Tentación en Manhattan
4Valoració

“Antes las mujeres hacían pasteles y fingían orgasmos. Ahora fingimos pasteles”, aquesta és alguna de les perles d’aquesta pel·lícula que té com a títol original “ I don’t know how she does it.” –No sé cómo lo hace – però que han decidit deixar com a “Tentación en Manhattan” per temptar als fans de Carrie, que no han quedat saturats de totes les pel·lícules posteriors a la sèrie o amb la reemisió non-stop que fa el canal Divinity.

A “Tentación en Manhattan” coneixerem a Kate Reddy (Sarah Jessica Parker), una dona que compagina la seva feina en una empresa bostoniana de gestió financera, amb un feliç matrimoni amb Richard (Greg Kinnear), un arquitecte que acaba de perdre la seva feina, i amb dos petits fills. Kate mira de mantenir l’equilibri entre treball i família. Quan Kate rep un important encàrrec que l’obliga a viatjar sovint a Nova York i Richard aconsegueix al seu torn el treball dels seus somnis, l’equilibri familiar i matrimonial s’esquerda una mica. Per a complicar una mica més les coses, el nou i encantador cap de la Kate, Jack Abelhammer (Pierce Brosnan), pot acabar resultant una inesperada temptació per a ella.

O sigui Carrie, ha crescut, s’ha assentat. Ara és una mare que ha de conciliar feina i família, una cosa força habitual en els nostres dies. Res de festes pijas i res de vestuari perfecte i a l’última moda, res de Manolos Blanik com quan era una soltera esbojarrada a NY.

Tentación en Manhattan” és teòricament una comèdia dirigida per Douglas McGrath (“Historia de un crimen (Infamous)”), basada en la novel·la “La vida frenética de Kate”, d’Allison Pearson. Vaja, que hauria de fer gràcia, però no en fa massa. Veure a Sarah Jessica Parker amb el seu to habitual de desastre encantador, que la caga cada dos per tres, però que igualment enamora a tothom i se n’acaba sortint de tot, acaba esgotant tant si ets una mare treballadora com si no. És igual que l’acompanyin dos atractius madurets com Greg Kinnear i Pierce Brosnan -en un rol de jefe que sembla de ciència ficció-, o que ho disfressin de fals documental sobre aquesta dona tant increïble que és Kate Reddy –abanderada de totes les mares treballadores del món- o que li afegeixin una ajudant Olivia Munn (Momo) amb tendència al comentari farcit de mala llet i a la que fulminen a cop d’instint maternal, té poca gràcia.

El film és un despropòsit edulcorat, que s’atreveix a treure un fragment de “Luna nueva” amb Cary Grant i Rosalind Russell com a comparativa de dona treballadora i que ens dóna el missatge final de què posats a triar entre feina i família, el millor és optar sempre per la família. I no us preocupeu perquè tothom ho entendrà i l’empresa ja s’adaptarà a la teva decisió per no perdre una gran treballadora com tu…us ho creieu? Doncs això és “Tentación en Manhattan”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies