Hergé ens va deixar 23 àlbums del personatge, publicats originalment entre 1929 i 1976 i un àlbum inacabat, Tintin i l’art alfa, que es va publicar com a col·lecció d’esbossos l’any 1986. Originalment Hergé prepublicava els àlbums per capítols en diferents revistes (Le Petit Vingtième, Le journal de Tintin) i després es recopilaven en les edicions que després han arribar a Espanya. Si parlem de l’edició al nostre país, l’ordre d’aparició dels àlbums va ser el següent:
1958
El ceptre d’Ottokar: l’aventura es desenvolupa a Sildavia i Borduria on el gran conspirador és en Müsstler, nom creat a partir de la combinació de Mussolini i Hitler.
Objectiu: la Lluna: llibre que va rebre la felicitació de la NASA per la gran tasca divulgativa del que era un viatge espacial en veu de Dupond i Dupont.
1959
El secret de l’Unicorn: és la primera vegada que veiem el Castell de Moulinsard que esdevindrà la seu central dels nostres protagonistes.
Caminat damunt la lluna: continuació de l’aventura a la Lluna i la història passa dins al coet i a la superfície lunar.
1960
L’estel misteriós: una historieta on s’anuncia la fi del món donant un gir inesperat i una perspectiva poc professional d’un periodista sobre un fet tant important.
El tresor de Rackham el Roig: continuació de El secret de l’unicorn i apareix per primera vegada el professor Tornasol. Una bona història amb pirates i submarins en forma de tauró.
1961
L’illa negra: ambientada a Escòcia, fidel en descripcions mentre se’ns explica la persecució a una banda de falsificadors de bitllets.
L’afer Tornassol: tornem a Borduria, reflectint una Unió Soviètica on Tornasol crea una màquina d’ultrasons considerada com una arma de destrucció massiva.
1962
Tintín al Tibet: no hi dolents i els perills venen de la natura, on s’enllacen l’amistat i la religió.
Estoc de coc: Khemed, un emirat àrab imaginari, on es tracta el tràfic d’esclaus. Els escenaris estan inspirats a la ciutat de Petra.
Tintín al país de l’or negre: una història que va començar , abandonar i tornar a agafar l’autor, aquest període de temps va fer que el final previst s’hagués de canviar. Tracta el tema del petroli i el poder que genera.
1963
El cranc de les pinces d’or: la primera aparició de Capità Haddock, primera de les aventures en el context del tràfic d’opi.
1964
Els cigars del faraó: situat a Egipte i la Índia, molta iconografia egípcia clàssica i un conjunt d’elements típics de la literatura pulp, la maledicció als profanadors de tombes, una societat secreta i el misteri sobre la identitat del líder de la banda de traficants d’opi.
Les joies de la Castafiore: l’aventura succeeix a Moulindsard, la primera vegada que la protagonista és una dona i molts personatges anteriors fan “cameos” com a visitants a la casa.
1965
El Lotus Blau: continuació d’Els cigars del faraó, va ser el seu primer gran èxi., Succeeix a la Xina explicant el conflicte xinés — japonès i ens mostra la vida quotidiana a la Xina.
L’orella escapçada: centrada a Sud-América, en un país imaginari, inspirat en la Guerra del Chaco, entre Bolivia i Paraguai.
1966
Les set boles de cristall: misteri relacionat amb una mòmia inca, història dividida en dues parts que conclou a El temple del sol.
El temple del sol: sabotatges, cocodrils i molta acció on se’ns presenta en Zorrino, un natiu que els ajudarà a concloure la seva missió.
1968
Tintín a Amèrica: persecucions, rasca cels, banderes americanes, imatges de cinema i noticiaris.
Tintín al Congo: va ser un encàrrec de Wallez que volia mostrar el Congo i les missions.
1969
Vol 714 a Sidney: fenòmens paranormals, erupcions volcàniques i especialment un viatge en avió força mogudet.
1976
Tintin i els pícars: ens mostra els canvis polítics i socials de les anomenades Repúbliques bananeres.
1983
Tintin al país dels soviets: primera aventura que es va publicar molt posteriorment, en blanc i negre i que segons el propi Hergé és un pecat de joventut.
La publicació segons aquest ordre va ser un suplici pels seus seguidors, ja que els personatges que acompanyen a Tintin apareixien i desapareixien i no es mantenia un ordre cronològic en les seves aventures. Tota una llàstima que per sort ara podem obviar. L’ordre correcte per seguir les trames és el següent: Tintin al país dels soviets, Tintín al Congo, Tintín a Amèrica, Els cigars del faraó, L’orella escapçada, L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, Tintín al país de l’or negre, El cranc de les pinces d’or, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor de Rackham el Roig, Les set boles de cristall, El temple del sol, Objectiu: la Lluna, Caminat damunt la lluna, L’afer Tornassol, Estoc de coc, Tintín al Tibet, Les joies de la Castafiore, Vol 714 a Sidney i Tintin i els pícars.
Destacant un àlbum
Personalment he gaudit de les aventures de Tintín en diferents edicions. Vaig heretar de la meva mare les publicades entre els 1958 i 1965, tenien les tapes més dures i els lloms eren de roba daurada. Més tard quan ja tenia l’edat de llegir-los i de gaudir-los de debò, me’ls va anar comprant el meu avi, a qui dec les meves col·leccions actuals de Tintín, Lucky Luke i Asterix. Entre tots els àlbums destaco Les joies de la Castafiore: considero que és un dels més complets pel seu humor, perquè la protagonista és una dona, apareixen personatges d’altres àlbums i perquè la trama canvia una mica, sense viatges, i centrant-se més en l’ambient quotidià del castell de Moulinsart. Però evidentment és impossible triar un únic títol de Tintín.
El copyright de totes les imatges és de Hergé Moulinsart i de l’Editorial Juventud.
- Hergé, el geni que va crear Tintín
- Tintin: amics i adversaris
- Tintín: els àlbums
A mi, l’avi em va regalar els vhs que en va fer La Vanguardia, com era suscriptor li van entrgar tots de cop i me’ls donava poc a poc… Potser no sabia que jo en coneixia l’amagatall i ja els tenia vistos 🙂
Estaven molt ben fets!