La guerra de los botones
6Valoració

A “La guerra de los botones” els grans tenen les seves guerres i els nens també. Christophe Barratier, després de “Los chicos del coro” continua fent protagonistes als nens en un film ambientat durant la segona guerra mundial.

Mentre els grans estan embolicats amb les seves batalles per culpa de la Segona Guerra Mundial, una altra guerra més petita ocupa un petit racó camp francès. Els nois dels pobles de Longeverne i Velran lluiten pel seu territori. En una d’aquestes batalles, Lebrac, un noi de tretze anys de Longeverne, conflictiu però de gran cor, arrenca tots els botons de la roba d’un presoner que han pres. A partir d’aquí es declarat la “guerra dels botons” i el poble que reuneixi el major nombre de botons del poble contrari serà declarat vencedor.

Christophe Barratier, responsable del gran èxit que va suposar “Los chicos del coro” (2004), torna a la tàctica dels nens i dirigeix “La guerra de los botones”, nova adaptació cinematogràfica ─la primera va córrer a càrrec de Yves Robert en 1962─ de la novel•la de Louis Pergaud publicada en 1912.

La guerra de los botones Christophe Barratier

Una pel•lícula amb una història paral•lela entre els món dels grans i dels petits, no només en la guerra sinó també en l’amor i on trobem l’analogia entre un fet petit i particular i un gran fet històric. Una cantera de joves rostres compensada amb d’altres ja prou coneguts pels espectadors com Guillaume Canet, Laetitia Casta o Gérard Jugnot. Una mescla entre comèdia, drama i romanç que mostra el millor i el pitjor de les persones, com es pot ser cruel i segons després, fer un acte solidari i de gran generositat.

La guerra de los botones” és un film emocionalment trampós. Una bomba en la línia de flotació de l’espectador indefens que mira d’enfonsar la seva impertorbabilitat i inundar-lo de sensibilitat amb tàctiques com la música o nens monos, dolços, pallassets i encantadors. Potser el problema és que en certs moments tot acaba resultant massa impostat, massa fer a posta i dóna temps a oferir resistència al bombardeig. Estem al davant d’un cinema de la nostàlgia que vol fer emocionar i que no s’avergonyeix d’usar i abusar del nen petit i simpàtic per arribar al cor de l’espectador i fer saltar la llàgrima.

La guerra de los botones Christophe Barratier

Amb tot és un film familiar ple de bones intencions. On tot suposat covard amaga un heroi de la resistència, on els dolents acaben perdent, on la unió sempre fa la força i un enemic es pot convertir en el millor aliat en nom d’una causa major. Poden semblar tòpics i ho són, però no esperes res diferent d’un film com aquest.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies