1 de 3 a l'especial Tintin

Les aventures de Tintín (Les Aventures de Tintin et Milou) és una de les més influents historietes del segle XX. Creada per l’autor belga Georges Remi (Hergé), està constituïda per un total de 24 àlbums, el primer dels quals es va publicar el 1930 i el penúltim el 1976. L’últim, Tintín i l’Art-Alfa, no va arribar a acabar-se, encara que es van publicar posteriorment els esbossos realitzats per l’autor.

Tintin Herge

La saga de les aventures d’en Tintin va tenir des dels seus inicis un èxit aclaparador. Venent-se des dels seus inicis més de 200 milions d’àlbums traduïts a més de 60 idiomes. Entre el culte i el col·leccionisme, trobem un gran espectre de lectors. La fama d’en Tintín ha estat moltes vegades eclipsada per la critica i la polèmica, ja que alguns dels primers àlbums mostren “suposadament” una ideologia colonialista i racista.

HERGÉ, PARE O REFLEX DE TINTIN

Tintin HergeGeorges Prosper Remi va néixer a Etterbeek el 22 de maig de 1907  i va morir a  Woluwe-Saint-Lambert el 3 de març de 1983, conegut com Hergé, va ser el creador de Les aventures de Tintín el 1929. A més d’aquesta sèrie, Hergé va crear altres amb diferents personatges, entre les quals cal assenyalar Les aventures de Jo, Zette i Jocko i Quique i Flupi.

Entre 1914 i 1918 va estudiar a l’escola municipal d’Ixelles, en mig de la Primera Guerra Mundial. Mostrant la seva incipient habilitat pel dibuix, les seves primeres il·lustracions en les marges dels seus quaderns estan inspirats en la guerra.

Juntament amb el canvi d’escola, va abandonar els Boy Scouts de Bèlgica (no religiosos) per afiliar-se a la Federació de Boy Scouts Catòlics. Les trames de les seves historietes van estar influenciades intensament per l’ètica del moviment escolta, així com pels viatges realitzats en aquesta primerenca etapa de la seva vida, en Tintin és el reflex d’un bon minyó escolta.

Tintin Herge

L’1 de novembre de 1928 va aparèixer el primer número de Le Petit Vingtième, sota la direcció d’Hergé. quan Norbert Wallez va decidir ampliar l’espectre al qual anava dirigit el seu diari amb la inclusió d’un suplement per a joves.

Encara que en un principi el dibuixant es va conformar amb la publicació de Flup, Nénesse, Poussette et Cochonnet, temps després va rescatar en Totor. Li va canviar algunes lletres al seu nom, li va assignar l’ofici de reporter i li va afegir la companyia d’un fox-terrier anomenat Milú. El 10 de gener de 1929, Tintín va aparèixer per primera vegada a les pàgines de Le Petit Vingtième.

Durant l’ocupació nazi de Bèlgica, Hergé va seguir publicant, i dues circumstàncies d’aquesta situació portarien a una revolució en l’estil d’Hergé. Primer, l’escassetat de paper va forçar a publicar Tintín com una tira diària de tres o quatre vinyetes provocant la necessitat de crear tensió al final de cada tira: Hergé va haver de introduir gags més freqüents i major ritme en l’acció. Segon, Hergé va haver de desviar l’atenció de les aventures en els temes d’actualitat per evitar controvèrsies (algunes de les històries publicades abans de la guerra eren crítiques amb l’expansionisme territorial del feixisme), girant a històries amb un sabor escapista: una expedició a un meteorit (L’estel misteriós), la recerca d’un tresor (El secret de l’Unicorn i El tresor de Rackham el Roig) i la de com desfer una antiga maledicció inca (Les set boles de cristall i El temple del Sol).

Tintin Herge

L’exili de Tintín va finalitzar el 6 de setembre de 1946. L’editor i combatent de la resistència Raymond Leblanc va proporcionar el suport financer i les credencials anti-nazis necessàries per a llançar la revista Tintín amb Hergé. Aquesta publicació setmanal comptava amb dues pàgines de les aventures de Tintín, començant amb el que restava de Les set boles de cristall, així com amb altres tires i articles diversos. Va tenir un gran èxit, amb una tirada superior als 100.000 exemplars setmanals.

Hergé no va voler compartir mai l’èxit d’en Tintin, sense esmentar a Edgar Pierre Jacobs i als seus altres assistents. Aquest aspecte de la seva personalitat va acabar finalitzant amb les seves col·laboracions.

Hergé mor el 3 de març de 1983, als 75 anys, a la Clínica Universitària Saint Luc, a causa de complicacions de l’anèmia que patia des de feia diversos anys, deixant inacabada . Per la seva exprés desig de no deixar a Tintín en mans d’un altre artista, va ser publicada a títol pòstum com un conjunt d’esbossos i notes el 1986.

El copyright de totes les imatges és de Hergé Moulinsart.

En aquest especialSegüent >>

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies