Fa un temps que entre les sèries històriques ambientades a segles passats i les que situen l’acció en l’actualitat s’han colat amb èxit les que posen la mirada en dècades més recents. Entre elles comptem “Boardwalk Empire” i el seu retrat del món del crim organitzat als anys 20, però sobretot a la multipremiada “Mad Men” centrada en els publicistes nordamericans dels anys 60. Intentant repetir la fórmula de l’èxit, la ABC aquest any ens presenta “Pan Am”.

La Pan Am va ser l’aerolínea internacional més important dels Estats Units des dels anys 30 fins a la seva fallida al 1991. Especialment a la meitat de la seva trajectòria, als anys 60, també era tot un símbol patriòtic, que permetia als més adinerats viatjar per tot el món. I paral.lelament, les seves hostesses, curosament seleccionades per la companyia, esdevingueren tot un model de noies, a la vegada guapes i intel.ligents, en una societat on les dones encara tenien assignats rols molt determinats.

Un grup d’aquestes hostesses i els pilots dels avions en què viatgen conformen el grup de personatges a través dels quals els creadors de la sèrie, Jack Orman (Urgencias) i Thomas Schalamme (El ala oeste de la casa blanca), ens exposen com era la societat en aquells dies, quins fets històrics marcaren la vida de la gent, quins valors imperaven i com les aerolinees van fer el món una mica més petit.

Tenint en compte els antecedents marcats per ‘Mad Men’, ‘Pan Am’ s’esperava amb expectació. El pilot va ser acollit amb notes de notable baix, però des dels més entuasiastes al més crítics hi havia un consens: el punt fort de la sèrie és el seu disseny de producció, una posada en escena que recrea molt bé aquells anys, des dels avions i els aeroports al gratacels on hi ha les oficines de l’aerolinea, passant pels vestits, els elements d’atrezzo i els moments històrics rellevants de l’època. El punt feble? Sens dubte els guions.

Amb una audiencia que no para de devallar i que no compleix l’esperat per la cadena, la sèrie es troba a la corda fluixa, però tot i així la ABC no es decideix a cancel.lar-la. Per una banda encara no se li ha confirmat la temporada completa de 22 capítols, però per altra s’ha incorporat a l’equip de producció a Steven Maeda, un dels membres dels equips de ‘Lost’, ‘Lie to me’ i ‘Expediente X’ amb l’esperança que s’escriguin cinc noves trames per ‘Pan Am’ que ajudin a remuntar el vol. De si aquests nous guions aconsegueixen convèncer la cadena, depèn ara mateix el futur de la sèrie.

El grup protagonista de la sèrie el formen 4 hostesses i dos pilots que, ves per on, sempre volen junts. Entre les noies hi ha la Maggie Ryan (Christina Ricci), una jove amb caràcter no sempre disposada a acceptar de bon grat les estrictes normes físiques i de servintilisme imposades a les noies per la companyia i que en canvi no dubta a fer servir l’enginy per obrir-se camí i assolir les seves metes. També la Kate Cameron (Kelli Garner) una noia independent acostumada a fer-se valer al marge de la seva familia, que compagina el treball d’hostessa amb una doble vida com a missatgera per als serveis secrets dels Estats Units. La seva germana, la Laura (Margot Robbie), una jove despreocupada i inexperta que el dia del seu casament decideix fugir i imitar la seva germana emancipant-se i fent carrera com a hostessa. I la Colette Valois (Karine Vanasse), francesa de naixement tant intel.ligent com emocionalment fràgil, àvida d’amor, sensacions i ganes de conèixer món. Als comandaments dels avions comparteixen cabina en Dean (Mike Vogel) un jove de carrera meteòrica que després de que una hostessa li trenqui el cor emprendrà un seguit de conquestes amoroses de vol en vol; i en Ted (Michael Mosley) ex pilot de proves que ara se sent frustrat en el seu lloc de segon en creure que no ocupa el càrrec que li correspondria ni aconsegueix que les noies el prenguin seriosament.

Tots ells volaran a una ciutat diferent del planeta en cada capítol, que ens mostra les relacions entre ells, les seves experiències a bord amb diversos passatgers, les seves aventures a terra, les missions de la Kate com a espia, moments històrics com l’auge de Martin Luther King o el viatge de Kennedy al mur de Berlín, i una sèrie de flashbacks que ens permeten conèixer més sobre el passat d’algun dels personatges.

I realment les comparacions són odioses. Mantenint kilòmetres de distància, tot i els flashbacks que apareixen a cada capítol que ens deixen conèixer secrets sobre el passat de cada personatge, aquests no tenen la força reveladora que tenien els de ‘Lost’. Tot i que tenim una espia a bord i a cada episodi es visita un punt del planeta, la trama d’espionatge no té ni de lluny la tensió de ‘Alias’. I tot i l’ambientació seixantera els personatges no tenen l’entitat i la relació amb la historia que tenen els de ‘Mad Men’.

En conjunt Pan Am és una sèrie estèticament interessant, que ha fet un bon treball per tornar als 60 visualment. Però per desgràcia és una sèrie que no arrisca, que no se la juga, amb plantejaments bastant bàsics i resolts de manera facilona que fins i tot es repeteixen capítol a capítol.

L’altre sensació inconvenient és que un no sap què sentir pels personatges. Quan es comença a sentir-hi certa empatia tots tenen un punt que trenca la sensació, des d’una Maggie amb un toc repel·lent que es desperta cada dos per tres a una empallegosa Laura o una incoherent Kate que juga a fer d’espia però amb molta manca de caràcter i conviccions. I la cosa encara empitjora amb els personatges masculins. Si a les mencionades ‘Mad Men’ i ‘Boardwalk Empire’, acorde amb les èpoques que retraten, hi ha un grup majoritàriament masculí molt sòlid sense oblidar personatges femenins molt forts, aquí les tornes canvien i es queda en un grup força fluix en conjunt.

Si us agraden les recreacions dels 60 i més enllà de l’estètica tampoc us importa que les trames no siguin per trencar-s’hi gaire el cap, preneu seient, cordeu-vos el cinturó i a gaudir del vol. Però per si de cas, localitzeu la sortida d’emergència més propera perquè podria ser que si les audiències no remunten els avions de “Pan Am” deixin de volar.



PAN AM

Creador: Jack Orman
Guió:Jack Orman, Nancy Hult i Moira Walley-Beckett
Director:Thomas Schlamme
Intèrprets: Christina Ricci, Karine Vanasse, Kelli Garner, Margot Robbie, Annabelle Wallis, Michael Mosley, Mike Vogel
Música: Blake Neely
Durada dels capítols: 43 minuts
Data d'estrena:25 de setembre de 2011

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies