La Cosa (The Thing)
6Valoració

La paleontòloga Kate Lloyd (Mary Elizabeth Winsted) viatja a l’Antàrtida per participar en el treball més important de la seva carrera: es reunirà allà amb un grup de científics noruecs per estudiar una nau extraterrestre enterrada en el gel durant centenars d’anys. El seu principal objectiu és analitzar una forma de vida que es trobava a l’interior de la nau i que pot significar un dels principals avenços científics de la història moderna. Però aquest ésser no està tan mort com podrien suposar i en despertar posarà en perill la seva vida i, potser, la supervivència de tota la humanitat.

Matthijs van Heijningen Jr. ens presenta una preqüela de la pel·lícula que John Carpenter va dirigir l’any 1982. La seva intenció és explicar el que va passar a la base noruega que es podia veure al film original i d’on va sorgir l’ésser extraterrestre que amenaçava les vides de Kurt Russell i els seus companys. Però un cop vista la pel·lícula ens queda ben clar que el director estava preparant un remake i el fet de definir-la com a preqüela és més una estratègia comercial que no pas una realitat.

El guió recrea la història de la pel·lícula de Carpenter de manera molt fidel especialment durant la primera hora de metratge. L’arribada de l’extraterrestre, els primers atacs, el descobriment de les seves habilitats o les desconfiances entre els integrants del grup són només alguns dels moments que el director ha “homenatjat” de la producció original. Fins i tot algunes de les escenes en les que els personatges persegueixen a l’extraterrestre són intercanviables amb les del film original, provocant una sensació de repetició que redueix l’impacte que podria tenir la pel·lícula. Només cap al final segueix un camí ben diferent i, tot i que és original, no acaba de ser suficient per contrarestar la sensació de còpia que ens deixa tota la primera hora.

The Thing

Un aspecte en el que la nova versió de La cosa millora és en els efectes, amb un extraterrestre més terrorífic i creïble, que ataca als humans de les més variades formes, algunes d’allò més elaborades (hi ha un moment en què el monstre es fusiona amb un humà d’una manera molt espectacular). El repartiment fa una feina correcta però tampoc es tracta d’una pel·lícula en la que les actuacions esdevinguin un fet diferencial. Tot i així, tant els efectes com el treball dels actors contribueixen a uns resultats acceptables donant lloc a un producte que acaba sent entretingut.

La cosa és una pel·lícula sense misteri, un remake plantejat com una preqüela que, per aquest fet, ja sabem com acabarà i que, lamentablement, no inclou cap moment que sigui original. El conjunt és entretingut però obvi, a estones emocionant però que en cap moment aconsegueix esborrar de la nostra memòria la pel·lícula de Carpenter.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies