Si us agrada passar por, que us espantin i després no poder dormir sense mirar sota el llit o escoltar amb detall cada un dels sons de la casa, “American Horror Story” és la vostra sèrie d’aquesta temporada. No trobareu res semblant en el panorama actual que se li assembli.

Ryan Murphy i Brad Falchuk han deixat de costat els bisturís de “Nip/Tuck” i els joves cantaires de “Glee” per dur-nos una proposta diametralment diferent,“American Horror Story”. Aquests mena de duo dinàmic televisiu vol acollonir-nos, deixar-nos clavats a les cadires i espatllar els nostres dolços somnis amb una sèrie on la intriga, el terror, la perversitat, el morbo, el sexe, i el mal rotllo són els seus signes d’identitat. La nova sèrie de la cadena FX, inspirada, segons els seus creadors, en “La semilla del diablo” de Polanski, i “Amenaza en la sombra” de Nicolas Roeg té un elegant estil visual, un curiós muntatge basat en el tall el que crea una narració fragmentada, en alguns moments expressament inconnexa i confusa i on la música –hem sentit Morrissey, The Doors o temes de Bernard Herrmann- també té un espai important (a la web podeu trobar un recull de les músiques que sonen cada capítol).

Els protagonistes patidors d’”American Horror Story” són la família Harmon. Una família formada per Vivien (Connie Britton), Ben (Dylan McDermott) i la seva filla Violet (Taissa Farmiga) que es muden des de Boston fins a Los Angeles com a escapada dels problemes que tenen. Un traumàtic avortament d’ella i una infidelitat d’ell, pillat en l’acte són els detonants d’aquest pas endavant per mirar de salvar el que puguin.

La casa que compren és la gran protagonista d’aquesta sèrie. Una d’aquelles cases que un mira des de fora i ja pensa que no pot haver res de bo allà dins. El disseny arquitectònic de la casa no és el pitjor, un ja sap que en una casa gran, amb portes i finestres per tot arreu, i un soterrani que sembla el rebedor del mateix infern, és el lloc ideal perquè hagi ensurts a dojo. Però a banda la casa té un currículum de crims que han passat en el seu interior com per no apropar-s’hi ni en broma. La sèrie de fet està estructurada de manera que al principi de cada un dels capítols veurem algun dels crims que han passat a la casa, per després retornar al present amb la família Harmon.

Per si això no fos prou per espantar al més valent, hem de parlar dels personatges que venen com en pack amb aquesta meravella de casa. Per una banda la veïna, Constance (Jessica Lange). Tafanera, frívola, inquietant i amb una mala llet recalcitrant que un no es pensa –no mengeu mai els pastissets que us porti- , Constance té una filla amb síndrome de down (Jamie Brewer), que sembla saber tot el que passa a la casa, amb tendència a colar-s’hi a dins sempre que pot –amb l’ensurt consegüent- o obsessionada a repetir: “Morireu”. Un encant vaja. La relació entre la mare i la filla i les seves constants entrades en la casa dels Harmon us provocaran calfreds.

De regal amb la compra de la casa hi ha afegida una assistenta, Moira (Frances Conroy/Alexandra Breckenridge). Una dona que Vivien veu d’una manera mentre que Ben, la veu d’una altra molt diferent i temptadora per ell.

També trobem en Tate (Evan Peters), un jove amb ànsies de convertir-se en assassí en sèrie i a qui Ben, que és psiquiatra, tracta. Tate connecta de seguida amb Violet, ja que tots dos se senten estranys, sols i incompresos. Tate és, però, un altre personatge inquietant que circula per la casa amb una facilitat d’allò més sospitosa.

Aquests tres personatges, Constance, Tate i Moira, tenen històries passades comunes relacionades amb la casa i saben moltes de les coses que hi han passat.

Per completar la galeria inquietant hi ha en Larry (Denis O’Hare), un home amb cremades en el setanta per cent del seu cos i càncer cerebral al que no li queda res per perdre. Ell serà la veu de la consciència d’en Ben sobre els perills de la casa, ja que hi va viure i la va patir.

La casa d’”American Horror Story” sembla utilitzar les debilitats de la gent qui hi viu per tornar-les en contra seva i la família Harmon en té un munts. L’obsessió de Vivien per tenir un altre fill, la poca resistència de Ben a controlar els seus impulsos sexuals i la poca adaptació a l’entorn de la filla. Els Harmon són un festí per a la casa i pel que sigui que s’amaga en el soterrani.

El conjunt de tot plegat converteix “American Horror Story” en un malson inquietant i desconcertant. Definida com a thriller-psicosexual, pels seus creadors, és una sèrie que fascina, provoca, atreu i repèl al mateix temps. Provoca una inquietud que es filtra de mica en mica. Ja hem dit que té una molt bona realització però que el seu muntatge per tall, amb salts bruscos i narració de vegades inconnexa pot provocar sensació de confusió, que per altra banda, sembla expressament buscada. Un altre tema a destacar són les interpretacions tant dels rostres coneguts, com dels que no ho són tant i que ja apunten com a joves promeses a tenir en compte.

Com enyorats d’una sèrie d’aquesta mena, l’èxit de l’estrena va ser absolut. La ficció va aconseguir reunir a 3,2 milions d’espectadors en el seu primer capítol. D’aquest total, 2 milions formaven part de la franja d’edats entre 18 i 49 anys. A més, la seva repetició va ser seguida per 1,84 milions d’espectadors, el que va fer un total de 5 milions de seguidors en la seva estrena. “American Horror Story” va batre totes les espectatives esperades i va entrar de ple en l’olimp de les grans sèries del canal FX. També la crítica l’ha deixada força bé i per part dels espectadors ja es parla d’ella com d’una nova sèrie de culte.

No són massa habituals les sèries de terror, i en aquest cas “American Horror Story” és una aposta arriscada i valenta que si sou aficionats al gènere no us podeu perdre de cap manera.



AMERICAN HORROR STORY

Creadors: Ryan Murphy i Brad Falchuk
Guió: Ryan Murphy i Brad Falchuk
Directors: Bradley Buecker, Alfonso Gomez-Rejon i Ryan Murphy
Intèrprets: Dylan McDermott, Connie Britton, Evan Peters, Taissa Farmiga, Denis O'Hare, Jessica Lange i Zachary Quinto
Música: James S. Levine
Durada dels capítols: 50 minuts (13 previstos)
Data d'estrena: 5 d’octubre de 2011

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies