneixerà a la “família feliç” en tot el seu esplendor: una proba de foc pel seu amor.
Aquesta mare maquiavèl·lica, amargada i manipuladora dóna lliçons de mala llet als seus durant tota l’obra. Un es pregunta d’on ve tant d’odi i ressentiment. Existeix realment gent així? Així, i pitjor. Tindríem molta sort de poder esquivar la gent així en veure-la venir. Però, i si és la teva mare (o qualsevol altre familiar) una d’aquestes persones que només són felices si els altres no ho són? La meva condolença a tothom que tingui una senyora Taylor a la seva vida.
L’obra s’aguanta pels seus moments d’humor, i perquè no dir-ho: ens riem de les desgràcies alienes. I si algú arribés a sentir empatia amb algun dels assistents a la vetllada de l’any, i fugís del teatre tot just acabar l’obra sense ànims per aplaudir? Potser amb sort el seu acompanyant o el veí del seient se n’adona abans de tot, i li diu: “no pateixis, tot és teatre“.
Es pot veure a: Teatre del Raval
Intèrprets: Empar López, Míriam Escurriola, Jaime C. Segura, Albert Alemany, Joan Olivé, Marina Congost
He anat a veure Bastards i com sempre en aquest local, al menys les obres que jo he vist ha sigut una bona representació, lo que no entenc es que sempre,en general som molt pocs,aixó que molts opinen en els premis Butaca i segur que no en posat mai els peus aquí i en canvi van a un teatre prop de la plaça de Catalunya que han fet una obra tan dolenta que jo no he vist aquest nivell en cap teatre d´aficionats iel dia que vaig tenir l´ocurencia de anar-hi estaba quasi ple. Espero que La vampira del Raval gracies a que hi haurá actors coneguts, no millors, s´ompli el teatre i la gent el conegui. La millor obra que he vist aquí es Malfario i el dia que vaig venir erem 10 peró vem aplaudir com 100. Gracies
Una gran obra y unos, aún más grandes actores.
Felicitaciones a todos.
Espero que algunos de estos críticos que sólo ven las obras de los muy famosos vayan averla.