Joe el Bárbaro – La Finestra Digital

Joe el Bárbaro

2011-10-27

8Valoració

Joe és un noi normal que té com a única particularitat el fet de patir diabetis tipus I. Un dia, quan es queda sol a casa, un atac d’hipoglucèmia el sorprèn i comença a tenir visions d’un món màgic i fantàstic. Joe es convertirà en l’heroi que ha de salvar aquell món acompanyat per una rata evolucionada, un nan gegant i altre personatges. Realitat i ficció convergiran en el procés de Joe per salvar el nou món i la seva vida.

Grant Morrison, autor d’obres tan aclamades com Los Invisibles, All-Star Superman o l’actual etapa de Batman, presenta una obra emmarcada en el gènere fantàstic i propera, en alguns aspectes, a obres com Alicia en el Pais de las Maravillas o Peter Pan. En aquest cas és un viatge de l’heroi des del prisma particular de Morrison, amb un personatge que viatja a un altre món per trobar-se convertit en l’elegit i acomplir una missió que permetrà salvar aquell nou pla d’existència. Però en aquest cas el “viatge” sembla més psicotròpic que real, provocat per un atac d’hipoglucèmia, que portarà a Joe a patir desmais i estar a punt de morir. Això permet al guionista trencar les barreres entre realitat i ficció jugant contínuament amb el lector que en ocasions no sap si les vivències del protagonista són només un somni.

Morrison és un autor d’idees brillants i aquest Joe el Bárbaro n’és un magnífic exemple. L’escriptor reflecteix en el món de ficció el que li va passant a Joe en el món real: si deixa oberta l’aixeta del lavabo i comença a caure aigua per les escales, en el nou univers els herois es trobaran en un paisatge amb rius i grans extensions d’aigua; si un gos entra a casa seva, en el món fantàstic Joe s’haurà d’enfrontar a un terrible monstre. Tot això enriqueix una història de planejament senzill però complexitat creixent que trasllada paradigmes típics de la literatura fantàstica a un territori on Morrison se sent còmode (tecnologia, realitat distorsionada, joguines) amb un to èpic propi d’una gran aventura i no dels deliris d’un noi malalt. Cal dir, però, que a estones no és una obra fàcil, no perquè sigui difícil d’entendre el que passa sinó perquè el guionista estableix un complex joc de miralls en el que el lector es pot perdre si vol trobar respostes clares. Però també és cert que això no és el més important i que el que importa és gaudir de la història en els termes en els que ha estat creada.

A aquest joc contribueix el treball de Sean Murphy, senzillament espectacular. Des del disseny dels personatges fins a la narració passant per la caracterització dels escenaris i un tractament detalladíssim de tots els elements de la història, Murphy ens deixa un còmic que entra pels ulls i enamora. Pàgines amb vinyetes enormes plenes de personatges (tots diferents i molts basats en joguines per la qual cosa el temps acostuma a detenir-se mentre les observem), pàgines d’acció trepidant amb monstres, espases, avionetes i màgia o seqüències més tranquil·les on avancem en les motivacions dels protagonistes, gairebé tot és un encert i es pràcticament impossible trobar defectes. Per últim, la virtut més important del dibuixant és la seva capacitat per posar en escena les transicions entre realitat i ficció que escriu Morrison sense que el lector es perdi i fent entenedora la història. El treball de Sean Murphy es veu encara més realçat per la feina de Dave Stewart, el colorista que millora les pàgines tant en el seu aspecte gràfic com en el narratiu.

En un cas molt afortunat de cohesió de tots els aspectes creatius, Joe el Bárbaro és un veritable espectacle. Complexa però accessible, gràficament perfecta, aquest còmic que ara publica Planeta deAgostini és una bona presa de contacte amb el treball d’un gran guionista i una inacabable font d’entreteniment.