Eva
8Valoració

El cinema espanyol està darrerament en estat de gràcia, tot i la crisi, ja que les estrenes de qualitat, amb autors de pes al capdavant, es succeeixen. Des de “No habrá paz para los malvados”, d’Enrique Urbizu, a “Mientras duermes”, l’última de Balagueró, totes dues funcionant molt bé a taquilla, passant per la darrera incursió de Fresnadillo amb els seus “Intruders” o la sorprenent “La cara oculta”, els espectadors estem gaudint d’una inusual aglomeració de cinema patri, encara que sigui en coproducció, que agrada a la crítica i a la vegada està aconseguint l’èxit als box-office. I ara, per completar aquest al·luvió, arriba “Eva”, una opera prima de ciència-ficció aplaudida i guardonada.

La història d’”Eva” es situa en un futur no massa llunyà, en el qual els humans cohabiten amb criatures mecàniques. L’Alex, un enginyer cibernètic de prestigi, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt específic de la Facultat de Robòtica: ha de crear un nen robot. En els deu anys en els quals ha estat absent, la vida ha continuat, lògicament, i el seu germà David és ara la parella de Lana, que va refer la seva vida després de la marxa de l’Alex. Tots dos tenen una filla molt especial, Eva, que canviarà la vida de l’Alex quan facin un viatge junts, després del qual res no tornarà a ser igual.

Què més pot demanar un director debutant que signar una producció com “Eva”? Premi als millors Efectes Especials a Sitges – ha estat el primer film en català que ha obert el Festival – i una excel·lent acollida a Venècia són algunes de les excel·lents cartes de presentació d’aquesta primera incursió en el llargmetratge de Kike Maíllo, amb un guió de Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra. El repartiment compta amb la gran solvència de Daniel Brühl, un actor que ja ens va deixar impressionats a “Salvador”, i amb la naturalitat i frescor de Marta Etura, que últimament també està molt d’actualitat. Els acompanya Alberto Ammann, l’inoblidable funcionari de “Celda 211”, i una debutant prometedora, la nena que interpreta a Eva, Claudia Vega. Eva és una nova aposta d’Escándalo Films, la productora de l’ESCAC, d’on han sortit productes tan interessants com “Tres días con la familia” o “Blog”.

El film de Kike Maíllo va inaugurar el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya precisament l’any que a Sitges es celebrava el desè aniversari d’un altre film sobre robots i humans, “Intel·ligència Artificial”, d’Steven Spielberg. Totes dues propostes parlen d’un nen robot, i també tenen en comú el fet que intenten reflexionar sobre la condició humana mitjançant l’exploració del món cibernètic. No obstant, si bé el film d’Spielberg abusava fins a extrems insuportables del sentimentalisme, perdent per aquesta debilitat part de la força d’una premissa interessant, amb “Eva” no ens trobem en absolut amb aquest problema: el film combina emoció i ciència-ficció però sense passar de la sensibilitat a la sensibleria en cap moment. Dotat d’un guió molt sòlid, d’uns actors que ofereixen interpretacions absolutament convincents, d’uns efectes especials extraordinaris i d’una direcció que pot ser novell en cinema però que no ho és en absolut pel que fa a la publicitat i al videoclips, i això es nota, el film pot recordar a altres de temàtica similar però té una identitat pròpia. Per tant, ens trobem davant d’un debut que ens deixa amb ganes de més.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies