A la saga, al costat d’en Tintín, el nostre intrèpid reporter d’aspecte juvenil i edat mai aclarida, viatger del món sempre acompanyat del seu gos Milú, tenim un reguitzell de personatges secundaris que han aconseguit tanta o més celebritat que el protagonista: entre ells, el capità Haddock, el professor Tornassol, els detectius Dupond i Dupont i la cantant Bianca Castafiore.
Tintín
Tintín és un jove reporter belga, una ànima inquieta i altruista que troba problemes en defensar causes justes. La seva aparença física i el seu vestuari són atemporals. Baixet, ros i amb un pirri característic, vestit amb uns pantalons bombatxos, és una icona per si mateix. En cap de les seves històries ens diuen la seva edat, ni les seves circumstàncies familiars, afectives o sexuals, només es recalca seva indestructible honradesa, i el seu honor escolta.
Quan penso en la figura d’en Tintin, em ve al cap una vinyeta que em va encantar, aquesta pertany a l’aventura Els cigars del faraó, abans de llegir-lo ja m’agradava la història de l’antic Egipte, però la iconografia dels jeroglífics en contraposició amb l’aspecte modern d’en Tintin, li donava molt color a l’aventura. Sobretot quan veu un sarcòfag buit amb el seu nom. Una confluència genial entre el passat i el present.
Milú
Des de la primera aventura fins a la última, Tintín afronta els reptes de les seves vivències amb el Milú, un fox terrier blanc. Milú no és capaç de parlar, però els seus pensaments apareixen sovint verbalitzats. És el personatge més adorable de tots, és com una consciència que diu moltes vegades el que el lector pensa. En el seu moment em va agafar tant fort l’afició per aquest animaló, que me’l van haver de portar els reis en forma de peluix. I que consti que encara és ben blanc.
El capità Haddock
El capità Archibald Haddock és un marí amb arrels franceses. És un llop de mar a l’antiga: gorra, jersei blau amb el dibuix d’un ancora i una poblada barba negra. Rude i de bon cor, encara que de caràcter irascible, és l’inseparable company de Tintín des que va fer acte de presència a El cranc de les pinces d’or, on és presentat com un personatge feble i dominat pel seu alcoholisme. Un home rondinaire amb un vocabulari de renecs increïble, encara que si l’haguessin de definir amb una frase, seria: “llamps de llamps”.
El capità Haddock és un personatge entranyable, encara que es mostra totalment oposat a aquesta idea. Quan penso en ell, em centro en dues històries, bé, millor dit una en dues parts: El secret de l’unicorn i El tresor de Rackham el Roig, una història marinera per un mariner. Sobretot quan aquest li explica la història del seu avantpassat a en Tintin emmarcat en una vinyeta pirata del segle XVII.
Dupond i Dupont
Dupond i Dupont són una parella de policies gairebé idèntics: bigoti, barret fort i bastó. Semblen bessons o una ironia del destí, però la realitat és que no hi ha cap parentiu entre ells. Només es distingeixen pel bigoti, que Dupont te una forma de T invertida, mentre que el del Dupond té l’aspecte d’una D girada. Maldestres, innocents i addictes a les disfresses, fan de cada aparició a les historietes un moment de somriure. Tota l’autoritat que haurien de tenir com a policies la perden només obren la boca.
Recordo moltes de les seves disfresses, però el que més m’agradava eren les seves errades, recordo que a Tintin en el país de l’or negre són capaços de xocar el seu tot terreny amb la única palmera que hi ha en tot el desert, allò consolava a qualsevol. Ja podies ser una mica desastre que sempre hi havia qui et superava.
El professor Tornassol
L’inventor suís Auguste Piccard va servir d’inspiració a Hergé per a la creació del professor Tornassol.
El professor Silvestre Tornassol és el coneixem com a “científic xalat”, viu en el seu món i dins la seva genialitat cal reconèixer que esta una mica tocat de l’ala. Sord com una tapia, els seus diàlegs semblen sortits del joc del telèfon. Tornassol fer la seva primera aparició en El tresor de Rackham el Roig, el 1943.
Els seus invents oscil·len entre l’absurd (la màquina per raspallar roba o el llit-armari del tresor de Rackham el Roig) i el genial (el submarí del secret de l’Unicorn, el generador d’ultrasons de L’afer Tornassol, i, sobretot , el coet lunar de Objectiu: la Lluna).
Una de les seves passions és el cultiu de roses: fins i tot crea una nova varietat que galantment dedica al seu amor platònic, Bianca Castafiore. És pensar en ell i veure la portada de Les set boles de cristall, tot ben posat amb cara de perdut i assegut en una cadira flotant sobre la taula i envolcallat per un tirabuixó de llum.
Bianca Castafiore
La cantant milanesa d’òpera Bianca Castafiore és l’únic personatge femení a Les aventures de Tintín. Coneguda com el Rossinyol Milanès, la Castafiore és una diva coneguda a tot el món, encara que la seva veu és desagradable als oïdes dels seus amics, a excepció del professor tornassol, que com hem dit és molt sord. La relació amb el capità Haddock és d’animadversió per part d’ell.Bianca Castafiore viatja sempre amb la seva secretària, Irma, i el seu pianista, Igor Wagner.
Una dona com les d’abans, una dona de Rubens, amb corbes i una postura de gran diva la feia irresistible. M’encanta quan amb cara de no haver trencat mai un plat posat en Haddock en una situació d’estrès total. O en qualsevol de les seves arribades al castell de Moulinsart on més que una convidada sembla la mestressa.
Grans personatges secundaris
A les aventures de Tintín comptem amb grans secundaris. És el cas del malvat milionari RASTAPOPOULOS, principal antagonista de Tintín, del mercenari Allan Thompson, del general Alcázar i el seu etern rival en el govern de l’imaginari país de Sant Theodoros, el general Tapioca, el majordom Néstor o l’insuportable Serafín Llautó, però el més rebec de tots és l’Abdallah, un princep de Khemed, que és un nen mimat i consentit que acaba amb la paciència d’un sant.
Per mi, el millor dolent és Rastapopoulos, sempre està ficat en tots els embolics i com a líder a més a més, el que sobta més és que el personatge acaba desapareixent de les vinyetes i de les històries d’en Tintin abduït per un Ovni.
- Hergé, el geni que va crear Tintín
- Tintin: amics i adversaris
- Tintín: els àlbums
Envía una resposta