Els 39 Esglaons

2011-11-11

9Valoració

“Understatement”: presentació en tons lleugers d’esdeveniments molt dramàtics. Una característica molt britànica que impregnà l’obra de l’escriptor John Bucham, autor de “The Thirty-Nine Steps”, la novel.la adaptada l’any 1935 per Sir Alfred Hitchcock (fascinat per tal característica) en la que és convertís, possiblement, en la millor de les seves pel·lícules de la seva etapa britànica.

El film de Hitchcock comptava amb molts dels elements de la novel·la de Buchan, però el mestre del suspens va renegar d’allò al que s’anomena “versemblança” en un festival de sobtats enrenous. Seus són també els personatges afegits (i més característics del film) Mister Memory o la parella de camperols que acull el protagonista a la granja.

Però el “suma i continua” no acaba en Hitchcock. L’any 2006 Patrick Barlow adapta “Els 39 esglaons” al teatre, tot seguint la idea original (o una original idea) de Simon Corble i Nobby Dimon. “Undestatement” i “inversemblança” es quedarien curtes per definir el que, ves a saber si sota els efectes de determinades substàncies, aquesta colla de fanàtics del teatre van portar a escena. Quatre actors i el mínim de recursos escènics per interpretar multitud de personatges absorts en assassinats, tirotejos, persecucions, un accident aeri, mafiosos, segrestos i una història d’amor. El resultat: teatre al cub. Comèdia desenfrenada, aguda, enginyosa, amb meta-recursos, jocs d’ombres, jocs de personalitat, jocs en definitiva.

Després de triomfar arreu del planeta, finalment Abel Folk ha incrementat el resultat en el que ell anomena “un intent de traslladar l’obra al nostre idioma, la nostra cultura, la nostra sensibilitat i al nostre sentit de l’humor”. El fet és que ho ha aconseguit. Acompanyat dels actors Jordi Rios, David Olivares i Mireia Portas (cares conegudes pels seguidors de Crackòvia), Abel Folk converteix la Sala Rubianes del Club Capitol en una festa. Una fantàstica demostració “clown” per part dels actors (què bé que s’ho passa Jordi Ríos sense el dit petit), un muntatge sorprenent (amb el fantàstic treball d’ombres de l’il·lusionista Sergi Buka) i una divertidíssima nit (la que t’espera si t’animes a veure-la).